Al darrer ple municipal del passat dijous 24 de juliol, el govern municipal de Sant Feliu de Llobregat va “marxar de vacances” amb una pujada significativa dels sous, sobretot del primer i segon tinent d’alcaldia.
Les retribucions dels càrrecs polítics han de ser dignes. Cal garantir que totes les persones que es dediquen a la política puguin fer-ho amb garanties, independència i professionalitat. Només així es pot assegurar que la defensa dels drets col·lectius no estigui condicionada per privilegis econòmics ni per la precarietat. Però aquest principi no pot esdevenir una coartada per a increments desmesurats ni per a maniobres opaques com les que ha protagonitzat recentment el govern sociovergent de Sant Feliu de Llobregat.
L’alcaldessa Lourdes Borrell acumula unes retribucions de 100.007,06 euros anuals, una xifra que supera en més de 10.000 euros el sou del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez (90.010,20 €). Aquesta dada, per si sola, ja seria motiu d’escàndol. Però el més greu és la manera com s’ha assolit aquest sou: sumant les assignacions de la Diputació de Barcelona (68.205,06 €) amb una bateria de compensacions per assistències a òrgans municipals que en molts casos no corresponen a funcions pròpies de l’alcaldia. De fet, per primer cop, una alcaldessa de Sant Feliu assisteix a les comissions informatives (reunions amb l’oposició prèvies al plens municipals) malgrat tenir les competències delegades en tinents d’alcaldia. Només així pot sumar els 27.830 € anuals corresponents a aquestes sessions. El total dels gairebé 100.000 euros el tenim si sumem les assistències al ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, assignació que reben tots i totes les conselleres (357 euros per sessió).
El cas dels tinents d’alcaldia no és millor. Mentre la majoria d’aquestes figures veuen un increment del 2%, el primer i segon tinent d’alcalde s’apugen el sou en més d’un 10%, gairebé 600 euros més mensuals, arribant fins als 64.889,93 € anuals. S’ha justificat aquesta pujada per una suposada “major càrrega de feina”, però les dades objectives ho desmenteixen. Un exemple: l’àrea de Desenvolupament Econòmic i promoció de la ciutat, dirigida pel segon tinent d’alcalde, no ha portat cap proposta al ple durant els darrers dos anys.
No es tracta de posar en qüestió el valor del treball polític, ni d’alimentar discursos populistes, com va fer el PSC el 2011, quan ICV-EUiA va recuperar l’alcaldia. Però la ciutadania mereix governs honestos, transparents i amb les prioritats clares. I avui, les prioritats a Sant Feliu no han de ser els sous dels càrrecs polítics, sinó els serveis públics, la igualtat, la transparència, la proximitat i el diàleg amb la ciutadania, i la defensa dels drets de tothom.
Loren Rider. Regidora d’En Comú Podem de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat