El divendres 27 de febrer a les 18 hores, al Palu Falguera de Sant Feliu de Llobregat, una de les comissaries de l’Exposició Generacions TOP, la Carlota Vidal, va explicar-nos el contingut de la mostra. La visita la va presentar la Lídia Múñoz, portaveu del grup municipal d’En Comú Podem i vicepresidenta segona del Consell Comarcal. Van intervenir-hi també el primer alcalde democràtic posterior al franquisme elgit a les llistes del PSUC, Francesc Baltasar, el també exalcalde Àngel Merino, Maria Jesús Bono exdirectora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Jesús Martínez Ortiz sindicalista de CCOO i autor de diverses publicacions sobre memòria sindical i veïnal, Guillem Chirino, regidor dels Comuns i Luís Gómez veí de la Plaça de la Salut. Hi va assistir un nombrós públic integrat en part per estudiants d’institut.
La democràcia no la va portar el Rei
L’exposició té dues parts: uns plafons en negre que expliquen la repressió del règim amb els noms dels principals executors de la repressió i que acaba amb una imatge de Franco, com a principal responsable d’un règim cruel i sanguinari. I la segona, que explica les diferents mobilitzacions socials i que serveix per desmuntar la idea que la democràcia ens la van portar el rei i Suárez. La realitat és que els espais de llibertat es van començar a construir a les fàbriques, a la universitat o als carrers, amb un paper destacat del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).
Diferents plafons estan dedicats al moviment obrer sobre les lluites a les fàbriques i la infiltració al Sindicat Vertical a través de les eleccions d’enllaços sindicals i la fundació la Comissió Obrera Nacional de Catalunya al novembre de 1964 a l’església de Sant Medir. Les organitzacions veïnals demanaven la dignificació dels espais públics, als barris nous els carrers i places estaven sense asfaltar, però també reclamaven ambulatoris i centres escolars. Curiosament era l’únic moviment legal perquè el règim les permetia. Són també molt importants les mobilitzacions d’estudiants a la universitat, però també als instituts. També destaca l’exposició el paper del moviment feminista i la importància que van tenir les Primeres Jornades Catalanes de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el maig de 1976. La discriminació de la dona en la dictadura resulta avui incomprensible, entre moltes altres coses, no podia tenir llibreta d’estalvis, ni passaport sense autorització del marit i l’adulteri femení estava condemnat amb penes de presó.
És necessari també comentar el paper de la lluita per les llibertats sexuals amb la fundació del Front d’Alliberament Gay de Catalunya el 1975. L’homosexualitat estava perseguida per la Ley de vagos y maleantes que es va aprovar durant la República per perseguir rodamons, nòmades i proxenetes i que l’any 1954 va ser modificada per la dictadura per incloure els homosexuals, que podien anar a la presó simplement per ser-ho. Finalment, cal destacar l’important paper que va jugar l’església de base aprofitant l’obertura que va suposar el Concili Vaticà II.
Lluites socials a Sant Feliu de Llobregat
Pel que fa a Sant Feliu es van recordar les lluites sindicals, les mobilitzacions per les escoles i l’ambulatori i com a més destacada la de l’actual plaça de la Salut, llavors un descampat on es volia construir una gasolinera. Els veïns i veïnes ho van tenir clar i una nit de maig de 1977 membres de l’associació de veïns del barri de Salut van enterrar una formigonera i van plantar arbres i van aconseguir paralitzar les obres. El llibre de M. Jesús Bono, Jesús Martínez, Àngel Merino i Jordi San José Quan les parets parlen, com explica el subtítol, és un Intenerari interpretatiu per les lluites socials de Sant Feliu de Llobregat als anys 70.
Tots aquests moviments diversos acaben confluint perquè queda clar que sense democràcia no és possible avançar i la coordinació i el suport entre ells jugaran un paper important per avançar cap a la democràcia. La constitució de l’Assemblea de Catalunya formada per entitats i partits aglutinarà les mobilitzacions basades en els tres principis: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.
El Tribunal de Orden Público (TOP)
Així doncs, les llibertats bàsiques estaven prohibides: premsa, reunió, manifestació, vaga… I participar en una activitat il·legal podia comportar penes de presó. Qui volia exercir aquests drets i era detingut, sovint torturat i anava a parar a mans del Tribunal de Orden Público (TOP). El TOP es va crear el 1963, com a resultat de les pressions internacionals després de l’execució del comunista Julián Grimau per un tribunal militar i va estar actiu fins al gener de 1977. El TOP tenia com a objectiu jutjar delictes que alteressin l’ordre públic que fins aleshores s’havien estat jutjant per tribunals militars. Els delictes més comuns que va jutjar el TOP van ser el d’associació il·lícita, el de propaganda il·legal i el de manifestacions i reunions no pacífiques.
D’aquí ve el nom de generacions TOP, l’exposició promoguda per l’Associació de Persones Expresses Polítiques del Franquisme de Catalunya i presentada a La Model – Centre Cultural (Barcelona) entre el 20 de novembre de 2024 i el 31 de març de 2025. A Sant Feliu l’hem pogut veure des del 6 de febrer fins l’1 de març de 2026.
Santi Campo. Ex professor d’Institut. Sant Feliu de Llobregat
Fotografia: SC