En el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, aprofundim en la rica biodiversitat del Baix Llobregat

En el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, aprofundim en la rica biodiversitat del Baix Llobregat

El dia 22 de maig es celebra el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. La nostra comarca conté molts espais naturals amb una rica biodiversitat, malgrat el trinxament que ha patit el territori

El 20 de desembre de 2000, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 22 de maig com el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. Aquest és un extracte del text aprovat:

L’Assemblea General de les Nacions Unides, ha expressat la seva profunda preocupació pel fet que segueixi disminuint la diversitat biològica en el món i ha reafirmant, el compromís contret respecte de la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components i la distribució justa i equitativa dels beneficis derivats de l’ocupació dels recursos genètics, mitjançant, entre altres coses, l’accés apropiat als recursos genètics i la transferència apropiada de les tecnologies pertinents, tenint en compte tots els drets respecte d’aquests recursos i tecnologies, i mitjançant un finançament adequat.      

Aquest 2012, el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, es centra en la diversitat biològica marina. En el missatge d’enguany, Ban Ki-moon, Secretari General  de la ONU, ha destacat:

“Els humans no hem cuidat bé de la biodiversitat marina, a la qual es dedica el Dia Internacional de la Diversitat Biològica d’aquest any. La sobreexplotació comercial dels bancs de peixos del món arriba a nivells preocupants. Moltes espècies han quedat reduïdes a una mínima part de la seva població original”.

Al Baix Llobregat, la diversitat biològica és una de les nostres senyals d’identitat. La nostra comarca conté espais fluvials, marítims, boscosos i d’horta, una diversitat que converteix el Baix en una comarca única. Els seus espais més emblemàtics des del punt de vista natural, son el Parc Natural de Collserola, i la zona del Delta del Llobregat:

Collserola

El paissatge actual de Collserola és l’herència del paisatge primitiu, que depenia exclusivament de les condicions ambientals, però que ha estat intensament transformat al llarg del temps. La serra s’ha utilitzat agrícolament, fent-hi feixes i plantant-hi vinya, i també forestalment, explotant-ne el bosc. Avui l’agricultura hi ha desaparegut gairebé del tot, i l’explotació forestal també hi ha disminuït molt.

Aquest gran espai natural és determinant en la configuració del paisatge metropolità per tres raons importants: la seva dimensió, ja que representa més de la meitat de l’espai lliure (agrícola o forestal) de l’àrea metropolitana; la seva situació central, envoltada de pobles, ciutats i vies de comunicació; i el grau de naturalitat que conserva, malgrat la pressió que exerceix la gran ciutat. Collserola té un important paper ecològic, però també paisatgístic, ja que el seu relleu converteix la serra en un gran mirador sobre les ciutats i fa present la natura en el paisatge urbà.

A Collserola hi trobem una diversitat d’hàbitats, que fan possible la seva gran biodiversitat. Ambients forestals, ambients de ribera, ambients aquàtics, prats, ambients rupícoles i espais humanitzats.

Per escollir-ne tan sols un exemple, l’avifauna dels boscos del parc ens mostra una gran riquesa. En aquests ambients forestals hi són abundants i omnipresents les mallerengues, els raspinells, els tallarols de casquet i de garriga, els pit-roigs i els tudons. Hi destaca una espècie que, si bé no és la més coneguda, segurament és la més abundant dels ambients forestals, on dominen els pins; es tracta de la mallerenga emplomallada, molt fàcil d’identificar per la cresta ratllada blanca i negra i pel seu cant repetitiu i força peculiar.

Els rapinyaires forestals són unes de les espècies més emblemàtiques del parc. L’astor, del qual encara crien unes poques parelles al parc, juntament amb el seu parent més petit, l’esparver, són els autèntics indicadors de la vida natural als boscos de Collserola. L’aligot comú és l’altre ocell rapinyaire que cria als boscos del parc. I a la nit, especialment durant l’hivern, se sent el cant greu del gamarús, un rapinyaire nocturn propi de tots els boscos de Collserola.

El grup dels mamífers és el més difícil d’observar directament. Entre aquests, l’esquirol és l’espècie amb més probabilitats de ser vista. Encara més abundant és el petit ratolí de bosc, que forma una part important de la dieta dels depredadors forestals. D’altra banda, la població de senglars ha experimentat un notori increment els últims anys. Finalment trobem la geneta, un mamífer carnívor que viu amagada i pràcticament no es mou durant el dia, per la qual cosa és molt difícil veure-la.

Al 2010 Collserola va ser declarada Parc Natural, fet que suposa reforçar l’objectiu de conservació d’aquest espai natural, enfront de la protecció merament urbanística.

