El dijous, dia 5 de març, l’Ateneu Santfeliuenc va ser escenari d’una interessant taula rodona organitzada per l’USLA i presentada i moderada pel periodista Xavier Campreciós.
L’acte va consistir en dues ponències presentades per dos especialistes, que van analitzar la situació i el futur del transport públic ferroviari: una de caràcter més global i nacional a càrrec de Pau Noy, i una enfocada a la realitat comarcal del Baix Llobregat a càrrec de Lluís Carrasco
Pau Noy: La perspectiva global i el model ferroviari a Catalunya.
Eficiència i superioritat del tren i el tramvia: Noy va destacar que el ferrocarril és el mitjà més eficient gràcies al baix fregament entre la roda i el carril de metall. Consumeix un terç de l’energia d’un autobús i un 10% de la d’un cotxe, i, malgrat els darrers accidents, té una sinistralitat pràcticament nul·la i permet moure una quantitat de passatgers molt superior. A més, vertebra el creixement urbà i afavoreix la sostenibilitat.
Crítica a la planificació històrica: Va assenyalar que, durant dècades, s’ha prioritzat de manera desproporcionada la construcció del tren d’alta velocitat i del metro a Barcelona, mentre s’ha deixat la resta del país (Rodalies i transport regional) ple de carreteres i amb una xarxa ferroviària envellida i afectada per temporals. També va criticar la planificació de grans obres innecessàries, com la línia orbital ferroviària o trams d’alta velocitat sense prou demanda.
Proposta de país (Tren-tram): La gran aposta de Noy és connectar amb sistemes de tren-tramvia les poblacions de Catalunya que no tenen tren (com les Terres de l’Ebre, la Costa Brava o el Pirineu). Aquesta expansió capil·lar i de baix cost és fonamental per resoldre l’emergència habitacional (permetent viure fora de la densa Barcelona) i donar una alternativa a la meitat de la població que no té accés al cotxe privat.
Lluís Carrasco: La realitat actual i possibles solucions per al Baix Llobregat
Dèficit de connectivitat comarcal: Carrasco va exposar que les infraestructures actuals del Baix Llobregat estan pensades únicament per anar a Barcelona (sistema radial). No hi ha interconnexió entre els municipis de la comarca i als serveis ferroviaris existents, i elements geogràfics com el riu Llobregat actuen com una barrera que no s’ha resolt adequadament.
Oposició a projectes “faraònics”: Va ser molt crític amb el Pla d’Infraestructures de l’ATM, que preveu obres costosíssimes i lentes (de 2.000 a 3.000 milions d’euros), com la penetració de la línia 3 de metro al Baix Llobregat o grans soterraments i línies noves de Rodalies. Aquestes obres subterrànies tenen un cost estimat d’entre 92 i 136 milions d’euros per quilòmetre.
L’aposta pel Tramvia del Baix Llobregat: La seva proposta de solució que defensa és crear una xarxa tramviària en superfície que uneixi els municipis, hospitals i barris. Aquesta opció és fins a 25 vegades més barata (entre 7 i 10 milions d’euros per quilòmetre), i es pot fer en només 3 o 5 anys, té menys impacte ambiental i treu molts més cotxes de circulació en trajectes curts. Va criticar l’oposició de l’Ajuntament d’Esplugues a que el Trambaix vagi pel carrer Laureà Miró, opció que permetria reduir considerablement el trajecte de Sant Feliu a Barcelona. Va proposar extensions cap a Bellvitge, Castelldefels, Molins de Rei- Quatre Camins i en un futur mes llunyà fins a Vallirana i la extensió de la línia T1 del Trambaix per la C-245 fins la platja de Castelldefels connectant amb Cornellà com alternativa a la proposta faraònica d’una nova línia de ferrocarril o un ramal dels FGC (tot soterrat i de costos inassolibles). Un servei que millora exponencialment l’actual línia d’autobusos M-5. També va proposar estudiar la creació d’un possible ramal del Trambaix que donés servei per l’interior de a la ciutat de Sant Boi, connectant tots els serveis i barris amb FGC i Rodalies.
Autobusos i mobilitat activa: Finalment, va remarcar la urgència de preparar-se per a l’any 2028, quan acaben les concessions d’autobusos, per redissenyar completament les línies de forma més lògica. També va denunciar que l’actual infraestructura maltracta vianants i ciclistes, ja que anar a peu o en bicicleta entre pobles o polígons del Baix Llobregat suposa avui dia “jugar-se la vida”.
Redacció
Fotografia: Marc Rius. Fet a Sant Feliu