El divendres 16 de gener i el dissabte 17 en una sala d’actes Joana Raspall, ben plena, de la Biblioteca Montserrat Roig van tenir lloc les II Jornades de la Sanson organitzades per la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feliu de Llobregat (COPP) amb l’objeciu de reflexionar sobre el patrimoni geològic i miner, històric, cultural i social de la Santa Creu d’Olorda. L’objectiu, promoure el coneixement d’on neix l’estimació i la necessitat de preservació.
La sessió de divendres: la SANSON i Santa Creu d’Olorda
La jornada es va fer en dues sessions divendres a la tarda i dissabte al matí. L’obertura va anar càrrec de l’historiador Jordi Amigó. La Sanson té la particularitat que està situada en el Parc Natural de Collserola i el criteri de renaturalització dels espais modificats per l’acció de l’home no és fàcilment compatible amb la preservació de la memòria d’espais d’interès geològic, industrial i social com és el cas de la Sanson. La prova és que sense cap valoració es va destruir la colònia i ara està aprovada la demolició de la cinta transportadora. Des del punt de vista de l’enginyeria industrial l’element més singular de la Sanson és la cinta transportadora que portava el material de la pedrera a l’hangar. Aquí la qüestió és saber si la cinta té prou valor patrimonial, miner, industrial o arquitectònic per merèixer salvar-la de la destrucció.
Les diferents intervencions van obrir el focus a la Santa Creu d’Olorda i van analitzar el seu interès des de diferents punts de vista. Jordi Galindo, geòleg i tècnic de patrimoni va fer un recorregut per la geologia i la paleontologia de Santa Creu d’Olorda. A continuación, Ana Isabel de Paz i Magaz, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, es va centrar en les normes administratives que ens permeten preservar el patrimoni. La tercera ponència, a càrrec de Josep Maria Mata i Perelló, ens va situar el patrimoni miner de Sant Feliu en el conjunt de del patrimoni geominer del Baix Llobregat. Va destacar també el potencial educatiu i turístic d’aquests espais.
A continuación, Jaume Perarnau, conservador del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, va plantejar que no es poden protegir tots els elements del patrimoni industrial que tenim i que s’ha d’estudiar i justificar allò que és necessari protegir. Va parlar de la dificultat d’integrar elements com la cinta transportadora en els catàlegs de protecció. L’Enric Baulenas no va poder estar present però va enviar un video sobre l’èxit que ha suposat la preservació del jaciment paleontològic de la Riera de Bonet a Molins de Rei.
La sessió de dissabte: Una interessant taula rodona
Dissabte, Jordi Jiménez, especialista en memòria històrica, va explicar les diferents accions armades contra el règim franquista durant al primavera i l’estiu de 1947 i també ens va parlar de la colònia obrera de la Sanson enllestida el 1961 i que va arribar a tenir 200 persones vivint. El procés d’enderrocament va començar el 1983 i va culminar el 1992 quan es tirà l’escola a terra. A continuación, Jaume Manyoses, segon tinent d’alcaldia de l’Ajuntament i autor de La cova d’or, va presentar diferents llegendes relacionades amb el Puig d’Olorda.
L’acte final que estava previst era la taula rodona Què hem de fer amb la Fàbrica SANSON i amb les pedreres de Santa Creu d’Olorda? amb la participació d’experts en diferents àmbits. Antonio Pizarro Losilla, president de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero; Francesc Muñoz, doctor en Geografia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona; Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; Àngel Menargues, tècnic de patrimoni de la Catedral de Barcelona; i Eric Baulenas, divulgador i activista del patrimoni geològic del Baix Llobregat. Les difents ponències ens havien demostrat la riquesa de la Santa Creu d’Olorda i va haver-hi ampli consens que aquesta riquesa geològica, minera, arqueològica, històrica, literària, industrial i social, s’havia de preservar i també que “la cinta transportadora” era un dels elements a mantenir.
En Jordi Amigó, abans de tancar l’acte, ens va anunciar unes III Jornades sobre la colònia obrera de la Sanson i ens presentar una última taula sorpresa de dones formada per Teresa Porcar, que havia viscut a les colònia, Silvia Requena, d’Arrels Locals, l’exregidora i activista Maria Comellas, la ponent Anna Isabel de Paz i la directora de la Biblioteca Sònia Magallon, que va pronunciar les darreres paraules.
A més a més de les jornades, des divendres i fins a finals d’aquest mes, la biblioteca Montserrat Roig acull una exposició fotogràfica i de dibuixos sobre aquest element simbòlic fruit de la feina del Taller de Fotografia de l’Ateneu Santfeliuenc.
Raimon Roda, director gerent del Parc Natural de Collserola va dir que la “cinta transportadora és en la fase de llicència d’obres i va explicar que en la fase consultiva, el Departament de Cultura de la Generalitat no va fer l’informe preceptiu sobre el destí de la cinta com a patrimoni industrial. Només la mobilització pot evitar un enderrocament que a hores d’ara està decidit.
Tot i la qualitat dels ponents i la importància del tema els representatnt municipals i de l’empresa, tot i ser convidats, no van voler participar. De tots els grups municipals només la exalcaldessa i regidora dels Comuns, Lídia Múñoz, va ser-hi present i va intervenir des del públic per defensar que s’havia de trobar la manera de mantenir “la cinta transportadora”. El regidor de Junts, Jaume Manyoses que, a més té responsabilitat sobre la gestió de l’espai de la Sanson, després de la seva intervenció per presentar el seu llibre infantil va marxar i no es va quedar a la Taula Rodona.
Una bona iniciativa de la COPP
Cal felicitar la COPP per l’èxit de les jornades. La Coordinadora s’havia presentat públicament el passat més de març i defensa una ciutat amb memòria per “conservar els elements que defineixen la nostra identitat i ens connecten amb el nostre passat i amb l’entorn natural”. Però, a més de la memoria, cal un desenvolupament sostenible que combini el creixement econòmic amb la protecció del medi ambient i finalment, aconseguir que el patrimoni sigui accessible per a tothom.
S’han anomenat II Jornades perquè, segons ens diu Jordi Amigó, “els organitzadors de les jornades de dissabte per respecte als organitzadors del CECBLL i a les persones que hi van participar van decidir que aquestes serien les segones, considerant que la Taula Rodona de 2022 va ser en certa manera una 1ª Jornada sobre la Sanson, i ara ja tenim anunciada la 3ª”.
Santi Campo. Sant Feliu de Llobregat
Fotografía: SC