Entre les novetats, hi ha la incorporació dels microrefugisclimàtics: establiments comercials i espais d’atenció al públic que, de manera voluntària, permeten entrar-hi per refrescar-se durant els dies amb temperatures extremes
Cada estiu hi ha més dies de calor intensa i les temperatures baten nous rècords. Ja no es tracta solament d’una qüestió meteorològica, sinó que també és un repte per a la salut, especialment per a les persones grans, els infants i altres col·lectius vulnerables.
Per donar resposta a aquest escenari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua ampliant la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), de la qual formen part els 18 municipis del Baix Llobregat integrats a l’àmbit metropolità. Per primera vegada, la xarxa dona cobertura als 36 municipis metropolitans i suma 319 refugis climàtics, entre equipaments municipals, parcs i piscines públiques, un 31 % més que l’any passat. Sense comptar-hi Barcelona, la XMRC dona cobertura a 1.506.279 persones, de manera que el 86,7 % de la població dels 35 municipis metropolitans té un refugi climàtic a menys de deu minuts a peu de casa.
Una de les principals novetats és la incorporació dels microrefugis climàtics: establiments comercials i espais d’atenció al públic que, de manera voluntària, permeten entrar-hi per descansar, refrescar-se i beure aigua durant els episodis de calor extrema. Aquesta iniciativa amplia la xarxa i facilita que qualsevol persona, i especialment col·lectius més vulnerables com gent gran o infants, pugui trobar un espai de confort molt a prop del seu recorregut habitual.
On refugiar-nos de la calor extrema al Baix Llobregat
L’aposta de l’AMB també es tradueix en una ampliació de la xarxa al Baix Llobregat. Aquest estiu, els municipis metropolitans de la comarca disposen de 175 refugis climàtics, un 26,8 % més que l’any passat. D’aquests 175 refugis, 102 són espais interiors, 60 són refugis exteriors i 13 són piscines. La xarxa inclou 59 parcs, 55 equipaments de proximitat, 23 biblioteques, 10 equipaments esportius, 7 ajuntaments, 6 mercatsi 2 microrefugis en espais privats.
Entre els refugis més emblemàtics hi ha el Parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat; el Parc de Torreblanca, compartit entre Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern; el Parc Nou, al Prat de Llobregat; la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, a Sant Boi de Llobregat; el Parc del Calamot, a Gavà; la Biblioteca Valentí Almirall, al Papiol; el Casal Les Magnòlies, a Corbera, o el Centre Cívic El Roure, a Begues. Tots aquests espais ofereixen ombra o vegetació o són equipaments climatitzats on la ciutadania pot protegir-se durant els episodis de calor extrema.
Els refugis també informen i acompanyen
La XMRC també ofereix activitats, com ara xerrades sobre la calor i el canvi climàtic o iniciatives de dinamització, impartides per Compartim un Futur, el programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat, sobre salut i canvi climàtic. També s’han ofert sessions formatives per al personal d’atenció dels equipamentsque funcionen com a refugi i tallers per a la gent gran amb informació, com ara què són les onades de calor i com fer-hi front.
Tecnologia al servei de la ciutadania
L’AMB també posa a disposició de la ciutadania noves eines digitals, com el web Com fer front a la calor i un cercador que permet escollir els itineraris més frescos entre dos punts i que alhora dona la localització dels refugis climàtics més propers. Són eines que complementen una estratègia metropolitana per adaptar les ciutats a un escenari en què la calor extrema serà cada vegada més habitual.
Preparar-se per a un futur més càlid
La Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics és una resposta a un fenomen que no farà més que intensificar-se. Les projeccions climàtiques amb què treballa l’AMB preveuen un augment continuat de les temperatures i més episodis de calor extrema durant les pròximes dècades. Davant aquest escenari, adaptar els municipis i disposar d’espais de confort climàtic esdevé una eina clau per protegir la salut de la ciutadania.
En aquest sentit, Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, defensa la necessitat d’impulsar un pla metropolità de calor “que converteixi la resposta a la calor en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i d’adaptar la metròpolis a un escenari climàtic que ja és present i que s’intensificarà en les dècades que venen”.