Des de fa temps, Europa celebra tota mena de discursos sobre la necessària independència tecnològica davant de gegants com els Estats Units i la Xina. No obstant això, la dura realitat és que estem avançant a passos gairebé gegantins cap a un món controlat per molt poques mans, on la sobirania europea està sent sistemàticament externalitzada a empreses tecnològiques nord-americanes. Si no actuem amb rapidesa i de manera col·lectiva, Europa corre el risc de convertir-se en una colònia digital.
Aquest no és un debat teòric; és una amenaça existencial.
La Pila Autoritària: Els Nous Arquitectes del Poder
El desafiament més sofisticat que ha rebut la governança democràtica en l’era digital és el que es coneix com el Complex Tecnològic Autoritàri, o la Pila Autoritària. Silicon Valley ja no només construeix aplicacions: està construint autèntics imperis que controlen sistemes operatius de defensa, comunicacions orbitals (satèl·lits), xarxes socials, models d’Intel·ligència Artificial (IA) i fins i tot xarxes financeres.
Aquesta nova formació, liderada per exponents com Peter Thiel i Elon Musk, opera mitjançant infraestructura tecnològica i coordinació financera, fent que la resistència democràtica sembli arquitectònicament obsoleta. L’ideari d’aquest moviment queda resumit en la cèlebre frase de Peter Thiel: “La llibertat i la democràcia ja no són compatibles”.
Aquesta privatització de la sobirania s’està consolidant en cinc dominis estratègics fonamentals per al control democràtic: la informació de la població, el subministrament monetari, la defensa, les comunicacions orbitals i l’energia.
Exemples de Cessió de Sobirania
Europa ha estat infiltrada d’una manera sorprenentment discreta:
- Sistemes de Defensa i Dades Mèdiques: Empreses com Palantir Technologies, cofundada per Peter Thiel, s’han convertit en el sistema operatiu de facto del govern dels Estats Units per a tasques d’intel·ligència i gestió logística. A Europa, el programari de Palantir s’ha expandit a la policia alemanya i, crucialment, al Sistema Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit, gestionant desenes de milions d’historials de pacients. Quan Palantir es torna indispensable per a les operacions de govern, el canvi es torna irreversible.
- Comunicacions Orbitals: L’ús de Starlink (SpaceX, propietat d’Elon Musk) s’està integrant en les comunicacions militars de països com Itàlia. Tot i presentar-se com a infraestructura “sobirana”, Starshield (la constel·lació militar de SpaceX) segueix sent propietat i està controlada per una empresa privada. Aquesta dependència fa que l’autonomia en defensa sigui una “ficció teatral”.
- Guerra Autònoma: Empreses com Anduril, que co-funden figures de l’entorn de Thiel, desenvolupen sistemes de comandament de guerra autònoma. La dependència de l’exèrcit alemany dels sistemes d’Anduril a través d’aliances amb firmes com Rheinmetall significa que els sistemes europeus funcionen amb plataformes que reben actualitzacions contínues dels servidors de Califòrnia.
Mentre els governs europeus persegueixen l’autonomia estratègica, les seves infraestructures crítiques estan sent reconfigurades per dependre de plataformes nord-americanes els executius de les quals soscaven activament la democràcia europea. Aquesta és una paradoxa amb implicacions devastadores: es busca la independència mentre es cedeix el control amb cada contracte signat.
De fet, s’estima que el 80% de la nostra infraestructura digital està controlada per agents externs, ja siguin xips asiàtics, serveis nord-americans al núvol o models d’IA de Silicon Valley.
EuroStack: L’Última Oportunitat
La regulació, encara que essencial (Europa ha marcat un referent global amb les seves lleis, com l’Acta Digital), no és suficient. No podem regular allò que no controlem, ja que regular plataformes estrangeres sense posseir la infraestructura és com construir una casa en un terreny llogat.
