El passat día 13 de maig es va presentar a Sant Feliu de Llobregat el llibre “Quan convé seguem cadenes. Per una renda bàsica a Catalunya” (Editorial Manifest, 2026). Publiquem avui un article d’opinió de Sergi Raventós, coordinador del llibre conjuntamente amb Dolo Medina.
Imagineu que cada mes, de forma totalment garantida, rebeu un ingrés econòmic al vostre compte corrent. Sense condicions. Sense haver de demostrar que esteu a l’atur, sense lletra petita i sense passar per cap laberint burocràtic. No és un subsidi de pobresa ni una ajuda d’emergència d’aquelles que arriben tard. És la Renda Bàsica (RB): una assignació monetària que rebria tota la ciutadania, des del dia que neix fins que mor, pel sol fet de ser veí i ciutadà.
A primera vista, la idea pot semblar de ciència-ficció o massa bonica per ser veritat. Sovint ens han ensenyat que tot s’ha d’aconseguir amb el suor del front i que els diners públics només han de ser per a qui ja està al límit. Però en un món que canvia a velocitat de vertigen, on la intel·ligència artificial i la robòtica amenacen milers de llocs de feina i on la precarietat laboral ja és el pa de cada dia, cal posar sobre la taula solucions valentes i a l’altura de les circumstàncies. La RB no és una utopia; és una xarxa de seguretat imprescindible per al segle XXI.
Els tres pilars d’una idea senzilla
Per entendre bé la proposta i desmuntar prejudicis, cal fixar-se en tres característiques que la fan única:
Universal: La rep tothom. Tant el veí que passa dificultats com l’empresari més ric de la comarca. Això elimina d’arrel l’estigma social de rebre una “ajuda” i evita que ningú en quedi fora per un error de papers. Això significa també que els que més tenen, paguin més impostos per finançar-la.
Individual: No es calcula per llar o família, sinó per persona. Això dona una autonomia clau, especialment a les dones o als joves que volen emancipar-se i que avui depenen econòmicament d’altres.
Incondicional: No es demana res a canvi. Pots estar treballant, buscant feina o estudiant; la RB no es perd mai. És un dret de naixement, no un premi a la vulnerabilitat.
Què diu la pràctica? Què sabem dels experiments reals?
La pregunta més habitual sempre és la mateixa: “Si tothom té els diners assegurats, treballarà algú?”. Per sort, avui ja no cal teoritzar, perquè s’han fet experiments reals arreu del planeta que demostren el contrari.
El cas més famós a Europa va ser el de Finlàndia, on el govern va donar un ingrés mensual incondicional a milers d’aturats durant dos anys. Els resultats van sorprendre els escèptics: la gent no va deixar de buscar feina; al contrari, molts van trobar feines millors o van obrir petits negocis perquè van perdre la por a perdre el subsidi tradicional si fallaven. A més, es va registrar una millora espectacular en la salut mental, menys estrès i una major confiança en les institucions.
A Kenya, l’ONG GiveDirectly està duent a terme l’estudi més llarg de la història (dotze anys) en desenes de pobles rurals. Allà s’ha vist que la renda bàsica ha servit perquè les famílies inverteixin en sostres per a les cases, comprin eines agrícoles, paguin els estudis dels fills i dinamitzin l’economia local comprant als comerços del costat. L’ésser humà, quan té la supervivència coberta, no es torna dropo: vol millorar i sentir-se útil.
Un impuls per a la vida comarcal
A les nostres comarques, la RB tindria un impacte transformador. Amb la tranquil·litat de tenir el menjar i el sostre assegurats, ningú es veuria obligat a acceptar un contracte abusiu o un sou de misèria. Guanyaríem poder de negociació davant l’explotació.
A més, seria l’oxigen definitiu per al teixit econòmic local. Quants petits negocis, tallers artesans, projectes ramaders sostenibles o iniciatives culturals no neixen avui a la comarca per por al fracàs i a quedar-se a la intempèrie? La RB funcionaria com un coixí que permetria arriscar-se, emprendre i fixar el jovent al territori, frenant el despoblament. També revaloritzaria feines invisibles però vitals, com la cura de familiars dependents o el voluntariat comunitari, tasques que avui sostenen els nostres pobles absolutament de franc.
Es pot pagar?
La resposta dels economistes que han fet els números és un “sí” rotund. Es finança mitjançant una reforma fiscal progressiva (on paguen més els qui més tenen) i eliminant l’enorme despesa que suposa gestionar l’actual xarxa d’ajudes condicionals, plena de burocràcia, inspectors i controls públics que sovint costen més que la mateixa ajuda. No es tracta de crear diners del no-res, sinó de redistribuir millor la riquesa que ja generem entre tots i a la vegada reduir també les grans desigualtats existents.
En definitiva, la Renda Bàsica Universal no busca regalar res a ningú, sinó garantir el dret a existir dignament. És una eina de llibertat que ens permetria viure amb menys angoixa, reduir o acabar amb la pobresa, mirar el futur amb esperança i, sobretot, decidir de forma més lliure quin tipus de feina i de vida volem construir als nostres pobles i ciutats.
Sergi Raventós. Doctor en Sociologia i Treballador Social. Cap de l’Oficina del Pla pilot per implementar la Renda Bàsica de la Generalitat de Catalunya (2021-2024).
Fotografía: Directa