Crònica del 15S, per Laura R. Sigüenza

Crònica del 15S, per Laura R. Sigüenza

23h 50’. Els conductors apuren l’últim cafè. Més de 2000 baixllobregatins estiren les cames i es corden la jaqueta abans de pujar a l’autocar, decidits a demostrar que es pot canviar el rumb de la història. Els autobusos arrenquen i de cadascun dels seients, sense excepció, esclata un crit d’alegria i un aplaudiment. Comença la marxa cap a Madrid convocada per la Cimera Social, la unió de més de 150 organitzacions socials, entre les quals es troben els principals sindicats, associacions de consumidors, de treballadors i treballadores socials, de dones, funcionaris i un bloc crític del moviment 15M.

Centenars de persones esperant pujar als autobusos que els durien a Madrid per assistir a la manifestació. Font: ACN

Diverses columnes procedents de tots els racons de l’Estat hauran de confluir a les dotze del migdia de dissabte a la Plaça Colón. Marea verda, taronja, blanca, violeta o negra, en defensa de l’educació, de la dependència i dels serveis socials, la sanitat, la igualtat, i els serveis públics, respectivament. Moltes i diverses raons mouen a més d’un milió de persones a inundar els carrers de la capital, però un objectiu els uneix: posar sobre la taula que hi ha alternativa a les receptes que s’han aplicat fins ara per sortir de la crisi i reivindicar la democràcia, exigir a l’actual govern un referèndum per legitimar aquestes mesures.

Tres hores de viatge i arriba la primera parada, la parada tradicional a l’estació de servei d’Alfajarín. Només baixar de l’autocar, ja se sentia enmig de la nit la remor de molta gent. Dins, cues a tot arreu, gent a cada taula, a cada tamboret de la barra, a cada esglaó de l’escala que baixa als serveis. Fora, tot de fumadors essent testimoni del fred de la nit. Treballadors i treballadores a tot arreu, compartint allò que mou algú a passar set hores una nit de divendres intentant dormir al seient d’un autocar. Si escoltaves un fragment de cada conversa podies crear-te una imatge perfecta del malestar i de la veritable desesperació que pateixen moltes persones, moltes famílies, actualment. Mentre pugem de nou a l’autocar ens informen, amb incredulitat, que diversos autobusos no han pogut parar a aquesta mateixa estació de servei per falta d’espai.

A dos quarts de vuit arribem, per fi, a Madrid. Molts sense haver pogut dormir, d’altres amb el músculs atrofiats i tots vestint ja la samarreta negra que ens han repartit només sortir de l’autocar. El fred no és tan intens com a Alfajarín, però tothom busca desesperadament un cafè amb llet i unes porres madrilenyes per fer passar ràpid el temps.

10h. Un caos organitzat envolta la parada de metro de Goya. Plenes les voreres, poc a poc milers de persones comencen a ocupar la carretera. El trànsit no ha estat tallat del tot encara i alguns cotxes intenten deixar enrere l’allau de persones excitades vestides del mateix color, amb banderes i pancartes.  La manifestació pren cos i comença a caminar baixant pel carrer Goya. El barri Salamanca està considerat tradicionalment un barri de classe alta. De punta a punta de l’itinerari, dues realitats enfrontades: d’una banda, luxoses botigues i clients de luxe, diferent indumentària, diferents diaris sota les aixelles. A l’altra banda, treballadors reivindicant els seus drets per sobre els interessos econòmics. I de fons, la resposta a les paraules del multimilionari Warren Buffett escrites a mà sobre cartró: “y, ahora, ¿qué clase va ganando?”

Una àmplia representació catalana va participar a la mobilització convocada per la ‘Cimera Social’ a Madrid. Font:ACN

 

12h. Arribem a Colón. La xafogor és sufocant, hi ha molta gent a la plaça i és impossible apropar-se a l’escenari on està previst que líders sindicals i representants d’altres col•lectius facin el seu discursos. El missatge és clar i compartit per tots els que parlen des de l’escenari, que sona llunyà: Cal un referèndum d’immediat sobre la política que s’està desenvolupant a Espanya.

Finalitza la jornada i comença un ball de dades sobre l’assistència a la marxa. Des del Baix Llobregat, Xavier Juanto, secretari general de la Unió General de Treballadors del Baix Llobregat, qualifica d’èxit la mobilització.

“Tres mil persones de la comarca, entre autocars i particulars, s’han desplaçat fins a Madrid per exigir una consulta popular sobre les polítiques, en cap cas de creixement, que el govern està duent a terme. Si no es realitza aquesta consulta, les organitzacions que formem la Cimera Social la tirarem endavant i serem els sindicats els qui donarem un cop de puny sobre la taula i convocarem una vaga general”.

En paraules de Toni Mora, secretari general de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, “aproximadament un milió i mig de treballadors i treballadores conscienciades de tot l’Estat s’han mobilitzat per dir prou a un govern que fa el contrari al que va prometre al seu programa electoral i d’això se’n diu estafa social. Aquesta lluita no comença ni s’acaba avui, serà una lluita llarga per defensar un model social pel qual hem lluitat molta gent durant molts i molts anys. No volem tornar al blanc i negre i l’èxit d’aquesta mobilització ens impulsa amb molta força”.

 

Laura R. Sigüenza, estudiant de Ciències Polítiques a la UAB

 




Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt