Ensenyament deu 826.000 euros del curs 2011/12 i ni tan sols s’ha compromès a fer cap aportació en els darrers tres cursos. En total, el deute de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Cornellà és de 12.183.733,7 euros
L’Ajuntament de Cornellà ha aprovat requerir a la Generalitat de Catalunya que faci efectiu el pagament de 826.000 euros, més els interessos legals que corresponguin, en concepte d’aportacions pendents per al sosteniment de les escoles bressols municipals.
La quantitat requerida correspon al deute vençut i exigible de l’aportació compromesa per part de la Generalitat per al curs 2011-2012. Des d’aquell any, la Generalitat ni tan sols ha formalitzat els convenis pel sosteniment dels centres docents municipals d’educació de primer cicle, formalització que també es requereix a l’acord aprovat, de manera retroactiva. Per tant, l’estimació del deute aproximat amb aquest Ajuntament per aquest servei ascendeix a un total de 3.307.200 euros.
En cas que el departament d’Ensenyament de la Generalitat desestimi aquests requeriments, l’acord aprovat pel ple municipal faculta a l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, per interposar el corresponent recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Balmón ha explicat que “a part del problema de no comptar amb el finançament que li correspon a la Generalitat des de ja fa quatre cursos, el més greu és que no sabem quants diners ens corresponen pel curs 2014/2015. I tot i això, les escoles bressol de l’ajuntament continuen funcionant, el seu personal continua treballant i la major part de la falta d’inversió de l’altra administració l’assumim nosaltres ja que no volem carregar a les famílies. És tracta d’una situació inaguantable”
L’acord ha estat aprovat amb el recolzament dels grups municipals de PSC, ICV-EuiA, PP i l’abstenció de CIU.
Finançament parcial i impuntual
Cornellà té 8 escoles bressol municipals (etapa educativa de 0 a 3 anys), que sumen 671 places d’educació infantil de primer cicle. En diferents convenis signats els anys 2005, 2010, 2011 i 2013 es recull el compromís de la Generalitat de finançar aquests centres, conjuntament amb les famílies i el mateix Ajuntament. Les aportacions, entre 2006 i 2012, sempre han arribat de manera parcial i amb retards, habitualment després d’haver finalitzat cada curs.
A més a més, la Generalitat ha anat reduint, en cada conveni, el seu compromís: l’aportació inicial de 1.800 euros per plaça del primer conveni, va passar a 1.600 euros (any 2011) i després a 1.300 euros (any 2013). I ara, l’administració autonòmica ha acumulat endarreriments fins als 826.000 euros que l’Ajuntament requereix actualment, i per als cursos 2012/13, 2013/14 i 2014/15 ni tan sols ha subscrit cap conveni que reguli ni asseguri la participació de la Generalitat en el finançament d’aquests serveis docents.
Això, tot i que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) atribueixen a la Generalitat el deure de garantir el caràcter educatiu, la qualitat i els serveis mínims que han de complir aquests centres, de garantir la seva inclusió en el sistema educatiu, i de subvencionar el seu funcionament.
El primer conveni, d’octubre de l’any 2005, assegurava el finançament de la Generalitat amb el compromís per part de l’Ajuntament de crear 222 places de 0 a 3, en el marc d’un acord de l’administració autonòmica amb la Federació de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis per crear 30.000 places públiques en llars d’infants a tot Catalunya. L’Ajuntament va complir el compromís amb la creació de les escoles bressol Rosa dels Vents, Arc de Sant Martí i Cel Blau, que sumen 235 places.
L’etapa educativa de 0 a 3 anys està inclosa dins el sistema educatiu però no dins de l’escolarització obligatòria. És per això que les famílies també paguen una quota anual. De tota manera, la legislació preveu que l’administració responsable subvencioni part del cost total, mentre que la resta correspondria a l’Ajuntament. Els impagaments de la Generalitat en els darrers cursos han fet recaure en els comptes de l’Ajuntament la major part del cost de funcionament anual. Apujar les quotes de les famílies posaria en perill un dels objectius de les escoles bressol, a banda de proporcionar una educació rica i estimulant, de qualitat, en una de les etapes més importants de l’aprenentatge i de la vida: la de ser un servei a disposició de les famílies treballadores de la ciutat.
Més de 12 milions de deute pendent
El sosteniment de les escoles bressol no és l’única transferència pendent per part de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Cornellà estima en uns 12.183.733,7 milions d’euros el deute exigible (per tant, corresponent a compromisos signats i en què ha finalitzat el termini estipulat per al seu pagament), que abasten el sosteniment de serveis, el pagament d’obres cofinançades, etc.