He de confessar que quan vaig veure la fotografia de l’alcaldessa de Sant Feliu enarborant el pendó de Sant Llorenç tot entrant a la Missa solemne en honor al sant patró, durant la Festa Major d’estiu de la ciutat, em vaig quedar garratibat.
Però aquesta sorpresa va esdevenir preocupació en veure el cartell oficial dels actes de l’Onze de setembre, organitzats per l’Ajuntament. L’element central de l’esmentat cartell són les quatre barres, però ai las!, la quarta barra és la silueta del campanar de la catedral. Bandera i església sintetitzats en el símbol que més ens identificat com a nació.
Tornem a Torres i Bages quan afirmava que Catalunya serà cristiana o no serà. Una Catalunya en que els agnòstics, els ateus, els protestants, els musulmans etc… no hi tenen cabuda. Tornem indefectiblement al nacionalcatolicisme que ja vam viure durant el franquisme.
Ja ningú pot tenir dubtes que estem vivint una etapa de retrocés dels valors democràtics, que pot acabar en pèrdues de llibertats i de conquestes socials, que tant ens ha costat conquerir i consolidar. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, sortint d’una reunió amb el president dels EE.UU. va afirmar que “L’Occident que hem conegut ha deixat d’existir” (El País).
Una altra notícia que també va causar impressió va ser quan el secretari de defensa d’EEUU va compartir un vídeo religiós, que deia que les dones no haurien de poder votar (eldiario.es) o l’afirmació del partit calvinista dels Països Baixos que deia que “Eva va ser creada després de l’home” i que per això rebutjaven posar dones a les seves llistes electorals.
No sé quin és el grau de cultura política que té la senyora Borrell, però estaria bé que sabés que la separació Església-Estat ens ha permès conquerir molts espais de llibertat que, estant sota la tutela de l’Església, no s’haurien aconseguit. La llei del divorci, la regulació de l’avortament, la llei de l’eutanàsia, el dret de les parelles del mateix sexe a casar-se, entre altres, en són un bon exemple. Que en aquests moments tenim a l’extrema dreta organitzada en entitats, com el col·lectiu Abogados Cristianos, que busquen desesperadament abolir d’aquestes conquestes
Moltes d’aquestes incorporacions que s’estan fent s’argumenten sota el mantell de la tradició, ignorant que la tradició no és una realitat immutable, sinó que es va adaptant als valors de cada època. Avui en dia les dones no cal que portin mantellines per entrar a un temple, ni que els homes i les dones hagin de seure en bancs separats, i qualsevol dona pot accedir a l’església encara que porti samarreta de tirants.
Tots recordem la festa d’un poble de Lleó on es tirava una cabra des de dalt d’un campanar, per poca sensibilitat animalística que tinguem ho trobem deplorable, o la festa del toro de la Vega, que consistia en deixar anar un toro i genets a cavall el perseguien amb llances fins a matar-lo. A casa nostra, la tauromàquia tenia una gran tradició, fins que la pressió popular va aconseguir que el Parlament ho prohibís. Amb tot això vull dir que no qualsevol pràctica del passat hagi de ser incorporada de manera acrítica en la nostra vida.
Com diu Benicio del Toro, “la democràcia no la regalen, cal treballar-la i cuidar-la” i una de les maneres efectives de fer-ho és assegurar que la separació Església-Estat segueixi sent un pilar de la nostra societat. La societat actual és molt diferent a la del començaments i mitjans del segle XX. Hem d’entendre la seva complexitat i ser conscients de que Catalunya serà una societat oberta i plural o no serà.
Joan Lluís Amigó i Carbonell. Ex regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat i Castelldefels
Muntatge fotogràfic: elBaix.cat