Aquí entra la proposta de l’economista Francesca Bria a través de l’informe EuroStack on es suggereix crear una infraestructura digital que permeti a Europa competir amb els gegants.
Per ser sobirà al segle XXI, cal controlar les nostres dades, la IA i la infraestructura crítica. EuroStack és la nostra última oportunitat per actuar pel nostre propi destí i evitar un futur en què plataformes estrangeres dictin les nostres lleis.
Com Construir la Sobirania Digital Europea
Perquè EuroStack sigui transformador, cal una acció ambiciosa:
- Inversió Unificada: Es proposa invertir 300.000 milions d’euros en una dècada. Aquesta xifra només serà efectiva si es concentra en un Fons de Sobirania Tecnològica Europeu, sense dispersar-se entre els 27 estats membres.
- Infraestructura de Propietat Europea: Europa ha de construir una infraestructura estratègica d’IA, similar a com es va fer amb Airbus o Galileo. Cal desenvolupar núvols d’IA federats per assegurar la sobirania de les dades, ja que actualment, tres empreses nord-americanes controlen el 70% dels serveis al núvol a Europa.
- Talent i Valors: La IA europea ha d’incorporar la democràcia mitjançant la transparència, la privacitat i la responsabilitat. Hem d’evitar la fuga de cervells. Necessitem oferir als investigadors un propòsit en IA ètica i per a missions públiques (salut, educació, clima).
La contribució de l’ecosistema del Baix Llobregat i Barcelona
L’esforç per aconseguir la sobirania tecnològica europea no és només una tasca de Brussel·les, sinó que es nodreix de l’activitat en hubs digitals locals com Barcelona i la seva àrea Metropolitana, que es posiciona com un nucli digital clau juntament amb París, Berlín i Amsterdam. La regió contribueix directament a la “pila” tecnològica desitjada:
- El Barcelona Supercomputing Center (BSC) impulsa la innovació liderada per Europa en supercomputació verda i capacitat quàntica en mode de servei públic.
- L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), una institució científica de la zona, ha estat seleccionat per liderar un projecte europeu crucial per al desenvolupament de xips fotònics. Aquesta activitat és fonamental, ja que Europa produeix actualment només el 10% dels seus semiconductors, i els xips formen la base física de control de la nostra infraestructura digital.
- La ciutat i el seu entorn científic també lideren el desenvolupament de solucions en el sector de la salut (medtech, biotech) i estan implementant projectes d’IA de codi obert, núvols federats i bessons digitals per a la planificació urbana, assegurant que la innovació digital avanci sense renunciar al control democràtic.
Aquesta participació en àrees crítiques, des del hardware (fotònica) fins a la IA ètica per a missions públiques (salut, mobilitat), demostra que els esforços locals són elements estructurals de la infraestructura de propietat europea que EuroStack busca construir.
- Unitat i Priorització: La nostra força rau en actuar com un bloc unit. Els acords bilaterals, com els que busquen els estats membres, poden crear dependències i fragmentar l’aposta europea. Cal prioritzar solucions ‘Europa first’ en la contractació pública. A més, les infraestructures digitals públiques (com la supercomputació verda) han de funcionar com a béns comuns, no com a silos propietaris que monetitzen les dades.
En resum, mentre Brussel·les debat la sobirania tecnològica, els nostres estats estan signant contractes que cedeixen funcions a la Pila Autoritària. L’elecció és clara: o ens convertim en la infraestructura del nostre propi Estat, basant-nos en el pluralisme, la dignitat humana i la resiliència democràtica, o deixarem que imperis digitals a l’ombra dictin les nostres lleis.
Font: Articles i entrevistes a Francesca Bria que va ser presidenta de l’Institut d’Innovació Italià, i actualment promou la sobirania digital europea com a consellera del Govern espanyol sobre Intel·ligència Artificial i líder de l’informe EuroStack.
Lluís Carrasco. Molins de Rei