El tancament definitiu de les instal·lacions es produirà al gener de 2014, però ja s’han iniciat els acomiadaments. De moment, setze
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a direcció de Pastas Gallo i els treballadors de la planta de Esparreguera, el tancament de la qual es va anunciar a l’octubre de 2012, han arribat a un acord per al desmantellament gradual de les instal·lacions, segons l’agència EuropaPress, que començarà amb l’acomiadament “immediat”, en el primer trimestre, de 16 de les 64 persones de la plantilla que treballen actualment a la fàbrica baixllobregatina.
Segons han explicat a EuropaPress fonts del comitè d’empresa, la companyia ha ofert una indemnització de 37 dies i 24 mensualitats, de manera que les negociacions han permès augmentar l’oferta inicial, que era de 20 dies i 12 mensualitats. Fonts de Pastas Gallo han explicat que es produiran 17 recolocacions, de manera que 12 treballadors es traslladaran a la planta Granollers i cinc al Carpio (Còrdova).
El tancament de les instal·lacions es preveu per a gener de 2014, i dels 64 treballadors i treballadores de la plantilla, d’una mitjana d’edat d’entre 40 i 50 anys, tan sols al voltant d’una quinzena continuaran amb la seva ocupació fins a l’últim dia d’activitat de la fàbrica.
Des del comitè d’empresa han assenyalat que a la planta de Granollers causaran baixa alguns treballadors temporals d’ETT, els quals realitzen el torn de cap de setmana, per a donar cabuda als empleats d’Esparreguera. Al llarg d’aquest any es procedirà al desmantellament de les línies de producció propies d’Esparreguera, que es traslladaran també als altres centres de producció.
Aquest és l’acord al que direcció i comitè d’empresa van arribar en una reunió, i posteriorment els representants sindicals van realitzar una assemblea informativa amb tota la plantilla.
Fonts del Comitè asseguraven a l’octubre que la planta d’Esparreguera era viable i que el grup va registrar l’any 2011 un augment del 9% de les vendes. Per aquest motiu, acusaven l’empresa d’aprofitar-se de la crisi i fer que “els treballadors paguin els plats trencats”.