“L’art a la gentille habitude de faire foirer toutes les théories artistiques” (L’art té el bonic costum de fer malbé totes les teories artístiques) – Marcel Duchamp-
Avui centenars de famílies de Collbató es pregunten atònites com és possible que hi hagi tanta ceguera, tanta distorsió de la legalitat i tanta absurditat en les ments d’aquells que, atorgant-se el dret sobre les nostres vides, es plantegen destruir-les sobtadament i sense previ avis. Un paisatge de somni, un poble obert a la natura convertit de la nit al dia en un veritable camp de concentració. I no s’immuten. Diuen, sense que els caigui la cara de vergonya, que ho fan per complir la mal conceptualitzada legalitat, directrius que mai entendran.
Porto 20 anys vivint a Collbató, aquell indret que, quan passes per l’autovia A2, t’impressiona per la visual de la emblemàtica muntanya màgica que s’aixeca imponent pel damunt d’un petit campanar.
Doncs avui el Ministeri de torn ha decidit que ja n’hi ha prou i que a partir de demà, quan tornis a passar, el que veuràs son interminables muralles de metall que ni tan sols deixen passar la llum del sol.
Al llarg d’aquests 20 anys he viscut moltes absurditats però com aquesta cap. Vaig viure el projecte per convertir els camps d’oliveres en macro-polígons industrials, he vist un projecte per construir una variant a l’autovia amb impressionants desmunts i replens i pendents impossibles de superar arrasant camps agrícoles i boscos centenaris. La lluita de la gent va posar les coses al seu lloc. Però ara torna la lluita i la pregunta que et fas és: fins a quan els ciutadans haurem d’emprar energies i els nostres estalvis per defensar la legalitat que ells han escrit i que tan sovint obliden com cal interpretar?
Barreres acústiques de 6 i 8 metres d’alçada?
I ens presenten un projecte tramitat d’urgència, sense consulta prèvia ni a l’ajuntament ni als ciutadans tal com estableix la seva Llei. Ho fan, diuen, per donar compliment a una directiva europea que tampoc han entès ni entendran mai. El projecte consisteix en instal·lar al llarg de 2 kilòmetres de sòl urbà barreres acústiques de 6 i 8 metres d’alçada a banda i banda d’una autovia que divideix el poble en dos, a tocar les llars de centenars de famílies, que de sobte es trobaran condemnades de per vida, tancades a una presó de ferro i privades d’allò que probablement els va portar a viure aquí: el paisatge. I amb el paisatge perdran el valor del seu patrimoni, el confort i la qualitat de vida; a l’estiu viuran dins un forn privats de l’aire pur de muntanya que els oxigena o de la marinada que sovint ens porta el mediterrani i a l’hivern no veuran ni la llum del sol. I tot per reduir entre el 5 i el 15% del soroll provocat per l’incessant pas de vehicles de gran tonatge que mai haurien de passar a tocar un nucli urbà. 36 milions d’euros dels diners de tots per destruir un paisatge, i, amb ell, els nostres somnis.
Ho fan sense el preceptiu estudi d’impacte ambiental i d’impacte paisatgístic perquè saben que si els fessin no els superarien. Diuen que no cal, que les barreres acústiques no estan en els annexes de la Llei. Realment és tan difícil interpretar el preàmbul de la LLEI 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que literalment diu: “Catalunya gaudeix d’una gran riquesa i diversitat de paisatges. Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans…”?. L’objecte de la Llei no dona lloc a interessades interpretacions: “Aquesta llei té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del PAISATGE, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics en un marc de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del PAISATGE en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques”
I què diuen les directrius europees a les que ells pretenen fer-nos creure que es volen acollir per justificar aquesta actuació?: El Conveni europeu del paisatge del Consell d’Europa reclama a tots els països membres que posin en pràctica polítiques de PAISATGE, que és definit com “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”. Que el legislador nacional “vagi oblidar” incloure les pantalles acústiques als annexes de la Llei no vol dir que no estiguin obligats a complir els objectius de la mateixa. Ningú amb dos dits de front por negar que murs de 8 metres d’alçada al bell mig d’un poble constitueixen un impacte ambiental i paisatgístic crític i gairebé delictiu.
Solució: el soterrament integral
És obvi que estan obligats a reduir el soroll que estem patint però a Collbató mai acceptarem canviar soroll per paisatge. La solució ja els hi vam plantejar el 2022 quan érem al govern de Collbató, la vam dissenyar en detall i ells la coneixen perfectament: el soterrament integral de l’autovia al seu pas per Collbató amb coberta transitable per convertir l’actual carretera en un passeig veïnal. S’haurà acabat la fragmentació, el soroll i llavors si compliran les directives europees. No acceptarem barreres, ni trinxeres, ni pseudo-túnels ni nyaps per sortir del pas. Han de saber, ho saben, que tenim la raó i anirem a defensar-la on calgui malgrat ara per ara tinguem un Ajuntament que només pensa i actua disciplinadament en clau de partit, un govern que es renta les mans i diu que no pensa fer res.
Potser direu: “bé, si feu un túnel tampoc veurem el paisatge quan passem per l’autovia”, cert però sempre tindreu l’opció de sortir d’ella, gaudir-lo i descobrir, sense obstacles visuals, l’encant d’aquest poble que potser un dia sigui la vostra residència.
El Teatre de l’Absurd va ser una corrent dels anys 40 i 50 on s’escenificaven la incoherència, el disbarat y tot allò d’il·lògic que sovint té l’espècie humana. Aquesta hagués estat sens dubte una obra mestre de tal absurditat.
Josep Estradé i Calmet . Exregidor de Territori de l’Ajuntament de Collbató.
Fotografia: Simulació de l’A2 a Collbató