El govern espanyol aprovarà durant el mes de juliol l’avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local que regularà les competències que han de gestionar els consistoris i fomentarà la fusió d’ajuntaments amb problemes als seus pressupostos
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]ixí ho ha avançat aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha afirmat que la nova regulació de la Llei de bases locals quedarà reforçada per la Llei de transparència, que arriba a les Corts aquest estiu i que estableix els barems que limitaran els sous dels alcaldes i regidors, i obligarà a fer-los públics.
Sáenz de Santamaría ha fet aquestes manifestacions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on el titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat l’informe sobre la reordenació de l’administració local.
[level-premium]
És el primer pas per a la definició de les competències dels ens municipals, que passa per una reforma de la Llei de bases de règim local i de la de Llei de transparència per limitar també els sous dels alcaldes i regidors segons les característiques del municipi. La reforma, que encara s’ha d’aprovat com a avantprojecte de Llei i ha de superar els tràmits del Consell d’Estat abans no prengui forma definitiva, delimitarà quins són els serveis que han de donar els ajuntaments per poder estalviar fins a 3.500 milions d’euros a tot l’Estat al 2013.
El govern espanyol ja ha apuntat que no preveu obligar -tot i que sí fomentar- la fusió dels ajuntaments, però sí que les Diputacions es facin càrrec dels serveis dels municipis petits (la xifra podria rondar els 20.000 habitants) que no tinguin sanejats els seus comptes.
Segons el govern espanyol, la reforma busca “garantir que els municipis petits puguin rebre serveis públics adequats a preus raonables i millor gestionats” i clarificar “la multiplicitat d’entitats locals” i de competències que es tradueixen en sobrecostos.
La reforma de la Llei de bases del règim local anirà acompanyada de la Llei de transparència que regularà qüestions com el nombre de regidors i els seus sous i establirà que han de ser públics, com ho són també els del president espanyol, els ministres i altres càrrecs de l’administració. D’aquesta manera, el nou text inclourà una norma que permetrà que a cada pressupost general de l’Estat es fixin els barems que cobraran els alcaldes i regidors “segons les característiques del municipi”.
La Federació de Municipis de Catalunya en contra de la reforma perquè desmantella el model de proximitat
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), es va oposar al mes de juny a la fusió de municipis que propugna el Govern central per pal·liar la crisi, ja que la considera “una invasió a les competències autonòmiques” de Catalunya. En declaracions a Europa Press, va recordar que l’Estatut estableix al Govern català la competència exclusiva sobre organització territorial i la creació, modificació i supressió de municipis, pel que va asseverar: “La Generalitat de Catalunya no pot acceptar aquesta ingerència”.
Per a Bustos, la proposta del Govern central vulnera aquestes garanties i posa sobre la taula una proposta de Llei que “sense negociació ni diàleg previ condueix a la desaparició dels ajuntaments per la via dels fets”.
Va afegir que unir ajuntaments suposaria la seva intervenció i anul·lar la seva capacitat de decidir sobre els pressupostos, i va ressaltar que la proposta de l’Estat no té per objectiu estalviar a través de la mancomunitat de serveis, sinó centralitzar: “Això no estalvia, això desmantella el model de proximitat”.
Sobre l’augment de poder de les diputacions que també propugna l’executiu, creu que “no porta a millorar els serveis públics que presten les administracions locals, sinó que amaga una voluntat de retallar-los”, i va sentenciar que eliminar els serveis públics obre la porta a la seva privatització.
[/level-premium]