Descobrint el Baix Llobregat (III): El Turisme Industrial

11/12/2012

Viatjar a través del temps fins les colònies industrials del Baix Llobregat és una altra de les activitats interessants que ofereix la nostra comarca, per la profunda petjada històrica i per l’acumulació de modes i formes de viure que aquestes transmeten

Museu Agbar de les Aigües (Cornellà)

Un museu contemporani que té l’aigua dolça com a protagonista. El seu emplaçament i el disseny conceptual configuren una cruïlla privilegiada entre ciència, tècnica i societat. Es tracta doncs d’un museu que combina l’exposició d’un patrimoni arquitectònic i industrial de primer ordre al nostre país i a Europa, amb equipaments de nova creació, i un seguit de zones i nous espais lúdics i interactius.

L’Exposició Permanent s’ubica a l’interior d’un gran edifici modernista, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, autor de projectes tan destacats com l’Hivernacle del parc de la Ciutadella, la Torre de les Aigües del Tibidabo o el primer pla d’enjardinament de la muntanya de Montjuïc.

xemeneia agbar — Imatge de l’exterior del Museu Agbar, amb la seva mítica xemeneia. Font: pàgina web oficial del Museu

L’interior de les tres naus d’aquest edifici, que reben el nom de Sala de Calderes, Sala de l’Electricitat i Sala de Màquines, ens descobreix un patrimoni industrial de primer ordre: la instal·lació hidràulica de vapor destinada a produir l’energia necessària per moure les bombes del pou Fives Lille i les grans bombes d’impulsió encarregades de fer arribar l’aigua a totes les aixetes.

D’altra banda, també hi trobem un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com una aproximació a aspectes relacionats amb la higiene i la salut, les propietats físiques i químiques de l’aigua, i fins i tot el seu sabor i olor, a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius i audiovisuals.

L’arquitectura modernista també es pot apreciar en les antigues cases dels treballadors i en la xemeneia, de 50 metres d’alçada.

Museu Colònia Sedó. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Esparreguera)

El museu es troba dins d’un recorregut per la història de la colònia, des de la seva posada en marxa fa més de 150 anys fins al tancament de la fàbrica a final dels anys 70. Es dóna també una explicació del sistema energètic, el procés productiu i la vida social a la colònia a la sala de la turbina, que és avui el Museu de la Colònia Sedó. Des d’aquí es pot anar a fer un recorregut per la colònia, visitant la fàbrica, l’aqüeducte, el salt de broquetes i l’escola, entre altres elements d’interès.

fotos_Museu de la Colònia Sedó. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya — Imatge de la turbina del Museu de la Colònia Sedó. Font: pàgina web oficial del Museu

L’any 1846 va ser inaugurada la primera fàbrica tèxtil amb el nom de Can Broquetes. Al morir Antoni Puig i Llagostera (enginyer Industrial de la primera promoció de l’escola d’enginyers de Barcelona), Antoni Sedó i Pàmies va fer-se’n càrrec, la va ampliar i continuà amb el model de colònia tèxtil accionada per energia hidràulica. Va arribar a ser la colònia tèxtil més gran de Catalunya i d’Espanya, i la icona de les colònies del Llobregat. En el moment de màxim esplendor hi treballaven 2000 persones. La turbina, de 1.400 CV, construïda totalment de ferro colat, donava energia a les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica, i era la més gran construïda a Espanya.

La singularitat de la visita a aquesta colònia recau especialment en el conjunt del sistema hidràulic que movia l’antiga fàbrica de cotó. A la sala de la turbina es pot veure la maqueta de la colònia on s’explica la seva història a través d’un muntatge de llum i so. L’entrada dins el tub de la turbina permet veure de prop els seus mecanismes i presenciar l’audiovisual tridimensional que s’hi projecta. El soterrani mostra les galeries de la primitiva i desapareguda turbina de 1881. El funcionament d’una minicentral hidroelèctrica ajuda a entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica.

La Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

La Colònia va ser encarregada per l’industrial català Eusebi Güell a l’estudi de l’arquitecte Antoni Gaudí que hi treballà juntament amb els seus principals col-laboradors, Francesc Berenguer i Joan Rubió. Actualment representa una de les més importants mostres del modernisme popular català.

Més informació seguint aquest enllaç a un dels articles de Memòria del Baix, dedicat íntegrament a la història i arquitectura de la Colònia Güell.

Can Tinturé. Col·lecció de Rajola de mostra de Salvador Miquel (Esplugues)

Can Tinturé presenta la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, amb la qual cosa esdevé el primer museu monogràfic d’aquest tema al món.

Aquesta col·lecció descobreix la importància com a expressió artística i patrimoni cultural de les rajoles de mostra, que van constituir els revestiments ceràmics de molts habitatges de Barcelona, d’arreu de Catalunya i de la Península Ibèrica des dels temps medievals, fins al moment en què es va industrialitzar el seu procés de fabricació.

Més informació seguint aquest enllaç a un dels articles de Memòria del Baix, dedicat al paper de la ceràmica en el modernisme al Baix Llobregat, on hi ha un apartat específic sobre Can Tinturé.

Fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis. La Rajoleta (Esplugues)

Un passeig per l’antiga fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, coneguda tradicionalment com La Rajoleta ofereix una visió del llegat ceramista d’Esplugues.

La Rajoleta va proveir de materials ceràmics l’obra d’Antoni Gaudí i la d’altres arquitectes modernistes de prestigi com Domènech i Montaner, Gallissà i Puig i Cadafalch.

Més informació seguint aquest enllaç a un dels articles de Memòria del Baix, dedicat al paper de la ceràmica en el modernisme al Baix Llobregat, on hi ha un apartat específic sobre La Rajoleta.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Amb un equipament de 4.000 m2, gaudeix de l’experiència d’investigar, com si formés part de l’equip d’arqueòlegs, com era la vida fa 6.000 anys en el marc d’un jaciment arqueològic excepcional: les mines en la galeria més antiga d’Europa.

També es podrà recórrer una exposició moderna que utilitza les darreres tecnologies. Prèvia reserva, els visitants podran visitar l’interior d’algunes de les estructures mineres originals.

Més informació seguint aquest enllaç a un dels articles de Memòria del Baix, dedicat íntegrament a les Mines de Gavà.

Masia Can Batlle (Vallirana)

fotos_Masia Can Batlle — Imatge del molí de la Masia de Can Batlle. Font: pàgina web del Consorci de Turisme del Baix Llobregat

És un equipament municipal d’interès històric i cultural que es compon d’una masia del s.XVII, on es poden visitar alguns dels seus elements originaris, com la cuina, la llar de foc, la pica, un cup de vi, la quadra, l’era, la bassa i el pati.

Molí fariner edificat cap a la fi del segle XV. S’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat. El 1602 s’hi va construir una masia adossada, la de Can Batlle, un cognom documentat a Vallirana des de l’any 1533. A la llinda de la finestra principal hi ha un escut i la data de construcció. Després de la construcció de la casa, el molí va ser transformat i es va construir la mola volandera, conservada en part. A mitjan segle XIX el molí medieval va quedar en desús i es va edificar un segon molí fariner de dues moles, mogut per una roda de calaixos. Va ser adquirit per l’Ajuntament el 1984, i va ser restaurat segons projecte de l’arquitecte Josep Rovira Pey durant els anys noranta.

S’hi pot visitar, en la seva part museïtzada, dos molins fariners: un de rodet horitzontal del s.XV i un altre, del s.XIX, mogut per una gran roda de calaixos de més de 10 m. de diàmetre, única a la província de Barcelona i de les poques que queden en el territori català. A través de la visita guiada, es poden conèixer quins són els elements principals dels molins fariners, com era l’ofici de moliner i quines eines feien servir.

Informació pràctica:

Museu Agbar de les Aigües (Cornellà)

Horari de visita: De dimarts a dissabte de 10 a 19 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h. Tancat els dies 1 de gener i 25 de desembre