S’ha especulat molt sobre que el magnat nord-americà demana que els governs que vulguin acollir Eurovegas als seus territoris, facilitin l’arribada del macroprojecte fent més laxes algunes lleis i fins i tot en alguns casos, establint una zona d’excempció legal dins del macrocomplex de joc. Alguns exemples en son la llei del tabac,tag heuer aquaracer replica
la llei del joc, etc. Sembla ser que el President de Las Vegas Sands també demana un tracte fiscal especialment afavoridor i no vol pagar per els terrenys.
Regalar terrenys a canvi de la inversió que suposaria Eurovegas?
El projecte requereix de més d’un centenar d’expropiacions, ja que es tracta de terrenys, molts d’ells, dedicats a l’agricultura, de petites dimensions i molt repartits entre múltiples propietaris. Aquestes expropiacions les realitzaria la Generalitat de Catalunya, la qual després cediria tot el terreny públic als promotors d’Eurovegas.
[level-premium]
El valor d’expropiació dels terrenys i de la construcció d’infraestructures serà molt superior a la inversió promesa. En cas que la cessió fos gratuïta es faria un regal a Las Vegas Sands Corporation d’uns 12.800 milions d’euros a raó d’uns 16.000 euros/ha.
A més, caldrien una sèrie d’inversions en infraestructures, ara díficils de xifrar, que costejarien les administracions catalanes i incrementarien encara molt més les aportacions de recursos públics. Al Parc Warner de Madrid, la Comunitat Autònoma va adquirir el sòl (8 milions €) i va pagar 15 km de via fèrria (85 milions €), i l’ampliació de carrils de la carretera M-506 al llarg de 8 kms (28’4 milions €). El manteniment de la línia de tren costava 3’3 milions € a l’any. Arran que de mitjana al dia només l’agafaven 190 passatgers, la Comunitat Autònoma ha decidit al març de 2012 tancar aquesta línia en temporada baixa.
La voluntat dels inversors d’Eurovegas és obtenir els terrenys per implantar el seu negoci però adquirir també els terrenys dels voltants per controlar especulativament l’entorn i beneficiar-se de l’increment del preu que generarà la seva propia implantació.
Modificar les lleis a canvi de la inversió que suposaria Eurovegas?
Les principals modificacions que proposen els inversors són les següents:
- Modificació de l’Estatut dels Treballadors i condonació/reducció de les quotes de la Seguretat Social.
- Modificació de la Llei d’Estrangeria per facilitar visats de fora de l’espai Schengen, tant pel que fa als directius com per la mà d’obra no especialitzada d’altres països.
- Modificació de la llei del menor per tal que pugui entrar al casino acompanyat d’un adult, però sense que estiguin autoritzats a jugar a les màquines i jocs d’atzar.
- Modificació de la Llei del joc, per permetre l’entrada a ludòpates reconeguts.
- Modificació de la Llei de l’Impost sobre la Renda per als guanyadors de premis.
- Modificació de la normativa sanitària per permetre fumar dins dels recintes.
- Modificació de la Llei d’horaris comercials.
- Modificació de la Llei d’enjudiciament civil i de blanqueig de capitals.
També caldrien exempcions fiscals de determinats tributs municipals i modificar el Pla General Metropolità, el Pla director de l’aeroport de Barcelona, el Pla d’espais d’interès natural, la Xarxa Natura 2000. Tot plegat, en un termini de temps molt curt doncs Las Vegas Sands Corporation vol iniciar les obres d’immediat i inaugurar la primera fase del complex el 2016.
Els inversors volen que els aspectes administratius o vinculats a les llicències no suposin cap fre a la construcció del projecte. La Generalitat vol fer una Llei específica en la qual es regulin les condicions administratives, urbanístiques, financeres i fiscals, tal i com es va fer per Port Aventura.
Però en canvi, la PIMEC i Patrojoc (la Patronal del Joc de Catalunya) han reconegut que és discriminatori que el complex estigui exempt de les normatives d’horaris comercials o de la prohibicíó de fumar. L’impacte sobre el sector de l’hosteleria seria important, ja que una oferta tan gran i en condicions de competència abusiva, faria molt mal a l’oci i la restauració local i regional.
I tot això per aconseguir…
Las Vegas Sands calcula que el complex generaria un total de 40 milions de visites (17% de les quals s’haurien d’allotjar fora del recinte) i crearia una enorme quantitat de lloc de treball. Entre 100.000 i 270.000 llocs de treball directes i indirectes.
270.000 llocs de treball són més que totes les places de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (230.000) i representa aproximadament el 7% del total de l’ocupació catalana. Una anàlisi acurat demostra que aquestes dades ofertes no són certes.
Pel que fa a la construcció, si finalment, s’inverteixen uns 1.000 milions d’euros anuals en obres d’edificació, això generaria tan sols uns 20.000 llocs de treball (13 vegades menys que els anunciats). A més, incidiren temporalment en un sector de futur incert, i en crisi crònica per excés d’edificacions no venudes.
Si es creen 50.000 places d’hotels com prometen els promotors, es competiria amb les actuals 63.997 places hoteleres de Barcelona i les 9.506 del Baix Llobregat (IDESCAT-2010). Segons les dades del Gremi d’Hotels de Barcelona, el turisme aporta un 14% del PIB de la ciutat de Barcelona i genera 30.000 llocs de treball directes i 100.000 d’indirectes. Per tant, és improbable que les noves 50.000 places hoteleres d’Eurovegas puguin duplicar (entre directes i indirectes) el conjunt de llocs de treball de les activitats turístiques de Barcelona.
D’igual forma, el conjunt de treballadors del sector turístic a Catalunya, en el moment més àlgid de la temporada 2010 va ser de 390.900 persones, amb 539.463 places d’allotjament reglat. En conseqüència, els 50.000 llits d’Eurovegas, per més que s’hi afegeixin casinos i camps de golf, dificilment podran donar feina a 164.000 persones, una xifra que suposaria el 42% del sector.
Aquest projecte no cobriria les expectatives laborals manifestades, a les quals s’haurà també de descomptar els llocs de treball destruïts en agricultura, medi ambient, patrimoni i altres activitats connexes del parc actual.
Hi ha una tradició associada a les grans inversions que tenen forta contestació social, de vincular-les a una creació irreal del nombre de llocs de treball. Un estudi sobre l’ocupació que generaria el transvasament de l’Ebre ho situava en 514.000 persones. Altres propostes, com el Parc Warner de Madrid o Terra Mítica de València, van difondre una oferta laboral que després no van complir.
[/level-premium]