Recoder diu que el Govern privatitza Aigües Ter-Llobregat “amb dolor” i ho compara amb “empenyorar les joies de l’àvia”
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, assegura que no hi ha volta enrere i afirma que vetllaran perquè es garanteixi el cabal ecològic del riu.
El conseller, ha assegurat que no hi ha volta enrere en el procés de privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Recoder afirma que el Govern es desprèn de l’empresa “amb dolor” perquè la concessió a 50 anys és l’única via per poder obtenir recursos econòmics.
Segons el conseller, la privatització és comparable amb el fet que una família hagi “d’empenyorar les joies de l’àvia” per poder tirar endavant.
El titular de Territori, però, ja ha avançat que el Govern vetllarà perquè es garanteixi el cabal ecològic del riu. El termini per concórrer a la concessió s’acaba el proper 5 d’octubre, després que la Generalitat decidís prorrogar-lo.
Augment de les tarifes
El consell d’administració d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) va aprovar a finals de juliol l’actualització de la tarifa d’abastament d’aigua en alta que va comportar un augment del rebut final de l’aigua pels usuaris de l’àrea metropolitana de Barcelona d’entre el 2 i el 10%. Aquesta mesura representa un augment mitjà d’entre 1,5 i 2 euros al mes. Aquesta tarifa no havia de repercutir de manera directa en la ciutadania, sinó que era matèria primera per a les empreses subministradores. La mesura havia de permetre reequilibrar les finances de l’empresa pública i començar a reduir el deute que supera els 660 MEUR. A més, se sumava al pla de reducció de costos de la companyia, que en el darrer any han disminuït un 18%.
L’endemà d’aquest anunci, Recoder, indicava que l’augment de la tarifa que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) cobra a les subministradores finals era “absolutament imprescindible” per equilibrar els comptes de la companyia, que passa per una situació “complicada”, amb un deute de més de 600 milions d’euros i unes pèrdues de 70 milions el 2011. El conseller recordava aleshores que l’ATLL no ven aigua directament als ciutadans i que han de ser les companyies subministradores les paguin l’increment de la tarifa i decidir si repercuteixen o no el preu als consumidors. Recoder va dir que l’alternativa és reclamar als anteriors gestors, una possibilitat que considerava “francament difícil”.
El conseller lamentava fa dos mesos que ATLL, així com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), fossin exemples de “mala gestió d’un recurs públic”.
Recoder va indicar que la pujada de les tarifes és “mínima” i que l’han d’assumir les empreses que, per encàrrec dels ajuntaments, distribueixen aigua a la població. El conseller va apuntar que, a l’àrea metropolitana de Barcelona, aquestes empreses són majoritàriament privades.