Tot i que la recentment presentada T-social es ven com una unificació de la tarifació social, la realitat és que es tracta únicament d’una eina de suport tecnològic i no d’una reforma de les tarifes
Els ajuntaments del Baix Llobregat que s’hi han adherit en aquesta primera fase, com Martorell i Vallirana, integraran els seus títols en aquest nou suport de PVC. Però, què canvia realment per a l’usuari?
A Catalunya la tarifació social és una disbauxa:
La comparativa del greuge al Baix Llobregat i a tota l’AMB
Actualment la tarifació social a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un trencaclosques de desigualtats basades en l’edat i el municipi:
La T-social no ve a solucionar aquesta discriminació per edat; simplement permetrà que, qui ja té el dret, el validi amb una targeta més moderna.
Una qüestió de voluntat política, no de tecnologia
Com s’ha reiterat des dels moviments socials com, la T-mobilitat (i ara la T-social) són només carcasses informàtiques. La solució real no depèn de xips o de plàstic PVC, sinó de decisions polítiques i financeres que l’Administració es nega a prendre.
Ens trobem davant d’una digitalització de la precarietat. Mentre la Generalitat i els ajuntaments “es passen la pilota” pel finançament, la tarifació social continua sense tocar-se en el seu nucli: la igualtat de drets per a tots els catalans.
“És del tot injustificable la discriminació per raó d’edat o residència… aquesta aplicació arbitrària està vulnerant drets reconeguts per llei”.
Conclusió: La T-social és un pas tècnic, però un salt al buit en l’àmbit social. Fins que una persona gran d’Esparreguera no tingui els mateixos drets que una de Cornellà, i fins que aquests títols no siguin vàlids a Rodalies i a tot el sistema integrat, no podrem parlar d’una tarifació social justa.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei