“El Pla Local d’Habitatge de Sant Feliu: més mancances que propostes”. Per Santi Campo

El Pla Local d’Habitatge 2025-2031 de Sant Feliu de Llobregat és un document que pretén explicar la situació de l’habitatge  i planificar les actuacions que cal afrontar. S’ha fet una primera redacció del pla que es va presentar el dijous, 16 d’octubre, a la ciutadania a la Sala Ibèria.

Els tècnics de l’ajuntament van presentar el Pla en la seva situació actual amb la diagnosi i l’análisi de la situació acabada i amb les principals propostes a fer que encara estan en fase d’esborrany.

Abans de l’inici de la sessió, l’alcaldessa, Lourdes Borrell, va remarcar “la necessitat” de disposar de més habitatge “especialment per a gent gran, jove i vulnerable”.  Al final de la sessió l’alcaldessa tampoc es va poder estar d’intervenir i va explicar que s’havien cedit a la Generalitat els terrenys per complir amb l’objectiu del president Illa de 210.000 nous habitatges a Catalunya, dels quals entre un 40 i 50% de protecció oficial. Tampoc es va poder estar de fer un comentari sorprenent, d’aquelles mitges veritats que no deixen de ser mentides. Va dir que molts dels terrenys que havien d’aportar no estaven inscrits i es va quedar tan tranquil·la. No va explicar quants no estaven inscrits ni per què no ho estaven. Com sempre va tirar la pedra i amagar la mà amb una atac d’amnèsia evident, no deu recordar que ella també ha governat a l’ajuntament i alguna responsabilitat ha de tenir en la suposada no inscripció. Se li ha d’exigir que ho expliqui, no amb suposicions sinó amb dades. També hem de saber quins terrenys s’han ofert a la Generalitat i quants pisos i de quina tipologia de protecció s’hi volen construir i quin és el calendari previst de l’actuació.

Diagnosi i anàlisi de com està l’habitatge a Sant Feliu

La tècnica d’Urbanisme  va explicar el creixement que l’IDESCAT projecta per a Sant Feliu, que passaria d’uns 46.000 habitants el 2024 a uns 50.000 habitants el 2030. També suposa l’IDESCAT que arribarem a les 20.000 llars. Com veiem es tracta de previsions de l’IDESCAT no de propostes municipals. El que ens ha d’explicar el govern de Junts i PSC, allò que abans en dèiem sociovergència, és quina és la seva proposta de creixement de la ciutat. Les suposicions de l’IDESCAT són l’objectiu del govern municipal, tenen pensada alguna proposta que no siguin paraules buides de contingut? Per què no proposen un pla participatiu en què la ciutadania puguem decidir com i quant volem crèixer i amb quin tipus d’habitatge, que poguem decidir si hem de prioritzar la compra o el lloguer?

També es va explicar l’augment els darrers anys del preu del lloguer i del preu de l’habitatge de compra a la ciutat. El 2024, el preu de venda del metre quadrat a Sant Feliu se situava sobre els 3.100 euros, suposant un encariment del 50% des del 2016. Les dades del preu del lloguer també van en ascens i, segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, els preus ja superen la barrera dels 900 euros de mitjana, fet que confirma que la ciutat es troba en una zona de mercat tensionat. En aquest sentit, el cos tècnic va recordar que un dels símptomes d’aquesta tensió és l’adquisició de la meitat del parc d’habitatge de compravenda a Catalunya per part de companyies que veuen en l’habitatge un producte d’inversió. i no una necessitat social,

A més, es van citar altres dades com l’envelliment del parc d’habitatge a Sant Feliu en què 6 de cada 10 van construir-se abans del 1980. Això suposa que molts d’aquests 10.700 habitatges no s’adeqüin als estàndards normatius d’habitabilitat en l’actualitat.

Es van detallar les tipologies d’habitatge segons el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que pretén incrementar els lloguers socials, l’habitatge de protecció oficial (HPO), l’allotjament dotacional (AD) i habitatge de lloguer en xarxes de mediació. Ens van explicar que l’objectiu és assolir 1.677 habitatges de polítiques socials fins al 2031. Actualment, s’estima que n’hi ha un total de 1.247 i el consistori confia a afegir uns 1.000 més amb el nou Pla Local d’Habitatge. Aquests es dirigirien a col·lectius amb necessitats residencials com joves d’entre 16 i 35 anys, persones de més de 65 anys i persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

En la sessió participativa el paper de la ciutadania es limita a fer aportacions i expressar les seves prioritats amb un sistema de punts sobre una vintena d’accions que planteja l’Ajuntament al pla d’Acció. El pla d’Acció està estructurat en quatre eixos o blocs que agrupen una vintena d’accions. Els grups de debat eren d’una desena de persones que també tenien la possibilitat de fer-hi alguna aportació. Després d’aquest treball de valoració un partaveu de cada comissió explicava a tothom el resultat del debat.

Un dels blocs era proporcionar atenció i suport a la ciutadania. Una de les propostes més valorades va ser atendre i intermediar en situacions de risc de pèrdua d’habitatge. També es proposava potenciar el Servei d’Acollida Temporal Residencial d’Emergència (SATRE) així com garantir informació dels tràmits i fer un seguiment dels ajuts al pagament de lloguer i dels subministraments  (aigua, llum i gas), incidint especialment en l’assessorament.

Al  bloc per incrementar el parc públic d’habitatge assequible estable la valoració de les propostes va estar més repartida. Hi havia gent que pensava que era millor cedir el sòl a IMPSOL i a entitats del tercer sector per construir habitatge de protecció oficial i dotacional. Altres persones, en canvi, es decantaven pel foment i gestió d’una borsa de mediació d’habitatge de lloguer assequible i social. També es va valorar molt positivament la modificació del planejament per limitar la compra d’habitatges a l’ús com a domicili habitual..

El tercer bloc estava centrat en la finalitat de promoure la rehabilitació i adequació dels habitatges existents. Diversos assistents van coincidir en la unificació de dues de les tres accions; impulsar Inspeccions Tècniques d’Edificis i la realització d’estudis i execució d’un pla pilot de rehabilitació. Sobre aquest darrer punt, un grup de ciutadans va interessar-se sobre la possibilitat d’adherir-se al Pla de Barris anunciat per la Generalitat de Catalunya i del qual l’Ajuntament va afirmar que està fent els tràmits per acollir-se.

Finalment, en el darrer aspecte del pla d’Acció: optimització de gestió i organització de les polítiques d’habitatge, van destacar-se de la resta dos punts: la creació d’un registre municipal d’habitatges buits i la reestructuració de l’Oficina Local d’Habitatge. En aquest eix, un ciutadà va fer èmfasi en la importància de les cooperatives d’habitatge per gestionar els edificis, com succeeix amb l’edifici Adela Barquín, destinat a persones de més de 65 anys.

Al final de l’acte també es va fer pública l’altra part del procés participatiu; l’enquesta de la plataforma Decidim, que va ser contestada per 107 persones. Els resultats de l’enquesta reflecteixen la importància de la qüestió habitacional entre la ciutadania on gairebé la meitat se n’han vist afectats. Un de cada cinc participants assegura no disposar d’un habitatge adequat i un 40% creu que hi ha manca d’oferta. Els participants coincideixen en què la pujada dels preus de compra i de lloguer i la manca d’habitatge públic són el principal problema en relació amb l’habitatge.

Així doncs, la identificació dels problemes i les prioritats d’intervenció per part de la ciutadania en les dues parts del procés participatiu han de servir perquè es pugui incidir en el document encara en fase d’esborrany. Caldrà veure si les aportacions veïnals a través de l’enquesta i la sessió oberta tindran una incidència real en les prioritats de l’habitatge a Sant Feliu fins al 2031. I caldrà també que se’ns faci una síntesi de les aportacions de la ciutadania que se’ns expliqui quines aportacions s’incorporen al Pla.

El que em va quedar clar és que el Pla Local d’Habitatge destaca més pel que no explica que pel que explica. Es presenta el pla com un pla simplement tècnic i es fa que els tècnics l’expliquin però en realitat les decisions prèvies a la seva elaboració són clarament polítiques: quants habitatges, de quina tipologia i en quines zones es volen construir. El govern munipal si ha fet alguna reflexió i proposta al respecte ens l’ha d’explicar.

Tot i les limitacions del model participatiu en què et limitaves a valorar les propostes que et presentaven, el debat va permetre que afloressin aportacions interessants com la necessitat de prioritzar per sobre de tot l’habitatge de lloguer ja sigui públic com amb fórmules cooperatives com el Housing First, i també la proposta de la PAH de recuperar el servei A-porta, una iniciativa que vetllava per saber quines persones es trobaven en risc d’exclusió social i d’emergència habitacional per poder oferir-los una solució.

És important impulsar un treball col·lectiu i participatiu per superar les insfuficiències i les limitacions del Pla Local d’Habitatge proposat.

Santi Campo. Professor d’Institut. Veí del barri Centre de Sant Feliu de Llobregat