•Jaume Collboni, president de l’AMB, apunta que la crisi de l’habitatge requereix implicació de les administracions europea, espanyola, catalana i metropolitana, i dels ens locals

•Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha demanat aliances entre promotors públics, privats i socials per afrontar l’emergència habitacional

•L’ AMB impulsarà 6.000 nous habitatges fins el 2030, arribant als 11.000 habitatges promoguts en aproximadament una dècada

•Diverses estratègies estan en marxa per augmentar el nombre d’habitatges, com ara una nova signatura del Protocol amb el govern de l’Estat

Dijous 10 de juliol es va celebrar a Sant Vicenç dels Horts la jornada “Polítiques d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona”, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta trobada va constituïr un fòrum de debat en què les administracions públiques del territori i la resta d’actors del territori implicats en la creació d’habitatge van exposar les estratègies per augmentar la disponibilitat d’habitatge assequible al territori.

En la jornada hi van participar Salvador Illa, President de la Generalitat de Catalunya, Jaume Collboni, president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya i portaveu del Govern, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, i Anselmo Menéndez, subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.

Durant la seva intervenció, Jaume Collboni va apuntar que “la crisi d’habitatge requereix una resposta a nivell europeu, espanyol, català, metropolità i local”. També va identificar les desigualtats socials com “la gran amenaça interna a què ens enfrontem actualment”.

El president de l’AMB també va destacar “iniciatives com Mayors for housing, una agrupació voluntària de grans ciutats europees com Barcelona, Roma, París o Amsterdam, des de la qual estem treballant per reclamar l’accés per part de les regions i les ciutats a fons i recursos dedicats específicament per a la creació d’habitatge”.

Al seu torn, Antonio Balmón va manifestar la importància de la col·laboració publicoprivada com a estratègia per lluitar contra l’emergència habitacional: “No hi ha prou musculatura pública per afrontar aquesta crisi. Necessitem aliances entre els promotors públics, privats i socials per contravenir els deu anys d’inacció que acumulem en les polítiques d’habitatge”.

Balmón va afegir que “cal crear habitatge en diverses modalitats: hem de recuperar el parc d’habitatge creat fa dècades i donar-li el valor que mereix, també com a element de seguretat comunitària; també hem de fer habitatge per a la població que no arriba a la renda mínima. I finalment, també per a les persones que, tot i tenir feina i una renda més alta, continua sense poder optar a un habitatge digne. No pot ser que continuï havent-hi persones que es vegin abocades a dormir al seu cotxe”.

El vicepresident de l’AMB també va fer referència a les polítiques actuals: “hem d’assumir que els municipis de l’àrea metropolitana han de créixer en vertical; l’espai que tenim no ens permet fer-ho en horitzontal. El govern de Catalunya va per bon camí en la creació d’habitatge, però cal fer més. I l’AMB està preparada per fer més, té els instruments per fer-ho”.

La consellera Paneque inaugura les Jornades d’habitatge de l’AMB: “El creixement de l’habitatge ha de respectar l’equilibri que Catalunya té vinculat a les identitats europea i mediterrània”

“El creixement de l’habitatge ha de respectar l’equilibri que Catalunya té vinculat a les identitats europea i mediterrània”, va explicar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, en la inauguració de les Jornades d’habitatge a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB).

Paneque va destacar que “el Govern treballa amb la visió d’una Catalunya a llarg termini, on hi ha noves oportunitats per ser referència en els àmbits més innovadors, la distribució dels habitatges és equilibrada, perquè tenim un transport públic eficient, que és l’únic que pot ser sostenible i ordenat en el futur”.

En el discurs de presentació, la consellera va repassar algunes de les diferents mesures que la Generalitat ha engegat per permetre l’increment de l’oferta d’habitatge assequible i social: “hem legislat perquè, a partir d’ara, tot aquell habitatge considerat assequible ho sigui per sempre i més”, afegint-hi que “l’objectiu és tenir al més aviat possible el 15-21% de l’habitatge protegit a casa nostra. La reserva pública de solars ha escalat totes les parcel·les que estan llestes per construir a Catalunya. Ara, sabem que hi ha terreny per construir gairebé 22.000 habitatges”.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va admetre que “Catalunya té al davant uns quants reptes” i que “també demano, amb humilitat, que el món municipal hi sigui, perquè els ajuntaments són els que coneixen més bé el territori. Les polítiques d’habitatge s’han d’adaptar a cada realitat, que els representants locals coneixen, perquè les han viscut i trepitjat”.

L’AMB impulsarà 6.000 nous habitatges fins el 2030

L’habitatge constitueix un dels principals reptes socials i urbanístics a Catalunya, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on la tensió del mercat residencial és més elevada. En els darrers anys, l’increment dels preus de l’habitatge ha superat àmpliament la capacitat adquisitiva de la població i s’ha generat una situació de greu dificultat per a moltes famílies a l’hora d’accedir a un habitatge digne i mantenir-lo.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a institució amb competències i eines específiques en aquest àmbit, té un paper clau en la definició i implementació d’estratègies per revertir la crisi residencial i garantir el dret a l’habitatge, creant-ne de nou.

