Aquest diumenge, 19 de juliol, a les 11 del matí, a Begues s’ha inaugurat una placa davant de cal Purrós, en reconeixement a Joan Petit Pascual. Hi han estat presents Pau Petit Reyes i altres familiars com la dirigent dels Comuns, Agnès Petit. L’Alba Vilanova hi ha posat la música. L’acte ha estat organitzat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Ajuntament de Begues.
Joan Petit i Pascual (1914-1987)
Joan Petit Pascual va néixer a cal Purrós, a Begues, el 15 de maig de 1914.
Quan es produeix el cop d’estat militar l’any 1939, del que aquest 18 de juliol ha fet noranta anys, es trobava a Barcelona treballant i estava afiliat a la UGT. Va tornar a Begues on va fundar la secció local del sindicat i en va ser elegit president. Va entrar a formar part del Comitè revolucionari. Quan es dissolen els comitès es constitueix el nou govern municipal de Begues, del que forma part com a conseller d’Obres públiques.
El juliol de 1937 s’incorpora a files i és destinat a la 26 Divisió, coneguda com la columna Durruti, al front de l’Aragó. L’any 1938, després de patir unes febres tifoides, és destinat a Sanitat militar de Barcelona. Va ser amic d’Angel Pestanya, fundador del Partit Sindicalista, que va morir a Begues l’any 1937.
No havent comès cap delicte de sang, quan entren les tropes franquistes a Catalunya, es queda a Begues. Però el 24 de març de 1939 és detingut a cal Purrós, tancat primer a l’Ajuntament, i després traslladat a la presó de Sant Feliu de Llobregat. És acusat del delicte de rebel·lió militar pels militar que s’havien rebel·lat contra la legalitat i rep l’ajuda del l’advocat del PSUC, Josep Solé Barberà.
La sentència del Consell de guerra el condemna a cadena perpetua. Ell al·lega que no ha fet res més que defensar un Govern legalment constituït. Va estar a punt de ser afusellat al Camp de la Bota. El 1942 és destinat a la 5a Agrupació de colònies penitenciàries militaritzades de Toledo, un camp de concentració franquista. El 1944 se li concedeix la llibertat condicional amb desterrament de Barcelona també li prohibeixen anar a Begues. Fixa la residència a Gavà. El 1947 se li atorga l’indult i s’arxiva la seva causa.
Va fer de paleta a Begues participant en la construcció de la plaça Camilo Riu. Però a Begues hi vivien els que l’havien denunciat i emigra amb la família a la República Argentina. El 1964 tona a Barcelona. El 20 de novembre de 1975 va obrir una ampolla de cava. L’any 1987 va morir a Sabadell.
Begues ha començat a aprovar aquest diumenge una assignatura pendent.
Redacció
Font: Centre d’Estudis Beguetans i Ajuntament de Begues
Fotografia de Joan Petit i uns companys del sindicat, socis de l’Ateneu Democràtic de Begues: Arxiu familiar