El passat 15 de novembre es va portar a terme, al Casal Robert Brillas d’Esplugues de Llobregat, una jornada de reflexió sobre la pau “El repte de la Pau” (a la fotografia) organitzada per l’espai de solidaritat internacionalista “Diàlegs sota la Sorra” de l’Espluga Viva.
Va ser una jornada intensa i molt interessant que va comptar amb ponents que han reflexionat àmpliament sobre el tema en un diàleg moderat per periodistes reconegudes. Totes les taules van tenir l’objectiu d’aprofundir des de dues perspectives: el context en el que ens trobem i les alternatives a construir. La jornada es va iniciar amb unes paraules de Carme Porta com a representant de l’organització i la regidora de cooperació Maribel Aguilera. Carme Porta va fer la presentació explicant que Diàlegs sota la sorra es va crear com a espai de solidaritat internacionalista el 2016, bàsicament entorn la lluita del poble kurd i el saharaui, després s’han fet moltíssims actes (https://dialegssotalasorra.blogspot.com/p/calendari-de-dialegs.html) es volia visibilitzar els conflictes amagats i invisibilitzats, analitzar i donar una visió crítica del món en què vivim tot impulsant l’empatia activa, que és la solidaritat. la jornadas’ organitzava des d’aquesta perspectiva, tenint en compte que la pau és posible i les guerres evitables.
La primera taula de debat va ser moderada per Quique Badia Masoni que entre altres mitjans ha treballat de cap de redacció de Principal, al 324.cat, a l’àrea d’investigació de la revista El Temps. Els ponents van ser Gabriela Serra i Jordi Armadans.
Gabriela Serra és mestra i activista antimilitarista. Va ser Portaveu del Moviment Anti-Otan, de les Brigades Internacionals de Pau a Guatemala entre 1987 i 2003 i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament. Actualment és membre de Fundipau i del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. És presidenta del Consell Català de Foment de la Pau. Serra va exposar la construcció social de la por en base a la violència estructural i la creació cultural d’enemics per ta d’aconsseguir un nivell alt d’acceptació ciutadana. Va destacar el fet de què les guerres no s’improvisen sinó més aviat al contrari, es planifiquen en base als interessos econòmics del gran capital.
Jordi Armadans és politòleg, periodista i activista per la pau. De 1996 a 2022, va ser el director de FundiPau (Fundació per la Pau). És un reconegut analista sobre conflictes, seguretat, desarmament i cultura de pau .Ha participat en diverses campanyes internacionals de la societat civil de desarmament i control d’armes. Armadans va parlar de la necessitat de promoure i enfortir les organitzacions per la pau front la maquinària bel·lica. Va emfatitzar que les guerres es poden preveure a partir de la detecció de conflictes socials sobre els que cal treballar i posar els esforços per donar solucions socials i no violentes. La inversió, va defensar, en justícia, drets humans i centrada en combatir les desigualtas evita la violència armada en el futur.
La segona taula sota el títol “Quina defensa: armada o no violenta?” Tica Font i Marti Olivella i la moderació de Montse Armengou Martin, periodista. Directora del programa Sense Ficció aTV3. Ha realitzat documentals molt rellevants d’investigació històrica entre els que destaquen Els nens perduts del franquisme, Les fosses del silenci), Ravensbrück, l’infern de les dones pels que ha rebut importants premis. Ella va destacar el treball dels i les periodistes com a important i posà com a exemple el decàleg de periodistes per la pau elaborat per La Fede i l’Observatori Media.cat.
Tica Font, és experta en Economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i industria militar. És una de les fundadores del Centre d’Estudis per la Pau. Va ser presidenta de la Federació Catalana d’ONG por la Pau, vicepresidenta de Justícia i Pau i directora de l’Institut Català Internacional per la Pau de 2009 a 2019. Va desenvolupar de forma àmplia i moltes evidències el paper dels països europeus en la manca de pau al món, a partir del pla REARME, ja el nom indica l’objectiu, i el que suposa d’increment de despesa militar front a les retallades en ‘estat del benestar. Va demostrar el malbaratament econòmic de la producció i compra europea d’armament feta a partir de criteris polítics i del tot ineficients.
Martí Olivella, és activista promotor de la innovació social i del moviment de la lluita no violenta. Va ser un dels iniciadors del moviment per la pau a Catalunya a la dècada del 1970 en formar part del primer grup d’objectors al servei militar. Ha estat cofundador i director del Centre d’Estudis Joan Bardina, d’EcoConcern i de NOVACT. Va plantejar com la cultura predominant conjuga acríticament la defensa amb la defensa armada i la necessitat de trencar aquest binomi. Va explicar la possibilitat d’alternatives que cal estudiar i desenvolupar, així com cal, també, donar a conèixer aquelles que la història oficial ha amagat i que mostren clarament com la defensa civil no violenta és una possibilitat. Va exposar els resultat d’una enquesta en la que aquesta possibilitat tenia una gran acceptació, inclús per sobre d’altres propostes armades actualment vigents.
A la tercera i darrera taula Vicki Moreno i Toni Álvarez moderats per la periodista Montse Santolino “Educar per la pau. Comencem a l’escola?”. La moderadora a mes és comunicadora, activista social, amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’educació i la comunicació per al canvi social. Col·labora amb La Directa. És autora del llibre En legítima defensa de classe. És responsable de comunicació de La Fede.
Vicki Moreno és antropòloga i mestra. Ha dedicat la seva vida laboral a l’educació. Acostuma a dir que és una mestra tossudament coeducadora. El seu activisme està vinculat a Ca La Dona, a Dones x Dones (Feministes antimilitaristes). Forma part de la plataforma Desmilitaritzem l’Educació, i de la Coalició prou complicitat amb Israel). Moreno va destacar que tenim un sistema educatiu punitivista i que cal temps i recursos per la mediació i cerca de solucions. Va denunciar la desarticulació dels claustres com a espais assemblearis que s’han convertit en espais sobrecarregats i amb una burocràcia excessiva. Educar per la pau ha de ser un tema transversal no pas una assignatura afegida, s’ha d’incorporar als continguts educatius.
Toni Álvarez, va ser insubmís i és antimilitarista convençut, mestre de l’escola pública, membre de CGT Ensenyament i Desmilitaritzem l’educació. Ex-director d’una escola objectora a la presència d’armes a l’escola.. Per ell, els conflictes són inherents a l’esser humà i l’escola un bon lloc on aprendre a gestionar-los. Álvarez va explicar que la normativa educativa té un marcat caire antimilitarista i que cal desenvolupar-ho, hi ha la normativa però s’ha dissolt en un context hostil i ha trencat el consens de la convivència. Cal educar en el pensament crític, és educar per la pau, és coeducació, cal donar valor al que no es veu i no s’explica: en l’actual context bèl·lic hi ha molts desertors als que cal visibilitzar i donar suport front les guerres.
A la cloenda es van recollir algunes conclusions i es va evidenciar la necessitat de seguir fent, visibilitzant i interpel·lant per la pau. La participació del públic va ser important.
Font i fotografia: L’Espluga Viva