[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]H[/dropcap]em entrevistat a Dolors Clavell, advocada especialista en habitatge, medi ambient i urbanisme, que ens ha explicat la seva visió sobre l’informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) “Oportunitats de treball decent i inclusió social”, que analitza les possibilitats de transició cap a una economia verda arreu del món i la seva implicació en unes condicions de treball dignes.
També hem parlat sobre el sistema hipotecari espanyol i la seves repercussions en les famílies que no poden fer front al pagament dels deutes, així com sobre les retallades aplicades pels governs de Convergència i Unió a la Generalitat i del Partit Popular al govern de l’Estat.
Què és per a tu el Baix Llobregat?
Si et sóc sincera, dues coses una mica contradictòries: primer, un espai de lluita obrera, i alhora, és un espai que jo també associo a determinades polítiques municipals que no m’han agradat. Són dos aspectes que, entre sí, no tenen molt a veure, però que et reconec que a primer cop de vista són les dues imatges que a mi em venen quan penso en el Baix Llobregat.
Després, més enllà d’això, des del punt de vista urbanístic, que és al que jo em dedico, crec que és un territori absolutament interessant, en el que molt sovint veiem només una part d’ell, la part urbana, però té també espais naturals interessantíssims, que per la seva proximitat precisament a un entorn metropolità són especialment destacables.
Quines conclusions treus sobre l’informe de l’OIT sobre Economia Verda?
Aquest informe, que és un anàlisi de diferents països del món i té un capítol dedicat al cas espanyol, ve a dir que si el món fes una opció de transició justa cap a una economia verda, es generarien llocs de treball; fent front a aquesta idea que alguns intenten instal·lar de què el medi ambient és una forma de paralitzar l’economia. [level-premium] Això ens ho han dit durant molt de temps, però per sort jo crec que els esdeveniments acrediten la falsedat d’aquest plantejament.
Jo crec que l’informe de l’OIT “Oportunitats de treball decent i inclusió social” i molts altres informes que hi ha s’han de visualitzar. La gent ha de saber que existeixen també aquest tipus de posicions més alternatius a un cert posicionament únic que hem tingut en els darrers anys.
L’informe ve a dir que apostar per l’economia verda genera llocs de treball i n’està generant ja en el món, perquè són els sectors on més s’incrementen els llocs de treball, i a més, és l’oportunitat per fer treball més decent. Aleshores hi ha un anàlisi que inclou des de les experiències ja existents interessants, com per exemple el cas de Brasil, on persones que estaven treballant en abocadors es reubiquen cap al reciclatge i això genera una sortida de la pobresa, fins a anàlisis del cas espanyol, on es diu que hi ha hagut un esforç, hi ha energies renovables i això ha generat llocs de treball, però les últimes mesures adoptades pel Govern s’estan carregant això.
L’informe fa una anàlisi que ens situa en el món i que ens fa pensar que l’aposta per l’economia verda és també generadora de llocs de treball, i si volem, també, de llocs de treball decents.
[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Dolors-Clavell-210912-ok.m4v” width=”609″ height=”360″]
Què penses del sistema hipotecari que tenim al nostre país?
Hem descobert amb aquesta crisi, amb aquest daltabaix, que teníem un sistema hipotecari absolutament injust, incomparable a qualsevol altre del món.
No hi ha país del món que tingui un sistema tan injust per als hipotecats com l’espanyol, amb aquesta contundència s’ha de dir.
Perquè ens trobem que la gent hipotecada per preus que ells no van fixar, sinó que es van fixar de forma interessada per les pròpies entitats financeres aliades amb les societats de taxació, en el moment que no poden pagar aquests preus i volen tornar el bé que estan pagant, el poden tornar però han de seguir pagant el deute la resta de la seva vida, condemnats a l’economia marginal. És un escàndol social.
La lògica indica que, un cop acredites que el sistema hipotecari que teníem estava pensat perquè el sector immobiliari creixés indefinidament, i que en una època com la que vivim no ens funciona, és un fracàs total i és un fracàs social, i, per tant, hem de canviar-lo i ho hem de fer immediatament. Per sort, això ha calat molt i ha calat per la lluita de la gent que s’ha organitzat per fer visible aquesta realitat. Perquè t’asseguro que si no fos per aquesta lluita, per malament que estessin aquestes persones, això no surtiria a la televisió.
Com valores les retallades de Convergència i PP?
Estem en una situació què és molt difícil de reconduir i això s’ha de reconèixer. Però em sembla evident que el que ha fracassat és un sistema financer injust que ha beneficiat a unes quantes persones i entitats. Aleshores, és absolutament injust que en la solució d’aquest “problemón” que tenim estiguem perdent tots qualitat de vida, ingressos, etc., veient que se’ns desmorona tot, i les persones que han inicidit en què arribem a això, no estiguin assumint res.
És com la màxima injustícia, perquè crec que s’està intentant mantenir els que vivien d’aquest sistema capitalista inhumà, mentre que la gent que no ha incidit en això, que no ha fet res, està patint les conseqüències, i a això li hem de donar la volta.
Bàsicament, el que necessitem en aquest país és que hi hagi diners per poder fer coses, hi ha mil iniciatives interessants esperant i no hi ha diners perquè no flueix el crèdit. I els que hi entenen, els economistes que hi entenen, diuen que aquestes mesures que s’han adoptat no serviran perquè flueixi el crèdit, salvaran la insolvència del sistema bancari però no perquè flueixi el crèdit, i per què és un sistema financer si no és per què la gent pugui tenir crèdit per poder fer coses? coses sensates, és clar, no com les que hem estat fent.
Com veus el futur?
Amb incertesa, evidentment, i amb una certa preocupació. Però també crec que estan passant coses molt interessants. Si el nostre futur depèn de què cambiem el comportament humà hi ha coses que estan passant ara que abans no passaven, s’estan canviant algunes mentalitats.
Em refereixo a situacions més properes, per exemple, fa quatre dies, les infraestructures a aquest país eren una cosa inqüestionada excepte per alguns minoritaris que deiem “això és una bestièsa, gastar-se tants diners per infraestructures faraòniques és absurd” i ho deiem en un entorn de desert. I ara ja hi ha un discurs generalitzat de què gastar-se diners al “tun-tun” en infraestructures només ha beneficiat a uns quants i no ens ha beneficiat a la resta de la població.
Què ha passat mentrestant? Sigui el que sigui el que ha passat, que ens portaria un temps analitzar-ho, el que veiem és que es pot canviar el xip, es pot canviar la percepció de les coses.
[/level-premium]