Tens temps lliure, sofà i ganes de cine aquest estiu? En aquesta secció especial d’elBaix.cat et recomanem cada dijous fins a l’11 de setembre una trilogia (o saga) cinematogràfica ideal per fer-ne una marató. Aventures èpiques, mons distòpics, màgia, viatges en el temps, galàxies llunyanes… Tot s’hi val mentre ens enganxi i ens faci gaudir durant hores. No parlem de sèries ni de l’univers expandit de cap títol, només de cine, de cine pur. Prepara les crispetes!
Indiana Jones, l’aventurer etern
Poques sagues cinematogràfiques han aconseguit convertir-se de manera tan profunda en part de la cultura popular, com la d’Indiana Jones.
El personatge creat per George Lucas i a qui va donar vida el carisma inacabable de Harrison Ford, és molt més que un arqueòleg: és un mite modern que barreja el gust pels relats d’aventures clàssiques amb un humor i un ritme narratiu inconfusibles.
La mà mestra de Steven Spielberg darrere la càmera i la banda sonora immensa de John Williams —que amb les seves notes converteix qualsevol persecució en èpica— acaben de construir un univers que ha marcat generacions.
Les tres joies originals
Les primeres tres pel·lícules són, per a molts, la trilogia perfecta.
A la recerca de l’Arca Perduda (1981): un inici explosiu que ens presenta a l’heroi amb un equilibri magistral entre acció trepidant, enigmes arqueològics i aquell toc d’humor que defineix la saga.
Indiana Jones i el Temple Maleït (1984): més fosca i intensa, amb un to quasi de terror que la fa única dins del conjunt. És un viatge que demostra que Spielberg sabia arriscar i expandir l’univers d’Indy en direccions inesperades.
Indiana Jones i l’Última Croada (1989): potser la més estimada per molts espectadors. La química entre Ford i Sean Connery (en el paper del pare de l’aventurer) ofereix moments memorables i una emoció que va més enllà de l’acció.
Aquesta trilogia inicial és un tresor cinematogràfic: conserva la frescor de les aventures clàssiques de sèrie B, però amb l’elegància i el ritme d’un Spielberg en estat de gràcia.
Les seqüeles: entre la nostàlgia i el comiat
Amb el temps van arribar dues entregues més, que no assoleixen la mateixa màgia, però que mantenen l’encant de retrobar-nos amb un vell amic.
Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall (2008): tot i els seus excessos digitals i moments irregulars, té escenes d’acció que recorden per què l’Indy és un personatge immortal.
Indiana Jones i el Dial del Destí (2023): un comiat que mira enrere amb nostàlgia. No arriba al nivell de les clàssiques, però ofereix un tancament digne a la llegenda, amb un Ford que, tot i l’edat, continua regalant presència i carisma.
Aquestes seqüeles són un regal per als fans: no són tan rodones, però permeten acomiadar-nos de l’Indy amb un somriure.
Per què fer-ne marató aquest estiu?
Perquè és aventura en estat pur, perquè la música de John Williams encara posa la pell de gallina, i perquè Harrison Ford ens recorda que els herois poden ser valents, imperfectes i irresistiblement humans.
Una saga per veure d’una tirada, gaudint de la perfecció de la trilogia original i de la nostàlgia de les darreres entregues.
En definitiva, un viatge cinematogràfic que ens convida a perdre’ns per deserts, temples i ciutats mítiques, amb el millor company de viatge possible: el doctor Henry Walton Jones Jr., més conegut com Indiana Jones.