El Baix Llobregat és una comarca dinàmica i amb pes econòmic. Però aquesta imatge de prosperitat amaga una realitat molt més complexa: la “riquesa ineficaç”. És a dir, una riquesa que es genera… però que no resol els problemes essencials ni arriba a tothom
L’últim informe de la Fundació FOESSA (Cáritas), presentat el passat 5 de novembre de 2025, és clar: si continuem basant-nos en l’individualisme i en la desigualtat estructural, ens encaminem cap a un col·lapse social i ecològic. El missatge és contundent: el problema no és la gent; el problema és el sistema.
Tot i això, les famílies que viuen l’exclusió social lluiten cada dia. Segons FOESSA, 3 de cada 4 llars en situació molt greu fan tot el que poden per tirar endavant: busquen feina, retallen despeses, es formen… però es troben amb barreres que no depenen d’elles.
L’informe identifica tres “esquerdes” que expliquen per què la riquesa no funciona al Baix Llobregat i a altres zones metropolitanes.
1. L’habitatge: la principal barrera
El factor que més determina avui l’exclusió no és la manca d’ingressos, sinó no poder accedir a un habitatge digne. Per a molts joves i famílies, la despesa en lloguer o hipoteca impedeix qualsevol projecte de futur.
La llar ha deixat de ser un dret i s’ha convertit en un producte d’especulació.
Dades rellevants:
– A Espanya hi ha prop de quatre milions d’habitatges buits, una riquesa que no s’utilitza perquè sovint es guarda per especular.
– La manca d’habitatge social bloqueja la integració i impedeix una vida estable.
Solució immediata:
Ampliar de manera urgent el parc de lloguer social i assequible, i limitar l’especulació en zones tensionades.
Font: IX Informe FOESSA (Càritas, 2025)
2. La feina que ja no treu de la pobresa
Ha desaparegut el vell pacte social segons el qual “si tens feina, tens estabilitat”. Avui, la precarietat és estructural: contractes temporals, sous baixos, jornades parcials no desitjades.
La precarietat afecta sobretot joves, dones i persones migrants, i fa que, tot i treballar, moltes famílies continuïn en risc d’exclusió.
Font: IX Informe FOESSA (Cáritas, 2025)
3. La soledat i l’aïllament: l’escut trencat
L’exclusió no és només econòmica; també és relacional. La soledat extrema està creixent de manera alarmant.
Segons FOESSA:
– El 2018, només el 3,2% de les persones en exclusió severa estaven aïllades.
– El 2024, aquesta xifra ha pujat al 16,6%. És un increment de més de cinc vegades.
Les xarxes d’ajuda —família, veïns, amistats— actuen com un “escut comunitari”. Però allà on més es necessiten, s’han debilitat més.
Font: IX Informe FOESSA (Cáritas, 2025)
Font: VIII Informe FOESSA (2019) i IX Informe FOESSA (2025)
Font: INE (ECV), Plataforma de Infància i fonts periodístiques especialitzades.
Conclusió
Imaginar el Baix Llobregat com un edifici modern ens ajuda a entendre el repte: a dalt de tot, la riquesa creix i s’acumula, però a la base —allà on viuen i resisteixen milers de persones— els fonaments es continuen esquerdant. Habitatge inaccessible, precarietat laboral i soledat no són falles individuals, sinó símptomes d’un sistema que ja no funciona. De fet, en el seu informe, Càritas alerta de la necessitat de superar un model de “benestar” centrat en el consum i el creixement econòmic, un model que s’ha demostrat insuficient per garantir cohesió social. És per això que proposa avançar cap a un nou imaginari basat en la “cura mútua”, on les persones i els vincles comunitaris tornin a ser el centre del projecte col·lectiu.
La “cura mútua” no és un lema, és un projecte de futur. Significa reforçar els vincles que sostenen la vida, garantir l’accés a un habitatge digne, crear feina que protegeixi i recuperar les xarxes comunitàries que històricament han fet fort el Baix Llobregat.
Ara ens toca decidir en quin edifici volem viure. Podem deixar que la desigualtat continuï obrint esquerdes… o podem reconstruir la base junts. Podem triar un model que prioritzi el benestar d’uns pocs… o apostar per un nou pacte de responsabilitat compartida.
La transformació és possible. Comença en cadascun de nosaltres i avança quan la comunitat s’organitza. El Baix Llobregat ja ha demostrat en el passat que sap lluitar. Ara és el moment de demostrar que també sap cuidar.
Molins de Rei, 24 de novembre de 2025 Lluís Carrasco Martínez