Els Museus d’Esplugues de Llobregat (MEL) compten amb dos centres museístics, el Museu Can Tinturé i el Museu de Ceràmica “La Rajoleta”, antiga fàbrica Pujol i Bausis. La localitat baixllobregatina és un municipi emblemàtic pel que fa a la ceràmica modernista catalana, i així ho mostren els seu museus

El Museu Can Tinturé

El Museu Can Tinturé acull la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, adquirida l’any 1999 per l’Ajuntament d’Esplugues amb l’objectiu de preservar-la i de fomentar-ne l’estudi i la difusió.

Can Tinturé és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l’estat espanyol i n’exposa peces produïdes des del segle XIV al segle XIX.

can tinturé
Can Tinturé. Museu de la ceràmica d’Esplugues de Llobregat

La col·lecció Salvador Miquel descobreix la importància com a expressió artística i patrimoni cultural de les rajoles de mostra, que van constituir els revestiments ceràmics de molts habitatges de Barcelona, d’arreu de Catalunya i de la Península Ibèrica des dels temps medievals fins al moment en què es va industrialitzar el seu procés de fabricació.

El Museu acull un conjunt d’unes 600 peces, produïdes des del segle XIV al XIX. La col•lecció es complementa amb algunes referències de peces d’altres col·leccions o fons, com ara els de Pujol i Bausis i Santiago Albertí.

Mitjançant visors es podrà veure l’aplicació d’aquestes rajoles exposades en diferents indrets, com ara masies, capelles i altres espais. En la vessant més lúdica, el visitant podrà construir, en el decurs de la visita, els seus propis paraments de peces de rajola de mostra utilitzant un joc interactiu.

____________________________________________________________________________________________________________________

“La Rajoleta”

La Fàbrica Pujol i Bausis, coneguda popularment com La Rajoleta, va ser el centre de producció de ceràmica industrial més important de Catalunya i un dels més destacats de l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX.

Adquirí un protagonisme especial durant el modernisme, època en què va ser proveïdora d’arquitectes de renom, com ara Antoni Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch o Gallissà.

Els seus antecedents empresarials se situen, a l’any 1858, quan dos socis anomenats Màrius Jourdan i Joan Terrada decideixen edificar una fàbrica per a la producció ceràmica. Després de diferents etapes, l’any 1876, Jaume Pujol i Baucis es fa càrrec de tota l’empresa; s’iniciarà un període de qualitat de fabricació i de disseny , que prendrà especial relleu quan la fàbrica passi a mans del seu fill, Pau Pujol i Vilà, tot coincidint amb el període d’esplendor del Modernisme a Catalunya.

Així doncs, arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Raspall… no només nodreixen bona part de les seves obres amb peces de “La Rajoleta” sinó que junt a d’altres artistes –Brú, Gual, per exemple- confeccionen alguns dels seus projectes i dissenys ceràmics.

Imatge de l'exterior de la fàbrica La Rajoleta. Font: pàgina web de l'Ajuntament d'Esplugues
Imatge de l’exterior de la fàbrica La Rajoleta. Font: pàgina web de l’Ajuntament d’Esplugues

Des de l’any 2002 es pot visitar el recinte de la fàbrica, on s’hi mostra una petita exposició permanent que ens introdueix en la història i producció de la fàbrica. La visita inclou un recorregut per tot un seguit d’elements del procés de producció: un forn per a la cocció de peces de fang per a la construcció com els maons i les teules; sis forns de tipus àrab, dos d’ells enterrats de dimensions extraordinàries, situats a 9 metres de profunditat amb les seves cambres de cocció on es va produir gran part de la ceràmica modernista; dos forns d’ampolla on es produïa gres i porcellana, així com altres estructures com la xemeneia de la màquina de vapor o les basses de decantació del fang, elements que ens ajuden a visualitzar part dels processos de la producció ceràmica.

La visita permet conèixer, doncs, una important part d’aquest llegat, a més d’entrar al conjunt de forns conservats i saber-ne el funcionament.

Actualment, s’està treballant en un projecte museístic, capaç de posar en valor cultural tot aquest conjunt patrimonial industrial. El seu fons documental i l’ampli repertori tipològic de forns i estructures li confereixen una gran singularitat i excepcionalitat a tot el projecte.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here