[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]’activitat esportiva es relaciona amb uns valors inherents a l’esport, però en moltes ocasions queden relegats per les ànsies competitives i engolits per la consecució de resultats. Quan es tracta de nois i noies en edat escolar sorgeix la problemàtica entre practicar una activitat esportiva o un esport de competició, disjuntiva que acostuma a ser oposada i excloent. L’oferta esportiva passa molt sovint per clubs on la formació està orientada a la competició i a “cantera” de categories superiors, un món enfocat a la consecució de resultats i en moltes ocasions d’exigència.
Els objectius dels clubs no sempre coincideixen amb els motius d’aquelles famílies que busquen únicament que els seus fills i filles ocupin el temps de lleure en una activitat física saludable, mentre es relacionen amb altres companys.
La barreja d’interessos d’ambdues parts provoca discrepàncies, i la falta de diversitat d’oferta i la manca d’alternatives, porta frustració i desànim. Quan l’única alternativa passa pels clubs esportius, el tema mereix una profunda reflexió, sobretot si estan subvencionats i mantinguts des de l’administració pública.
Administració pública i esport
Una de les actuacions des de l’àmbit municipal és la de promoure i facilitar la pràctica de l’activitat física a tota la ciutadania amb l’objectiu de millorar la salut, la qualitat de vida i el benestar de la població. Els infants i joves mereixen una especial atenció des dels ajuntaments. L’esport en edat escolar és un component fonamental en la formació i creixement dels nois i noies com a persones. És un instrument per educar en valors: tolerància, solidaritat, cooperació, respecte, etc; fomentar l’autonomia i la iniciativa personal; alhora que és un element d’integració, de cohesió i de relació social.
Molts ajuntaments han oblidat les seves obligacions i a qui s’han d’adreçar. En pocs casos tracten l’esport en edat escolar des de la vessant pedagògica de l’individu, com ho és l’educació i la salut, quedant-se ancorats en proporcionar instal·lacions i deixant en mans dels clubs esportius l’atenció dels nois i noies, desprotegint als ciutadans més petits i convertint la regidoria d’Esports en dispensadora de subvencions.
L’esport a l’abast de tots i totes
És necessària una reflexió de polítics i tècnics municipals d’esport per fer un gir en el foment de l’esport en edat escolar, definint un model: que tingui en compte els drets dels infants i joves a participar i la igualtat d’oportunitats on el rendiment no sigui el barem per decidir qui pot fer un esport i qui no; inclusiu per a tots els nois i noies que vulguin practicar una activitat esportiva i no tan sols per aquells millor dotats de facultats físiques o habilitats tècniques en detriment d’altres; que inculqui que el més important és participar i no el nivell i la competitivitat dels participants.
En definitiva, posar en funcionament un model de fer esport on competir no sigui l’única gratificació i l’objectiu de guanyar l’única motivació, on “participar” predomini per damunt de la competitivitat.
Apostar des de l’àmbit públic en promoure la pràctica positiva i saludable de l’esport, incentivant la col·laboració municipal amb les Associacions esportives de les escoles de primària i secundària i fent de l’esport en edat escolar una pràctica generalitzada democratitzant-ne l’accés a tots els infants i joves.
Resulta doncs contradictori sufragar des dels ajuntaments un model competitiu i discriminatori que no s’adreça al conjunt dels ciutadans més petits. El marc per recuperar la iniciativa municipal són les Escoles Municipals d’Esports, aprofitant de forma més equitativa les instal·lacions municipals i els recursos econòmics per al desenvolupament de les activitats extraescolars.
“El més important de l’esport no és guanyar, sinó participar, perquè l’essencial en la vida no és l’èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-ho” (Pierre de Coubertain)
Jaume Solé, comunicador social