Tens temps lliure, sofà i ganes de cine aquest estiu? En aquesta secció especial d’elBaix.cat et recomanem cada dijous fins a l’11 de setembre una trilogia (o saga) cinematogràfica ideal per fer-ne una marató. Aventures èpiques, mons distòpics, màgia, viatges en el temps, galàxies llunyanes… Tot s’hi val mentre ens enganxi i ens faci gaudir durant hores. No parlem de sèries ni de l’univers expandit de cap títol, només de cine, de cine pur. Prepara les crispetes!
Els jocs de la fam: més que cinema adolescent
Potser s’etiqueti com a “cinema adolescent”, però Els jocs de la fam és una saga potent i amb missatge. A vegades l’etiqueta d’adolsecent porta a engany i s’utilitza de manera pejorativa, no caiguem en la trampa.
Les tres primeres pel·lícules ofereixen una història sòlida, amb una protagonista, la Katniss, poderosa i amb una crítica social molt present. La divisió en dues parts del final dilueix una mica la força narrativa, però el conjunt aguanta amb dignitat.
Els jocs de la fam és el títol de la primera pel.lícula, que ens introdueix a Panem, un món distòpic dividit en districtes sotmesos al control del Capitol. L’adolescent Katniss Everdeen, del Districte 12, entra per salvar la seva germana petita en uns jocs cruels – dominats pels districtes rics i on la classe social és una espasa de Damocles -; uns jocs mortals en els que només hi pot haver un vencedor o vencedora. L’acció i la crítica social es combinen en un primer film que estableix un to intens i captivador.
En flames, eleva la tensió amb una edició especial dels jocs: el Vasallatge dels 25. Algunes crítiques van defensar en el seu moment que es repetía el mateix patró que a la primera entrega. Però les conspiracions polítiques, la maduresa dels personatges, la repressió creixent i l’auge de la rebel·lió, converteixen aquesta segona entrega en un punt d’inflexió narratiu, amb escenes memorables i un final impactant, que no es pot considerar en absolut repetitiu.
Finalment, Sinsajo – Part 1 mostra a Katniss com a símbol de la revolta, utilitzada com a arma propagandística mentre la guerra civil esclata. És un film més pausat, centrat en la construcció del conflicte i la dimensió psicològica dels personatges.
Sinsajo – Part 2 culmina la història amb l’acció més centrada al Capitol, amb una successió d’escenes de guerra urbana potents -i en algun cas fins i tot esgarrifoses-, i sacrificis dolorosos. El tancament manté el missatge crític sobre el poder i la manipulació, tancant el cercle amb un final potentíssim i gens Disney.
Malauradament, la distopia que presenta Panem és cada cop menys ciència-ficció i més un mirall incòmode de les nostres societats. La frase icònica “Recorda qui és el veritable enemic” continua ressonant amb força. Val la pena redescobrir-la.
Balada d’ocells cantaires i serps: interessant però menor. Continuarà?
La preqüela centrada en el president Snow té una premissa potent, com va arribar a ser qui és el gran antagonista? Malgrat l’interès de la història, la pel.lícula no arriba a la profunditat ni a l’impacte emocional de la saga original. Es gaudeix, sí, però no deixa gran empremta.
Tot i així, el futur de la franquícia no sembla acabat. Lionsgate ja ha insinuat que estudia noves adaptacions ambientades a Panem, explorant períodes històrics desconeguts o personatges secundaris que podrien tenir el seu propi arc narratiu.
Suzanne Collins, autora dels llibres originals, també ha deixat la porta oberta a escriure noves històries si troba l’enfocament adequat. Això vol dir que és possible que en els pròxims anys tornem a sentir el so inconfusible del canó anunciant un nou combat a l’arena.
PREPARAT PER A LA MARATÓ? ENS VEIEM DIJOUS VINENT!
📅 Pròxima entrega (dijous 28 d’agost): Harry Potter