Hem parlat amb Manuel Ascanio en el marc de la celebració del 25è aniversari de Cordibaix
[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]C[/dropcap]ordibaix és la Federació de les Associacions, Fundacions i Patronats de les Persones amb Discapacitat, Trastorn Mental i Intel·ligència Límit del Baix Llobregat. Es va fundar al 1987 per a oferir suport i assessorament a les Associacions en les seves necessitats.
Manuel, què significa la comarca del Baix Llobregat per a tu?
Per a mi el Baix Llobregat ho és tot perquè m’ho ha donat tot, i sobretot la localitat de Sant Joan Despí, que és la que em va acollir fa 39 anys.
Què és Cordibaix?
Quan jo vaig arribar d’Astúries, la treballadora social de l’Ajuntament de Sant Joan Despí ens va animar a un grup de pares a fundar una associació de persones discapacitades allà a Sant Joan Despí, es tracta de l’Associació Estel. Poc temps després, ens vam unificar amb l’Associació ACAM de Sant Feliu de Llobregat i vam intentar unificar tota la força de les entitats del Baix Llobregat. Ara Cordibaix compleix el seu 25è aniversari i la formen 30 entitats de persones discapacitades de tota la comarca.
[level-premium]
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Manuel Ascanio ok.m4v” width=”609″ height=”360″]
Quins són els objectius de Cordibaix?
En primer lloc treballar amb les famílies, que és quelcom bàsic, formar i informar a les famílies, ja que no totes les famílies assumim, i dic assumim perquè jo sóc pare afectat, tenir un fill discapacitat i això cal treballar-ho. L’objectiu principal és reivindicar els serveis que necessita el col·lectiu de la comarca conjuntament, perquè no tenia sentit que en cada localitat es reivindiqués un taller o una escola, sinó fundar un interlocutor únic a la comarca, encara que en cada localitat hi hagi una entitat que té la seva pròpia autonomia, però els projectes i estudis es fan des de Cordibaix conjuntament.
Com treballen? Com s’organitzen?
Treballem en xarxa, no treballem sols. Ens estem obrint cada vegada més i això és el que hem de fer de cara al futur, treballar en xarxa, perquè cadascú a seva casa fent el que vol, és respectable, però no és beneficiós. Crec que cal treballar projectes en conjunt i així d’aquesta manera el nostre col·lectiu, i no només el nostre col·lectiu, sinó d’altres col·lectius poden sortir més beneficiats.
Com està afectant la crisi a les persones discapacitades?
M’entristeix parlar d’això perquè hi ha una psicosi bastant gran. Els Centres Especials de Treball i sobretot els Tallers Ocupacionals i empreses que gestionen aquests serveis s’han vist obligades a acomiadar personal. Nosaltres tenim un programa d’inserció laboral i el Departament de Treball i Empresa també ho ha retallat. Diuen que és perquè el govern central no els ha enviat 250 milions d’euros que havia d’haver enviat per a això, i no ho sé… bé, pot ser que sí, però no ho sé.
Ara estem en una cruïlla, això és un trauma per a les famílies i els treballadors, però sobretot per a les famílies, ja que ara el 30% del col·lectiu de persones discapacitades, tant a la comarca com a tota Catalunya, estan a casa.
Com valora Cordibaix les retallades del Govern?
Nosaltres no volem estar dins el costat negatiu, estem fent tot el que podem, teniem 8 tècnics a la Federació i ara en tenim 5 i amb aquests 5 estem fent les mil i una. A més tenim una borsa de treball de 900 persones, i ara ja tenim agència de col·locació també. La veritat és que no sé què farem, estem fent el que podem: formant, informant, atenent en tot el que podem a aquestes persones que estan desesperades.
Desitgem i esperarem que això se solucioni, però em sembla que això no és solament de Catalunya, no és solament d’Espanya, sinó que aquí hi ha una cortina que no hi ha qui la tregui i ja veurem per on surt.
Les empreses faciliten la inserció de persones discapacitades?
Els empresaris estan sensibilitzats però el que no volen són problemes. Estan amatents a inserir persones però això no és solament dir “aquesta persona val per a treballar” ja que cal donar-li una formació. I després que estigui inserit cal fer-li un seguiment. No és fàcil, no ho sés en cap moment. I és clar tot això necessita unes ajudes àmplies, en tots els aspectes.
Recorda algun moment de satisfacció com president de Cordibaix?
He de ser sincer i la veritat és que no hi ha hagut cap moment que m’hagi donat satisfacció. Tot han estat problemes i que no hi ha diners i a sobre que nosaltres ens preocupem de fer estudis i sondejos sobre el sector, això mai ha estat ben acollit, mai. I ho dic tal i com ho he viscut.
Com veu el futur?
Jo no vull alarmar, espero i desitjo que el futur s’aclareixi. Ara està gris, però espero que es posi, com a mínim, beige.
[/level-premium]