Moltes persones del Baix Llobregat van ser torturades durant la dictadura, la part més negra de la nostra història recent

Moltes persones del Baix Llobregat van ser torturades durant la dictadura, la part més negra de la nostra història recent

Ahir es va celebrar el Dia Internacional de les Nacions Unides en suport de les Víctimes de la Tortura

Amb la tortura es busca destruir la personalitat de la víctima menyspreant la dignitat intrínseca de tot ésser humà. Les Nacions Unides han condemnat des del seu naixement la pràctica de la tortura per ser un dels actes més abominables que els éssers humans cometen contra els seus semblants. La tortura es considera un crim en el dret internacional. En tots els instruments internacionals la tortura està absolutament prohibida i no pot justificar-se en cap circumstància. Aquesta prohibició forma part del dret internacional consuetudinari, el que significa que és vinculant per a tots els membres de la comunitat internacional, fins i tot en el cas que un Estat no hagi ratificat els tractats internacionals en els quals es prohibeix explícitament la tortura.

La pràctica sistemàtica i generalitzada de la tortura constitueix un crim contra la humanitat. El 12 de desembre de 1997, l’Assemblea de les Nacions Unides, per recomanació del Consell Econòmic i Social, va proclamar el 26 de juny Dia Internacional de les Nacions Unides en suport de les Víctimes de la Tortura, per tal d’assolir l’eradicació total de la tortura i l’aplicació efectiva de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, que va entrar en vigor el 26 de juny de 1987.

El Baix Llobregat va ser un dels territoris que més va patir la repressió franquista a Catalunya

La repressió de llibertat i d’opinió que suposa una dictadura, és en si mateixa una forma de tortura. Però durant els anys de la dictadura de Franco, el règim no es va limitar a condemnar al poble a la manca de llibertats, sinó que moltes persones que havien lluitat al bàndol republicà o que no volien sotmetre’s al règim feixista eren torturades, empresonades o assassinades. Per al Baix Llobregat, aquesta va ser una de les etapes més negres de la seva història -i de la d’Espanya-, l’etapa de la dictadura feixista del general Franco, durant els llargs de la qual, la tortura o l’amenaça d’aquesta, van passar a formar part de la vida de moltes persones de la comarca.

Com sempre, les dones van viure el seu particular càstig una vegada acabada la guerra. Dones de republicans morts o empresonats van ser humiliades públicament i fins i tot violades o assassinades.

En acabar la guerra, el Baix Llobregat, com la resta de Catalunya i d’Espanya, es trobava profundament dividit entre vencedors i vençuts, i a més les condicions de vida eren molt precàries. La classe obrera patia les condicions dures de la postguerra, fam i repressió. Els militants de les organitzacions sindicals i dels partits polítics obrers i d’esquerra van passar a la clandestinitat, i els seus membres van ser perseguits, torturats i condemnats a mort o la presó, a l’exili o a conviure amb la por permanent de ser els següents de la llista de represaliats.

Es va incitar a la delació i a la denúncia, responent a la voluntat política d’implicar, directament o indirectament, el màxim de persones en la repressió: els uns perquè es beneficiarien de les depuracions, altres per satisfer les ànsies de revenja i altres per fer mèrits. Així, els sospitosos de suport a la República, se’ls va enviar a les presons, d’on molts sortiren amb la salut malmesa per sempre. Una vegada eren posats en llibertat, s’havien de presentar periòdicament a la Guàrdia Civil i no podien exercir cap càrrec públic. L’onada repressiva no va ser puntual, sinó que va tenir una dramàtica persistència, ja que l’estat de guerra decretat el juliol de 1936 no fou derogat fins el 7 d’abril de 1948.

Uns 4.000 els catalans van ser executats a Catalunya i no foren més perquè molts es van exiliar. Els afusellaments dictats pel franquisme es van caracteritzar per la seva planificació sistemàtica. El règim de Franco es va assentar, per sobre de tot, sobre l’amenaça constant de la coacció repressiva i el record dels seus violents orígens.

Miguel Núñez
El policia torturador de la comisaría de Vía Laietana Antonio Juan Creix, torturant a Miguel Núñez. Imatge extreta del còmic sobre la vida de Núñez “Mil vidas más”

Un element important per a aconseguir la paralització pel terror –i en estreta relació amb la repressió física-  van ser la intimidació, la humiliació de la població, que es produïa en qualsevol lloc de les ciutats o dels pobles. Les coaccions i amenaces eren una pràctica diària en qualsevol àmbit de la vida quotidiana i tenien múltiples formes d’expressió però tots ells amb la doble finalitat d’atemorir i humiliar als oponents polítics.

Centenars de persones, homes i dones, han testimoniat les atrocitats que es van cometre a les comissaries i presons durant el règim. Sobretot, a la funesta comissaria de Via Laietana de Barcelona, malauradament famosa per les tortures a les que es sotmetia a les persones que tenien la desgràcia d’anar-hi a parar.

Un dels testimonis més colpidors de les tortures que es van viure a la comissaria de Laietana, va ser el de Miguel Núñez, antic dirigent del PSUC. L’any 1958, el comissari Antonio Juan Creix, va tenir a Núñez tres dies penjat d’una canonada de la calefacció a Via Laietana per aconseguir-ne una confessió. Núñez no va parlar i quan el van treure de Jefatura per portar-lo a la presó Model, Creix, que l’esperava, li allargà la mà tot dient-li: sin rencor. Núñez la refusà responent-li que aquella mà estava tacada de sang.

 

 

 

Foto titular: El policia torturador de la comisaría de Vía Laietana Antonio Juan Creix, torturant a Miguel Núñez. Imatge extreta del còmic sobre la vida de Núñez “Mil vidas más”

 

 




Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt