Tens temps lliure, sofà i ganes de cine aquest estiu? En aquesta secció especial d’elBaix.cat et recomanem cada dijous fins a l’11 de setembre una trilogia (o saga) cinematogràfica ideal per fer-ne una marató. Aventures èpiques, mons distòpics, màgia, viatges en el temps, galàxies llunyanes… Tot s’hi val mentre ens enganxi i ens faci gaudir durant hores. No parlem de sèries ni de l’univers expandit de cap títol, només de cine, de cine pur. Prepara les crispetes!
Harry Potter: màgia en estat cinematogràfic
L’adaptació cinematogràfica de Harry Potter és una de les més consistents i estimades del cinema modern. Amb els seus alts i baixos, reflecteix l’evolució de la narració, de la mà dels matissos que aporten els seus diversos directors: comencem amb la llum i acabem en la foscor més profunda. Un viatge de maduresa que va captivar milions d’espectadors – i de lectors! -, i que continua funcionant per a una marató estiuenca, tant per a grans com per a petits.
Cada pel·lícula aporta un matís únic, però com a conjunt la saga brilla intensament. Hogwarts, els personatges, els antagonistes… tot segueix despertant màgia, amb la música de John Williams (sobretot, la icònica intro que sona a màgia pura), Patrick Doyle, Nicholas Hooper i Alexandre Desplat posant-hi l’ànima sonora.
Les pel·lícules una a una:
- La Pedra Filosofal (Chris Columbus, 2001): un inici ple d’innocència i meravella, amb la banda sonora icònica de John Williams que ja forma part de la cultura popular.
- La Cambra Secreta (Chris Columbus, 2002): més foscor i misteri, mantenint el to familiar però insinuant els perills que vindran.
- El Pres d’Azkaban (Alfonso Cuarón, 2004): un gir estilístic i visual que aporta maduresa i una atmosfera més adulta, amb una direcció magistral.
- El Calze de Foc (Mike Newell, 2005):espectacle, emoció adolescent i tensió creixent amb el retorn de Voldemort, amb música de Patrick Doyle.
- L’Ordre del Fènix (David Yates, 2007): to polític i resistent, amb una posada en escena sòbria i la música més fosca de Nicholas Hooper.
- El Misteri del Príncep (David Yates, 2009): tons crepusculars i dramàtics, amb gran pes emocional i atmosferes més romàntiques.
- Les Relíquies de la Mort – Part 1 (David Yates, 2010): un viatge d’exili, foscor i introspecció amb els protagonistes fora de Hogwarts.
- Les Relíquies de la Mort – Part 2 (David Yates, 2011): èpic final de la saga, amb Alexandre Desplat aportant una banda sonora intensa i emotiva que acompanya la batalla definitiva.
Animals Fantàstics: més ombres que llums
La saga se preqüeles Animals Fantàstics té bons moments i enriqueix el lore de l’univers màgic, però es queda lluny de l’impacte de la història de Harry Potter.
Les seves criatures i l’ambientació dels anys 20 ofereixen frescor visual, però el ritme irregular i els girs argumentals sovint deixen freds els espectadors.
Les pel·lícules fins ara:
- On trobar-los (David Yates, 2016): un inici encantador, amb Newt Scamander i les seves criatures màgiques com a gran atractiu.
- Els Crims de Grindelwald (David Yates, 2018): foscor creixent i més connexió amb la saga principal, però amb un guió desordenat.
- Els Secrets de Dumbledore (David Yates, 2022): intenta recuperar el pols amb l’entrada de Mads Mikkelsen com a Grindelwald, però la saga ja mostra signes de desgast.
El futur de Animals Fantàstics continua envoltat d’incertesa. Tot i que estava pensada com una pentalogia, la recepció desigual i el canvi d’actor principal —Mads Mikkelsen substituint Johnny Depp— han marcat un punt d’inflexió.
De moment, Warner Bros manté en pausa els projectes, i el destí de la saga podria dependre tant de la resposta del públic com de les noves estratègies de l’estudi en el món màgic. I si, la serie està al forn i aviat podrem descobrir la història de Potter en aquest nou format.
“Entremaliadura feta”.