Entre el 2019 i el 2025, l’AMB ha impulsat la promoció de prop de 5.000 habitatges socials, una mostra clara del seu compromís amb el dret a l’habitatge i la cohesió social. De cara al futur, fins a l’any 2030 l’AMB preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 nous habitatges socials, tant de lloguer com de compra, a través dels diferents organismes i fórmules de què disposa. En total, doncs,   l’administració metropolitana haurà impulsat uns 11.000 habitatges públics en aproximadament una dècada.

Durant la jornada es va fer especial referència al protocol signat, el 2020, entre el llavors Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), la Generalitat de Catalunya i l’AMB. L’objectiu del protocol era fomentar la promoció d’habitatges en règim de lloguer assequible al territori metropolità, amb la fita de construir 1.206 habitatges nous al llarg de quatre anys.

Per a l’any 2025 s’ha acordat amb el Ministeri corresponent prorrogar el Protocol per permetre la construcció de 242 habitatges amb protecció oficial addicionals. A més, s’està preparant la signatura d’un nou Protocol per fomentar l’habitatge de lloguer assequible entre el 2026 i el 2030, tal com va confirmar Anselmo Menéndez, subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.

En relació amb la rehabilitació del parc d’habitatges existent, amb els fons Next Generation s’han rehabilitat 6.809 habitatges entre el 2022 i el 2025. En els propers anys la implementació del Pla social per al clima, el Pla nacional de rehabilitació i 200 milions d’euros aportats per la Generalitat de Catalunya permetran incrementar el nombre d’habitatges rehabilitats.

L’AMB treballa per desenvolupar un model propi d’habitatge públic assequible, innovador i de qualitat. Els principals objectius són potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants metropolitans.

Per a l’Administració metropolitana, l’habitatge és una infraestructura social, un equipament concebut segons les necessitats de la societat. El model AMB és un sistema pensat amb una mirada a llarg termini, per durar més de cent cinquanta anys i amb la responsabilitat de transmetre a les generacions presents i futures els valors de la sostenibilitat integral: ambiental, social i econòmica.

L’AMB està involucrada en totes les fases del procés de promoció d’habitatge públic: desenvolupa funcions d’ordenació territorial per destinar sòl a usos industrials i terciaris, impulsa promocions d’habitatge assequible, assumeix la construcció dels equipaments públics encarregats pels municipis metropolitans i exerceix les competències en matèria d’habitatge que li reconeixen les lleis i també les que li són delegades per conveni o per via consorcial, principalment mitjançant tres organismes:

IMPSOL: amb una participació de l’AMB del 100%, promou habitatge protegit en règim de compravenda i lloguer. Les seves competències també inclouen la urbanització i producció de sòl.

Habitatge Metròpolis Barcelona: operador metropolità d’habitatge d’economia mixta. Participat per l’AMB (25%), l’Ajuntament de Barcelona (25) i Nic Rent, Residencial, SL (CEVASA i NEINOR, 50%). Per mitjà de la promoció delegada té l’objectiu de crear un parc d’habitatge protegit en règim de lloguer.

Consorci Metropolità de l’habitatge: és una entitat pública associativa constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Desenvolupa, conjuntament amb els municipis, un model integral metropolità de suport a la rehabilitació.

Sobre l´Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una administració supramunicipal, única a l’Estat, centrada en la prestació de serveis essencials i de qualitat a 3,4 milions de persones. El seu pressupost consolidat, de 2.882,93 M€ el 2025, és el tercer pressupost públic més gran de Catalunya.

El territori metropolità, que agrupa 36 municipis en una extensió de 636 km2, concentra el 42,5 % de la població de Catalunya, i la seva activitat econòmica representa el 55,7 % del PIB català.

L’AMB desenvolupa la seva tasca des d’una òptica integral. Abasta els serveis bàsics per facilitar el dia a dia dels ciutadans, com el transport públic i la mobilitat, la gestió del cicle integral de l’aigua o el tractament dels residus urbans, amb l’objectiu últim de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen.

Així, també és l’administració que treballa en la millora i la gestió d’espais públics i naturals com els parcs, les platges, els espais fluvials i els espais naturals protegits, la creació i rehabilitació d’habitatge assequible, l’urbanisme i el planejament territorial. També té un paper primordial en aspectes com l’impuls a la transició energètica, les polítiques de desenvolupament econòmic i de cohesió social i la participació en projectes i xarxes internacionals d’àrees metropolitanes.

En col·laboració amb els ajuntaments, els serveis metropolitans es conceben i es duen a terme des de l’optimització dels recursos i tecnologies disponibles, l’aposta constant per la innovació i la conscienciació sobre el context climàtic i socioeconòmic.