La Diputació de Barcelona finalitza després de 15 anys, la intervenció efectuada per recuperar i consolidar aquest arc romà de 2000 anys d’història, situat entre Martorell i Castellbisbal
El Pont del Diable, un dels elements patrimonials més reconeguts de la comarca del Baix Llobregat, ha finalitzat aquesta setmana una important intervenció de restauració. L’actuació ha servit per recuperar i preservar la integritat material de l’arc, protegir-lo del deteriorament causat per agents atmosfèrics i humans i perllongar-ne la conservació en condicions d’ús segures, respectant la construcció històrica.
La restauració potencia els valors documental, arquitectònic i significatiu del monument, d’acord amb el projecte, redactat i dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL); ha durat onze mesos i s’hi han invertit 412.369,51 euros, finançats íntegrament per la Diputació de Barcelona.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; acompanyada pel vicepresident quart i diputat d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, Marc Castells; l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde; i el primer tinent d’alcaldia de Martorell, Lluís Amat; ha inaugurat aquest diumenge, 22 de febrer, la restauració de l’arc del Pont del Diable de Martorell-Castellbisbal, realitzat íntegrament pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació.
El projecte i l’execució han inclòs totes les actuacions necessàries per a la restauració de l’arc romà del Pont del Diable, atenent a plantejaments arquitectònics i constructius, a més del tractament dels diferents materials petris que en formen part. Entre altres accions, ha calgut evitar la caiguda de pedres de l’interior del rebliment històric, controlar l’arenització superficial del morter romà que les circumda i millorar l’estabilitat dels volums sobresortints del morter. El repte principal ha consistit en fixar les pedres que es desprenien del rebliment romà.
A l’acte inaugural, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha recordat que “durant un segle, en diversos moments, la Diputació de Barcelona ha estat present per tenir cura de l’arc romà i del Pont del Diable”. I ha afegit que “és admirable el fet que aquest pont s’hagi convertit en un veritable element d’identitat i cohesió local, en una imatge popular i icònica, i que segueixi -dos mil anys i diverses reconstruccions després-, situat en un estratègic encreuament de camins, carreteres i vies ferroviàries”. Moret també ha remarcat que aquesta restauració “suma valors, aporta beneficis a tothom i reforça aquesta imatge emblemàtica de Martorell i Castellbisbal”.
Reparació de l’arc i arranjament de l’entorn
Les intervencions principals han consistit en consolidar i reintegrar el rebliment romà en la superfície externa aplicant-hi morter de calç, compatible amb l’existent, i consolidar la part interna injectant morter fluid de calç als quatre alçats del monument i a l’intradós de l’arc, entre les dovelles de pedra, però amb més incidència i intensitat en el coronament. Aquest tram superior presentava buits de grans dimensions i discontinuïtats internes majors. S’ha fet la consolidació volumètrica del rebliment històric, perquè s’hi van detectar deficiències d’estabilitat i pèrdues significatives de la secció constructiva, que s’han restituït amb fragments de pedra vermella i morter de calç, materials compatibles amb la resta de la fàbrica existent.
El deteriorament petri de la varietat litològica de la pedra calcarenita, que integra les dovelles de l’arc i també algun carreu, s’ha arranjat mitjançant actuacions de consolidació superficial, amb el sanejat previ del material solt. També s’han fet intervencions de consolidació en esquerdes i fractures del coronament, que s’han tractat amb barres de fibra de carboni i injecció de morter de fluid de calç. El tractament de les llacunes, en pèrdues de pedra calcarenita, s’ha fet aplicant-hi morters de calç, especialment en l’intradós de l’arc i en les dovelles de l’alçat est i oest.
Donat que la part superior del monument havia estat força afectada durant els darrers segles per l’exposició directa als agents climatològics i la proliferació de plantes i estructures llenyoses que el van danyar considerablement, una altra actuació que es va considerar necessària va ser protegir el coronament de filtracions d’aigües pluvials, mitjançant un revestiment de planxa de coure.
La restauració ha inclòs també la neteja i l’arranjament de l’entorn immediat de l’accés a l’arc, restituint la manca de lloses de pedra d’època romana, repassant el rejuntat i el pintat de les baranes metàl·liques.
El projecte de restauració de l’arc romà s’emmarca en una successió d’actuacions, al mateix arc i també al pont del Diable, que es van iniciar la segona dècada del segle XX i es van dur a terme en diferents etapes, concretament els anys 1926-1927, 1932 i 1961. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona va continuar-ne la restauració les darreres dècades del segle XX i s’ha fet càrrec del projecte actual, dut a terme entre febrer i desembre de 2025.
Bé Cultural d’Interès Nacional
El Pont del Diable, construït entre els anys 16-13 i el 8 aC, és una de les poques obres que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l’Anoia. L’arc gaudeix del màxim nivell de protecció patrimonial, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), des de l’any 1925; i el pont, des del 1931.
L’arc romà, que dona accés al pont, es troba entre la confluència dels dos traçats de la Via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per la costa. En la construcció del pont i de l’arc hi van participar les legions IV Macedònica, VI Vitrix i X Gèmina, tornant de la victòria a les guerres càntabres i de la fundació de Saragossa. Segons aquest context històric, l’arc tindria, doncs, un caire triomfal i honorífic, per commemorar aquesta victòria de les legions, i també tindria una funció administrativa de límit entre Tarragona i Barcelona.
Actualment, el pont se situa entre els termes municipals de Martorell (Baix Llobregat) i de Castellbisbal (Vallès Occidental). El pont travessa el riu Llobregat just per damunt del congost de Martorell, a l’est del nucli antic d’aquesta població. Està ubicat en un punt estratègic de les comunicacions del país, tal com demostra la concentració d’infraestructures en el mateix indret.
Font: DIBA