El Delta i la Vall Baixa del Llobregat

El Delta i la Vall Baixa del Llobregat constitueixen una de les tres gran zones humides i d’agricultura d’horta de Catalunya, junt amb el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix, el Baix Llobregat és la que concentra una agricultura més gran d’hortalisses i verdura fresca (diverses collites a l’any) situada al bell mig de la més important concentració humana del país, l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, aquest territori acull un dels aqüífers més importants i estratègics del país.

El Delta i la Vall Baixa és un territori pla i en forma de ventall a la desembocadura del riu Llobregat, amb uns 23 km de front litoral que s’estén entre la muntanya de Montjuïc i el massís del Garraf i una extensió de 97 km2 (9.700 hectàrees) que progressa vers l’interior a ambdós costats del riu fins arribar al congost de Martorell. La plana deltaica s’ha format durant els darrers 10.000 anys, com a conseqüència d’un fràgil equilibri entre, per un costat, els nous materials aportats pel riu (argiles, llims i sorres) i, per altre costat, les sostraccions de terres pels embats del mar i l’enfonsament del conjunt sedimentari. El creixement de la plana deltaica ha estat relativament ràpid.

En el segle I, la línia de costa passava a uns centenars de metres al sud dels nuclis de Viladecans, Gavà i Castelldefels i els vaixells arribaven fins a Sant Boi de Llobregat; en el segle XI, ja s’havien format les llacunes de la Murtra i el Remolar; en el segle XVIII, ja existia la Ricarda i l’estany de l’Illa i, en el segle XIX es forma l’estany de la Podrida. La progressió del Delta es detura a partir de la segona meitat del segle XX quan es construeixen els espigons del port de Barcelona i s’extreuen àrids prop del riu. La regressió és especialment evident en la zona de la desembocadura.

La Vall Baixa i el Delta del Llobregat presenten un interès rellevant per la diversitat d’ambients naturals, un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d’aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l’acció de l’home. Això ha configurat el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges i les pinedes.

El Delta del Llobregat posseeix, doncs, notables singularitats botàniques i zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill d’extinció o amb la seva àrea geogràfica de distribució limitada, però alhora s’hi donen concentracions importants d’individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies ornitològiques.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és un Espai Natural Protegit situat en aquestes les planes al—·luvials del Delta i la Vall Baixa, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. El paisatge agrari del Delta i la Vall Baixa del Llobregat és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, però, aquest mar de conreus és també un autèntic rebost d’aliments al costat d’una metròpolis que hostatja un 60 % de la població catalana.

El futur de la biodiversitat amb Eurovegas

Mentre alguns responsables polítics han defensat que Eurovegas podria no tenir un impacte negatiu sobre el territori, fins i tot dins dels partits a favor d’Eurovegas han aparegut veus discordants amb l’impacte que la instalació d’aquest macrocomplex podria tenir, en la zona del Parc Agrari i del Delta del Llobregat. Un exemple en son les declaracions del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí,  als Matins de TV3 del mes pasat, os va posicionat, encara que molt tímidament, en contra de la possible ubicació de l’Eurovegas al Parc Agrari del Baix Llobregat afirmant que esperava que “no tingui efectes per a l’agricultura”

Per la Plataforma Aturem Eurovegas, la seva construcció causaria greus impactes ambientals sobre tots els espais naturals conservats en virtut dels seus valors naturals excepcionals, i que estan protegits segons la legislació catalana i europea vigent. El projecte produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica. No és possible desenvolupar aquest projecte sense vulnerar la legislació europea.

A l’aqüífer situat sota el Delta del Llobregat s’emmagatzema un volum d’aigua equivalent al pantà de Sau, constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents del nostre país les restriccions a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Amb el canvi climàtic cada cop més accentuat, resulta irresponsable pensar en construir un complex que seria un immens consumidor d’aigua dolça (camps de golf, hotels,…) i afectaria la recàrrega de l’aqüífer; defensa el seu Manifest la Plataforma.

Pel que fa al Parc Agrari, el Manifest “Salvem el Delta del Llobregat”  defensa que no ens podem permetre perdre el Parc Agrari, una de les terres més fèrtils de la Mediterrània al costat mateix de Barcelona. És imprescindible per a garantir la seguretat alimentària de la població i no empitjorar la dependència de les importacions d’aliments de l’exterior per al consum quotidià.

 

Fonts: Informació extreta de l’Agència Catalana de Notícies, i els llocs web de la Plataforma Aturem Eurovegas, del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, i del Parc de Collserola

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt