El 22 de febrer de 1976 finalitzava la vaga a l’empresa Laforsa (Laminados y Forjados de Hierro y Acero, S.A.), de Cornellà de Llobregat, després de 106 dies d’una lluita ininterrompuda que havia començat l’11 de novembre de 1975 a causa de l’acomiadament d’un obrer. Eren els darrers mesos d’una dictadura que intentava sobreviure tot i que el general Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Segons un dels dirigents de la vaga, Simon Ródenas (Catalunya Plural, 30/04/2021) “Que una empresa de 250 treballadors fes vaga mentre el dictador agonitzava era una bufetada al règim”. En els inicis de l’anomenada transició, la plantilla de la fàbrica va demostrar que la solidaritat de classe era l’arma més potent contra la repressió. El crit de “O todos o ninguno” va esdevenir mirall pel moviment obrer del Baix Llobregat, de Catalunya i de l’Estat espanyol: Els 157 acomiadats durant el conflicte van ser finalment readmesos, després d’una vaga i d’unes mobilitzacions massives que van incloure el tancament a l’església parroquial de Santa Maria, tal com recollia una notícia de La Vanguardia signada per un tal Jaime Funes. Una mostra més que la democràcia no va arribar perquè es decidís des de determinats despatxos de Madrid sinó per la lluita de la ciutadania, encapçalada pel moviment obrer.
Cinquanta anys després, el sindicat majoritari a la comarca i a Catalunya, CCOO, vol recordar aquella lluita emblemàtica, no només com a exercici de memòria, sinó com a reconeixement a una lluita que va vertebrar el teixit social i sindical del Baix Llobregat.
L’acte tindrà lloc aquest proper dilluns, 23 de febrer, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Teresa Pàmies del barri de l’Almeda de Cornellà de Llobregat, a 500 metres de distància d’on estava ubicada la fàbrica de Laforsa. Intervindran dos referents d’aquella lluita, Manolo González i Simón Ródenas, així com Aurora Huerga, ex-secretària general de CCOO del Baix Llobregat, i l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón.
Redacció
Font: CCOO Baix Llobregat
Fotografia de treballadors der Laforsa amb Joan N. García-Nieto: Almeda, Memoria de un barrio obrero