Els European Greens —els Verds europeus— van aprovar una resolució en el seu 40è congrés, celebrat del 5 al 7 de desembre de 2025 a Lisboa, en la qual expressen una oposició clara a l’ampliació prevista del Aeroport Josep Tarradellas Barcelona–El Prat
Segons el text aprovat, el projecte d’ampliació —que implicaria la destrucció de zones naturals protegides del delta del Llobregat, inclosos hàbitats de la xarxa de conservació europea Natura 2000— suposa una “greu amenaça per a la biodiversitat i per als compromisos climàtics compartits d’Europa.” Aquesta decisió contrasta amb els plans anunciats pel Govern català i l’empresa gestora, que defensa la intervenció com a “necessària per al futur hub intercontinental de Catalunya”.
Un crit per la mobilitat verda i la sostenibilitat
En la mateixa sessió, els Verds han aprovat un conjunt de sis resolucions relacionades amb infraestructures sostenibles, democràcia digital i drets humans.
La més destacada, titulada “Transformant la infraestructura de transport europea”, reclama una aposta decidida per una xarxa pública ferroviària i denuncia que projectes com l’ampliació de Prat perpetuen un model basat en macro-infraestructures i transport aeri, incompatible amb els objectius de reducció d’emissions i la lluita contra l’emergència climàtica.
L’àmplia delegació dels Comuns encapçalada pel seu responsable institucional i ministre de Cultura Ernest Urtasun, va destacar que la resolució reflecteix un mandat social coherent amb les mobilitzacions ciutadanes i ecologistes que aquests darrers mesos han encapçalat la protesta contra el projecte.
Un revés simbòlic per al projecte del Prat
Aquesta postura del European Greens suposa un suport internacional a les veus contràries a l’ampliació del Prat. En un context en què l’empresa gestora i les administracions impulsen el projecte amb una inversió prevista de 3.200 milions d’euros i la promesa de convertir l’aeroport en un hub intercontinental per al 2033, la resolució europea posa en relleu el conflicte entre desenvolupament i protecció ambiental.
També reforça l’estratègia de les plataformes que demanen a les institucions europees una intervenció efectiva —sobretot vist que, segons la normativa comunitària, qualsevol ampliació que afecti zones protegides requereix el compliment previ de les compensacions ambientals pendents.