Paratges naturals del Baix Llobregat (I): Parc Forestal del Montbaig. La Muntanya de Sant Ramon

Paratges naturals del Baix Llobregat (I): Parc Forestal del Montbaig. La Muntanya de Sant Ramon

Tres municipis comparteixen la muntanya de Sant Ramon, també anomenada puig del Montbaig: Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat

El Parc Forestal del Montbaig, tot i que es troba al límit oriental del massís del Garraf – Ordal, té més similituds amb la serra de Collserola. És un dels parcs forestals que formen L’anella Verda, promoguda per la Diputació de Barcelona, creada per preservar els valors naturals, patrimonials i socials de la zona del Llobregat i donar-los a conèixer a la ciutadania, convertint-los en espais de lleure per fer passejades a peu i en bicicleta.

Ermita de Sant Ramon. Font: pàgina web de l’Ajuntament de Sant Boi

Els quasi 300 metres d’alçada de la muntanya de Sant Ramon, estan coronats per l’ermita dedicada al sant que li dóna nom i data de l’any 1887. Donada la seva alçada, el pefil de l’ermita, que fa tant especial la muntanya, és visible des de tot el delta del Llobregat.

D’aquesta muntanya tradicionalment s’han aprofitat els recursos del bosc i els conreus de secà. Tota la muntanya era terra de cultiu, de vinya i cirerers, fins la dècada de 1950, moment en que començà a ser abandonada i reconquerida per la vegetació, tot i que encara avui la població de Sant Climent en té una bona representació amb el reconegut conreu de la cirera.

El Parc ha patit incendis periòdics que han canviat radicalment el seu paisatge vegetal, un dels últims va ser el que va patir a l’estiu del 2010, i que va afectar 45 hectàrees d’aquest parc natural. Ara els tècnics de Medi Ambient de Viladecans -el municipi méss afectat per l’incendi- volen que el bosc regenerat sigui de millor qualitat que el cremat, i per això estan aplicant una tècnica pionera en regenerar zones àrides: algunes de les plantes creixen assistides per un giny que recull i emmagatzema l’aigua de la pluja. Fer créixer amb èxit dos milers d’arbres a la falda de Sant Ramon és l’objectiu del projecte pilot de regeneració de boscos que impulsen els ajuntaments de Viladecans i de Sant Boi amb l’ajut de la UE

Sense la intervenció humana, al Montbaig hi predominaria l’alzinar, que encara es pot observar a la zona boscosa de la font de Gualbes o Golbes al municipi de Sant Boi. A l’actualitat però, aquest alzinar ocupa una extensió petita desprès de molts segles de treure’n profit amb tales, pastures i conreus. Avui dia hi ha brolles, màquies i pinedes de pi blanc que han ocupat superfícies agrícoles abandonades i que van evolucionant.

Cirerers en flor a Sant Climent. Font:ACN

El paisatge agrícola  predomina a la vessant de Sant Climent de Llobregat, allà s’hi troben encara els camps de cirerers. En canvi, a les valls es troben alguns conreus d’horta, mentre a Viladecans hi predominen els herbassars i brolles, convertint aquesta zona en la de més riquesa de plantes aromàtiques.

Un altre valor natural del puig del Montbaig és la fauna. Des del cim de la muntanya es pot seguir la migració de rapinyaires entre el continent africà i Europa. S’hi poden trobar, a més, espècies com la mussaranya comuna, la ratapinyada comuna, el talpó comú, el ratolí de bosc, el mediterrani o el porc senglar.

 

Informació pràctica:

Àrees de lleure:
Ermita de Sant Ramón. Tel. 93 6351200

Equipaments:
Centre d’Informació del Parc Forestal del Montbaig

Més informació:
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 6354008
www.santboi.org




Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt