El passat cap de setmana es va celebrar a Lisboa el 40è Congrés dels Verds Europeus (European Greens), un punt de trobada clau per a l’ecologisme polític europeu, amb una àmplia i destacada participació de Catalunya en Comú i de les diferents formacions que integren el Partit Verd arreu del continent. Una família política que compta, actualment, amb presència a governs com els d’Espanya, Estònia o Eslovènia. També amb una forta representació a governs locals de tota Europa, on destaquen alcaldies com la de Zagreb i, a casa nostra, el cas paradigmàtic del Prat de Llobregat, governat ininterrompudament per l’ecosocialisme i convertit en un referent de polítiques transformadores i de proximitat.
Un dels eixos centrals del congrés va ser la defensa d’una Unió Europea autònoma, solidària i estratègicament sobirana, capaç de construir pau, cohesió social i democràcies fortes. Els verds reivindiquem una Europa que avanci cap a la sobirania energètica, que deixi enrere la dependència del gas rus de Putin o del petroli i les armes de Trump, i que aposti decididament per les energies renovables i les infraestructures netes. En paral·lel, aquest congrés ha servit per consolidar una direcció clara pel que fa a la condemna del règim genocida d’Israel, en la solidaritat amb el poble palestí i en el reconeixement d’un horitzó de dos estats que convisquin en pau.
Durant el congrés es van aprovar diferents resolucions en temes com la lluita contra la violència masclista, la preparació civil enfront de les crisis, els reptes de la democràcia digital i el model d’infraestructures de transport. Aquesta última inclou la rotunda oposició al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat i es proposa una moratòria general a les ampliacions de ports, aeroports i altres infraestructures que tenen un impacte negatiu pel medi ambient i la biodiversitat.
Tanmateix, el debat més profund del congrés va girar al voltant de com impulsar una agenda de transformació verda davant el gran repte civilitzatori que avui representa el canvi climàtic. Es tracta, de fet, d’un repte doble: d’una banda, com consolidar una agenda de justícia social i climàtica en ple ascens de l’extrema dreta, que arrela especialment als barris populars; i, de l’altra, com reconnectar amb una ciutadania que mostra símptomes creixents de desafecció democràtica. La conclusió és nítida: la lluita contra el canvi climàtic només serà possible amb la majoria social al costat. El repte de la reducció d’emissions, alhora que es manté o s’augmenta el benestar de la ciutadania, exigeix rigor científic, cooperació internacional i valentia política, qualitats que el populisme negacionista no pot oferir.
Per tenir aquest suport popular, avui més que mai, les polítiques verdes han de traduir-se en millores tangibles en el dia a dia de les famílies treballadores: transport públic accessible i eficient, habitatge sostenible i comfortable (apostant per la rehabilitació energètica massiva del parc residencial) i una economia que generi feina estable i de qualitat. Aquesta nova economia verda, a Europa i també a casa nostra, passa per la reindustrialització en sectors com la mobilitat sostenible i les energies renovables, que no només creen ocupació de qualitat, sinó que ens apropen a l’objectiu inajornable: reduir dràsticament les emissions i avançar cap a la neutralitat climàtica. El congrés de Lisboa ha confirmat que el futur d’Europa serà verd, social i democràtic, o no serà.
Claudio Carmona. Tinent l’alcaldia de Cornellà de Llobregat i responsable de Municipalismes dels Comuns. Assistent al Congrés dels Verds Europeus.
Fotografia: Els Comuns