Cada 23 d’abril, els carrers del Baix Llobregat s’omplen de llibres, roses i somriures, en una de les festes més estimades pels catalans i les catalanes: Sant Jordi. Però aquesta diada, que avui sembla inseparable de parades de llibres i declaracions d’amor florals, no sempre s’ha viscut com la coneixem ara.

La història de la celebració de Sant Jordi a la nostra comarca és també la crònica d’una transformació social, cultural i identitària que ens parla del pas del temps i de la resistència de la cultura popular.

Una llegenda que arrela als nostres carrers

La llegenda de Sant Jordi és coneguda arreu: un cavaller valent salva una princesa de les urpes d’un drac, i de la sang de la bèstia neix una rosa. Aquesta imatge romàntica, però, va conviure durant segles amb una celebració molt més discreta.

A moltes viles del Baix Llobregat, Sant Jordi era un sant de devoció religiosa, celebrat amb misses i poc més. Va ser a partir del segle XX, i sobretot durant la Renaixença, que la diada va començar a adquirir el caire literari i cívic que avui coneixem.

Del paper imprès als carrers

Als anys 30, les primeres parades de llibres van aparèixer a Barcelona i ràpidament es van estendre per altres municipis, inclòs el Baix Llobregat. Ciutats com Cornellà, Sant Feliu o El Prat van començar a veure com els llibres guanyaven espai en les places i rambles, sovint impulsats per entitats culturals, escoles i ateneus.

Durant el franquisme, Sant Jordi va sobreviure com una forma de resistència cultural. A moltes poblacions del Baix, com Sant Boi o Esplugues, la venda de llibres en català es feia de manera semiclandestina, i la rosa esdevenia símbol silenciós d’identitat.

Una festa de poble i ciutat

Amb el retorn de la democràcia, Sant Jordi es va convertir en una autèntica festa popular al Baix Llobregat. Als anys 80 i 90, la implicació de les escoles, les biblioteques i les llibreries locals va créixer exponencialment. Es recuperaven tradicions, se’n creaven de noves i cada any la jornada sumava més activitats: recitals, contacontes, concerts i concursos literaris.

Molts municipis van fer de Sant Jordi una jornada de promoció de la llengua i la cultura catalana. En paral·lel, el teixit associatiu —especialment les AMPA, entitats culturals i casals de joves— va fer créixer la diada amb una mirada més comunitària.

Sant Jordi avui: diversitat, feminismes i nous relats

La diada de Sant Jordi al Baix Llobregat del segle XXI reflecteix també la pluralitat de la comarca. Les parades de llibres inclouen literatura en diversos idiomes, i les roses conviuen amb obres d’autoria diversa que aposten per la igualtat, la inclusió i el pensament crític. Es qüestionen relats clàssics —com el paper passiu de la princesa— i se’n reivindiquen de nous.

Cada any, localitats baixllobregatines com Sant Just Desvern o Viladecans experimenten amb formats nous, des de microrelats als aparadors fins a rutes literàries i lectures col·lectives a l’aire lliure. La rosa i el llibre, símbols d’un amor que va més enllà del romanç, parlen avui d’un compromís amb la cultura, la llengua i la comunitat.

Una festa viva, una comarca que s’expressa

Sant Jordi al Baix Llobregat és molt més que una tradició. És una expressió viva del que som: una comarca diversa, arrelada i en constant transformació.

Cada rosa venuda, cada llibre signat i cada plaça plena és una declaració d’amor a la cultura. I també una manera de recordar-nos que, al capdavall, les històries que expliquem —com la de Sant Jordi— són les que ens uneixen.

⸻

Si tens fotos antigues o records de Sant Jordi al teu municipi, envia’ls a noticies@elbaix.cat o etiqueta’ns a les xarxes socials, i ajuda’ns a fer créixer la memòria col·lectiva d’aquesta festa a la nostra comarca!