Francesc Homs, portaveu del Govern, ha alertat aquest dimecres en declaracions a Catalunya Ràdio, que Catalunya té “molts números” d’acabar com Grècia si no es fa el tercer pla d’ajust per valor de 1.500 milions d’euros, i que part d’aquests diners s’obtindran venent empreses públiques com l’ATLL
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l portaveu també s’ha mostrat convençut que el govern central acceptarà el nou pla d’ajust al Consell de Política Fiscal i Financera que es reuneix avui. Homs ha justificat la necessitat de dur a terme aquest tercer pla d’ajust, encara que sigui impopular. De fet, Homs ha dit que “no estava previst”. Però ha defensat el Govern destacant que fa “el que s’ha de fer”. “L’alternativa”, ha explicat, “és, per una por, deixar-ho per a demà passat. I nosaltres, el Govern de Catalunya, en el que està passant a Grècia ens hi fixem molt. Perquè no tenim cap ganes que això es reprodueixi a Catalunya. I tenim molts números perquè això acabés passant”.
El portaveu ha entrat poc al detall de quants diners s’obtindran en cadascun dels àmbits d’actuació del pla d’ajustament anunciat aquest dimarts per Artur Mas. Sí ha anunciat, però, que la venda d’empreses públiques -ha citat només Aigües Ter-Llobregat- comportarà uns ingressos d’entre 400 i 600 milions d’euros.
Sembla que Aigües de Barcelona (AGBAR) és l’empresa que estaria disposada a comprar l’ATLL per aquest preu.
Sigui com sigui, el pla d’ajust es presenta avui a l’Estat, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Homs s’ha mostrat convençut que serà acceptat i ha advertit: “El govern central també identifica les possibilitats de fer uns estalvis que nosaltres ja vam denunciar que pensàvem que eren difícils d’assolir, però ens haurem de refiar de la seva paraula”.
Algunes reaccions contràries a la privatització d’ATLL
Per a C’s, és clau reintroduir l’impost de successions per a les grans fortunes i exigir l’eliminació d’empreses públiques, però empreses que no siguin rendibles o que facin un servei redundant, i no pas empreses rendibles com Tabasa o ATLL, que l’executiu ha anunciat que privatitzarà. “És el pitjor moment per vendre patrimoni”, ha explicat el portaveu de la formació Jordi Cañas, referint-se al context de crisi econòmica. El diputat ha afegit a més que probablement aquestes empreses acabin en mans d’empreses “properes” a CiU.
El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, també s’ha mostrat crític amb la proposta i ha acusat el president de la Generalitat, Artur Mas, de continuar retallant tot i saber que no porta enlloc. L’objectiu que té Mas, al seu parer, és depauperar els serveis públics i així beneficiar els interessos privats. Ha posat l’exemple d’Aigües de Barcelona i Abertis, possibles beneficiaris de les privatitzacions d’ATLL i Tabasa. Herrera ha recriminat a Mas que es dediqui a culpar tothom i no assumeixi la seva responsabilitat, i li ha reclamat que comparegui al Parlament la propera setmana per explicar la concreció de les retallades anunciades avui i per aclari per què es plega davant de Madrid i els mercats. Després de recordar que el seu grup ha proposat al Govern un augment d’ingressos per valor de més de 2.000 MEUR, ha constatat que si el president de la Generalitat manté el seu full de ruta tot i saber que no serveix és per un motiu: “depauperar els serveis públics i fer que guanyi preeminença el sector privat”.
“Mas no defensa els interessos generals, defensa interessos ben particulars, els d’AGBAR i els d’Abertis, aquesta és la realitat”, ha recriminat Herrera.
La privatització d’ATLL ja es discutia abans d’aquest últim pla d’ajust
La plataforma ‘Aigua és vida’ ja va alertar al desembre de l’any passat que les Lleis Òmnibus aplanaven el camí a la privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). El col·lectiu, format per una vintena d’entitats des d’ecologistes fins a sindicats i associacions de veïns, va assegurar aleshores que ja hi havia grups com AgBar o Comsa interessats en la compra de “l’externalització” del servei. El professor de la UAB, Albert Recio, i el professor de la Universitat de Saragossa, Pedro Rojo, van explicar que la privatització no redueix el deute d’aquests organismes sinó que l'”encareix” i van reclamar que concessions com AGBAR en tot cas s’haurien de “fer públiques”.
Treballadors d’ATLL van protestar contra la possible privatització del servei al mes de març d’enguany, i van lliurar a un membre del gabinet de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat, un manifest dirigit al conseller Lluís Recoder en defensa d’aquest servei públic. El comitè d’empresa d’ATLL va rebutjar de ple que la companyia de gestió pública passés a mans privades perquè l’aigua “és un bé públic i un bé de tots”.