La decisió de la localitat governada pel PP, contrasta amb la resta d’ajuntaments de la comarca, que no han assumit institucionalment una mobilització impulsada des de la FEMP enmig d’una forta controvèrsia política
Diversos grups denuncien que el PP ha utilitzat la federació municipalista de manera unilateral i partidista, mentre algunes convocatòries paral·leles de la dreta i l’extrema dreta han incorporat discursos contra la immigració.
Castelldefels serà, almenys segons les adhesions institucionals confirmades fins ara, l’únic municipi del Baix Llobregat que convocarà oficialment la concentració d’aquest 2 de setembre en suport a Ceuta.
L’acte tindrà lloc aquest dimecres, a les 20 hores, a la plaça de l’Església, després que l’Ajuntament de Castelldefels, governat pel Partit Popular, hagi assumit la crida formulada per la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
Però l’absència de la resta de governs municipals de la comarca no respon a una manca de solidaritat amb la població ceutí. La convocatòria ha obert una important disputa política a escala estatal després que els grups socialista, d’Izquierda Unida-Compromís-Comuns-Podemos, ERC i Junts a la FEMP denunciessin que la iniciativa havia estat adoptada unilateralment per la seva presidenta, María José García-Pelayo, del PP.
Una convocatòria qüestionada dins de la mateixa FEMP
La FEMP va anunciar el 25 d’agost una crida perquè els ajuntaments de l’Estat celebressin concentracions el 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta, com a mostra de suport a la ciutat autònoma davant la crisi migratòria que travessa.
Tanmateix, els grups polítics de la FEMP, amb l’excepció del PP, han qüestionat la manera com es va prendre la decisió. En un comunicat conjunt, van denunciar que ni la convocatòria de les concentracions ni altres decisions relacionades amb Ceuta havien estat sotmeses a l’acord dels òrgans de govern de la federació.
PSOE, IU-Compromís-Comuns-Podemos, ERC i Junts defensen que la solidaritat institucional amb territoris que travessen situacions difícils ha de ser compatible amb el respecte als procediments democràtics i amb el consens entre les forces representades al municipalisme.
El desacord, per tant, no és amb Ceuta ni amb la necessitat de donar suport a la seva població, sinó amb la conversió d’una institució municipalista en una eina de confrontació partidista.
Aquesta crítica s’ha traduït en decisions similars en diferents punts de l’Estat. Alguns ajuntaments governats per forces d’esquerres han rebutjat adherir-se a la convocatòria tal com va ser plantejada i, en alguns casos, han organitzat o anunciat actes alternatius de solidaritat per evitar que el suport a Ceuta quedi identificat amb una determinada estratègia política.
El PP converteix la concentració en una ofensiva política
El mapa del Baix Llobregat reflecteix clarament aquesta batalla partidista.
Castelldefels, governada pel PP, ha incorporat la convocatòria a l’agenda institucional del consistori. En canvi, en municipis com Martorell, Cornellà, Viladecans o el Prat de Llobregat, els respectius governs municipals no han anunciat una convocatòria institucional equivalent.
Això no ha impedit que el PP intenti mobilitzar la ciutadania des de l’oposició. Els populars han promogut o anunciat concentracions davant de diversos ajuntaments de la comarca i han retret als alcaldes i alcaldesses que no hagin assumit oficialment la iniciativa.
A Sant Boi, per exemple, el PP ha convocat una concentració amb un lema que vincula explícitament Ceuta amb la idea d’unitat nacional.
La situació evidencia que la convocatòria ha anat molt més enllà d’un gest institucional de solidaritat. El PP l’ha convertida en un element de confrontació amb els governs socialistes i d’esquerres que no han volgut assumir una iniciativa que consideren políticament contaminada.
Solidaritat amb Ceuta no és donar cobertura a la xenofòbia
El debat és especialment delicat perquè la crisi que viu Ceuta té una dimensió humana que no es pot ignorar.
Les darreres setmanes, la situació migratòria a la ciutat autònoma ha generat una enorme tensió social i política. Però la resposta a una crisi d’aquestes característiques no pot construir-se sobre la criminalització col·lectiva de les persones migrants ni sobre discursos que presenten la immigració com una amenaça en si mateixa.
Aquest és un dels principals motius de preocupació davant de les mobilitzacions convocades arreu de l’Estat. Mentre el PP presenta la concentració com un acte de suport a Ceuta, Vox s’ha sumat a la mobilització amb un discurs molt més explícitament centrat en l’oposició a la immigració.
En algunes convocatòries i missatges difosos al voltant de la jornada s’han utilitzat expressions i consignes que parlen d’“invasió” o que identifiquen la defensa de Ceuta amb el rebuig a les persones que arriben a la ciutat buscant protecció o una oportunitat de futur.
Equiparar migració amb una invasió no és una descripció neutral de la realitat. És un marc polític que alimenta la por, reforça prejudicis i pot contribuir a normalitzar actituds racistes i xenòfobes.
La defensa dels drets i de la seguretat de la població de Ceuta és compatible -i hauria de ser inseparable- de la defensa dels drets humans de les persones migrants, inclosos els menors. Convertir una crisi humanitària en una arma política contra persones vulnerables només aprofundeix el conflicte.
Castelldefels, una excepció institucional a la comarca
En aquest context, la decisió de Castelldefels té una lectura política evident.
El municipi és, fins ara, l’únic del Baix Llobregat que ha assumit institucionalment la convocatòria de la FEMP. La resta de grans ajuntaments de la comarca, majoritàriament governats per forces diferents del PP, no ho han fet.
Aquesta diferència coincideix amb la divisió política oberta dins del municipalisme espanyol: mentre els governs i grups del PP han estat els principals impulsors de les concentracions, altres forces han denunciat que la presidència de la FEMP va actuar sense el consens necessari.
Per això, presentar la situació com un simple contrast entre municipis que “donen suport a Ceuta” i municipis que no ho fan simplifica excessivament el conflicte.
La qüestió de fons és quin suport es reclama, des de quina institució i amb quin relat polític.
Per a Castelldefels, la convocatòria serà un acte institucional. Per a la resta dels governs municipals del Baix Llobregat, almenys fins ara, la negativa a assumir-la no equival a rebutjar la solidaritat amb Ceuta, sinó a no participar en una iniciativa qüestionada per la seva falta de consens i que, en paral·lel, està sent aprofitada per sectors de la dreta i l’extrema dreta per reforçar un discurs contra la immigració.
La solidaritat amb Ceuta no hauria d’exigir escollir entre la població de la ciutat autònoma i les persones migrants. Les dues realitats formen part d’una mateixa crisi que necessita respostes institucionals, recursos, cooperació i garanties de drets humans, no més polarització ni discursos d’odi.