Teresa Forcades i Vila és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana. Ha destacat per ser crítica, en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica. Ara, és una de les persones que lidera l’anomenat Procés Constituent, un moviment que té per objectiu que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]F[/dropcap]orcades va realitzar aquesta entrevista per a elBaix.cat, en el marc d’un acte multitudinari celebrat a Molins de Rei fa dues setmanes. El Procés Constituent està realitzant diversos actes al Baix Llobregat, que susciten un fort interès per part de la ciutadania.
A Molins, l’acte va aplegar 400 persones, però també han estat multitudinaris altres actes a la comarca, com per exemple el de Cornellà, que es va celebrar el mateix dia unes hores després.
A més, estan previstos properament, actes a Santa Coloma de Cervelló , La Palma de Cervelló, i Vallirana. Actes arreu del territori on també intervenen d’altres membres del Procés Constituent, com l’activista Jesús Marin, l’economista Arcadi Oliveres o Gerardo Pisarello, Professor de dret constitucional de la UB.
Què és per a tu el Baix Llobregat?
Doncs la veritat és que el primer que em ve al cap és Movibaix (Moviment Educatiu en el Temps Lliure Infantil i Juvenil del Baix Llobregat), un grup d’entitats a les que vaig apropar-me quan era cap d’un esplai del moviment escolta. Em van agradar molt, vaig trovar-hi un grup de persones que tenien un fort compromís social, que a mi em va semblar que naixien d’un barris i ciutats més aviat obreres, més aviat pobres… o com a mínim aquesta és la sensació que en tinc. I per tant, un teixit social que em va semblar molt interessant.
Què és el Procés Constituent i quina és la seva finalitat?
Procés Constituent és, en aquest moment, una iniciativa que hem de veure si qualla o no qualla, que és la iniciativa de, sense esperar que ens donin permís des de dalt, fer un plantejament de canvi de la Constitució. És a dir, canviar el marc en el que ens movem, tant a nivel social com econòmic.
Un canvi d’aquesta envergadura, que es detalla en aquests deu punts, no ha estat fruït de la voluntat de posar els deu punts més radicals que hem pogut al Manifest, sinó que és fruït d’un anàlisi seriós de la situació, i ens hem adonat de que això és un entramat, que si no toques la pertinença a la Unió Europea i l’euro, doncs ja pots potsar un governant més, que tindrà les mans lligades. La qüestió de l’OTAN i del militarisme i de tot el que això implica, igual. I el mateix amb les companyies energètiques… i tots els punts que toquem.
Per tant, no és un Manifest de màxims, és un Manifest de mínims, però aquests mínims sonen molt radicals. Però jo crec que tothom que ho analitzi podrà veure que això sí que és una possiblitat de canvi real.
Què opines sobre la polémica de la Llei de l’Avortament que s’ha reobert amb la proposta de reforma de Gallardón? Estàs a favor de l’Avortament Lliure i Gratuït?
Jo d’aquest tema, com que és un tema delicat i el vull tractar com a tal, us remeto a un text que està publicat, que pot consultar tothom qui vulgui saber què penso sobre aquest tema. Perquè em passa que si he de donar una resposta de cinc minuts, jo em quedo descontenta, i quan es publica l’entrevista encara més, perquè a vegades el que es publica no és el que penso.
El llibre és “Converses amb Teresa Forcades“, i dins hi ha els documents que jo vaig escriure, una amonestació que em va venir del Vaticà, i una resposta que jo vaig escriure després.
Joan N. García Nieto va ser un jesuita referent aquí al Baix Llobregat, per la seva lluita contra el franquisme, en favor de la clase obrera i de les persones més necessitades. Coneix la seva figura?
Si, vaig conèixer la seva figura a través de Cristianisme i Justicia, on jo vaig participar quan tenia 20 anys. A mi em sembla que ell va fer una feina excel·lent des de baix, va animar a les persones a considerar-se importants, o decisives vaja; a pensar que aquest subjecte polític, aquest agent històric, és La Persona, i no les grans institucions. Perquè de fet, els canvis socials no han vingut mai des de baix, sinó que han vingut de grups conscienciats, que han començat dos o tres, i després han tingut la capacitat de fer aquest canvi.
Jo crec que García Nieto ho va fer, i es va posar al costat de la classe obrera sense embuts.
Un desig de futur…
Que cada vegada més estiguem convençudes i convençuts que les respostes no vindran des de dalt, i que en aquest “des de baix” tampoc hem d’esperar que sorgeixi “un líder”, sinó que cadascuna i cadascú hem de fer-nos aquesta pregunta: “què crec que necesita el meu país i què puc aportar-hi?”