El 26 de març de l’any 2000 moria, molt jove, Carles Úrios, regidor de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. ElBaix.cat vol sumar-se al seu record amb escrits de la seva família i d’algunes de les seves amistats.
“Regidor d’Iniciativa, amant del rugbi i dels gossos”. Carmen Alcalde, Raül i Marc Ùrios
En Carles Úrios, fou regidor d’Iniciativa per Catalunya a l’Ajuntament de Sant Boi, des de 1995 fins a la seva mort l’any 2000.
La seva relació amb Sant Boi s’inicià quan era jove, com a jugador de rugbi del Poble Nou i el seu equip disputava algun partit contra la Santboiana.
Anys més tard i de forma casual, va venir a viure-hi l’any 1982, i des del primer moment es va sentir plenament santboià.
Tot seguit es va implicar amb la Unió Esportiva Santboiana, doncs el rugbi era una de les seves passions; els seus fills hi han jugat des de que eren petits.
I també va participar activamente en la política santboiana, ja que aquesta era la seva altra passió: fer realitat la teoria de la seva ideologia, i posar-la al servei de les persones, treballant per la ciutat que tant estimava.
Era una persona que estimava a tothom i també molt estimada. Per això els seus companys i companyes de consistori van decidir recordar-lo amb una activitat, la Festa de l’Animal de Companyia-Homenatge a Carles Úrios, relacionada amb els gossos, que a ell li agradaven molt: els tractava amb el respecte i estimació que s’ha de tenir per tot ésser viu.
“Una gran persona i com a polític un 10”. Montserrat Gibert
En Carles era una gran persona que es mereix tot el meu reconeixement i agraïment. Com a polític un 10. Va treballar en tots els projectes fossin o no iniciativa del seu Partit.
Ressaltaré dos fets, un, l’amor per la natura i la seva conservació: quan, com alcaldessa, vaig comentar que per ajudar a promocionar l’agricultura aniria bé fer la Carxofada popular, es va posar a treballar amb el regidor d’Agricultura i en va ser un dels més entusiastes. Llàstima que ell no pogués estar present en la 1ª Carxofada, per la que tant va treballar, doncs aquell mateix dia es moria.
L’altre, el seu compromís amb la Solidaritat i Cooperació: va formar part de la delegació que va anar a Nicaragua, a San Miguelito, poble agermanat amb Sant Boi i allà vam conèixer encara millor la seva gran humanitat.
“Entusiasta de San Miguelito (Nicaragua)”. Amor del Alamo
Arrel de les eleccions municipals de l’any 1999 es va constituir l’equip de govern municipal santboià per part del PSC i ICV; aquí vaig conèixer en Carles.
Malauradament no va ser un temps llarg ja que la malaltia es va interposar. Va ser un traspàs colpidor i molt sentit, recordo d’ell la seva simpatia, positivitat, entusiasme i bon treball per a bé de la nostra ciutat i la seva ciutadania.
Quan per raons de la regidoria que jo representava vaig anar a San Miguelito, poble nicaragüenc agermanat amb Sant Boi, el Carles va estar present i vaig entendre el seu entusiasme cap a San Miguelito i la seva gent.
“Una persona extraordinària amb valors d’esquerres”. José Ángel Carcelén
Carles Úrios va ser molt més que una figura política: va ser una persona extraordinària, d’aquelles que deixen empremta al cor de la gent. Amb un tarannà profundament tolerant i inclusiu, i amb uns valors d’esquerres ferms i sincers, va saber escoltar, entendre i unir.
L’any 1999 va fer possible allò que semblava difícil, ajudant a construir acords entre Iniciativa i el PSC des del respecte i el diàleg. Però, més enllà dels pactes, el que realment perdura és el seu llegat: unes bases sòlides, nascudes del compromís i la voluntat de fer les coses bé, que encara avui es mantenen vives.
Recordar-lo és recordar una manera de fer política amb humanitat, generositat i esperança.