El Baix Llobregat va ser ahir un dels epicentres de la gran Diada que es va celebrar arreu de Catalunya, ja que com cada any va acollir a Sant Boi els actes d’ofrena a la tomba de Rafael Casanova, i també diverses localitats de la comarca van acollir la Via Catalana per a la Independència, que va resultar un gran èxit de públic i de participació. A més, diverses autoritats i personatges del Baix Llobregat, van esdevenir ahir protagonistes en diversos moments de la jornada

9h Monument de Rafael Casanova

Salvador Esteve, alcalde de Martorell, va encapçalar la representació de la Diputació de Barcelona que va fer l’acte d’oferiment floral davant del monument de Rafael Casanova, i que va comptar  amb la participació dels vicepresidents i altres representants polítics de la Corporació.

El president de la Diputació de Barcelona va manifestar després de l’acte, i abans d’assistir al Parc de la Ciutadella, “la jornada d’avui serà històrica, i que la Via Catalana d’aquesta tarda no suposarà el final de res, sinó el principi de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya”. Salvador Esteve va participar per la tarda a la Via Catalana, en el tram que va travessar la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

A l’ofrena també hi eren d’altres alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat com l’alcalde de Cornellà i secretari d’Acció Política del PSC, Antoni Balmón; l’alcaldessa d’Esplugues Pilar Díaz o el líder d’ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras.

10h Sant Boi: Ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova i hissada de la senyera

La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a la ciutat baixllobregatina, va tenir lloc ahir matí, durant el que es van succeir les ofrenes del Govern, els grups parlamentaris i les entitats de la societat civil del municipi i del Baix Llobregat. L’acte va estar marcat per la clara reivindicació nacional però també per algunes reivindicacions socials, per part d’algunes entitats i sindicats.

L’ofrena floral a la tomba del que va ser conseller en cap de Barcelona l’any 1714, Rafael Casanova, a l’església de Sant Baldiri va ser un any més el centre de la celebració institucional. Els actes previstos es van complertar amb la hissada de la bandera de Catalunya, que enguany va lliurar a l’alcalde Jaume Bosch el president de l’Ateneu Familiar de Sant Boi, amb motiu del centenari de l’entitat.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va manifestar que la Diada és ‘l’expressió de l’estadi en què està la societat catalana que, més que mai, vol trobar la normalització política, social i cultural’. Per la seva banda, l’alcalde, de Sant Boi Jaume Bosch, va dir que ‘la societat civil de tota mena té un pes molt important a l’Onze de Setembre de Sant Boi. És un espai on es manifesta tota la sensibilitat del país, per això l’acte té un sentit i un esperit especials’.

Amb motiu de la celebració, dimarts el Museu va ser l’escenari d’un espectacle de cançons i poemes dedicat a l’obra literària de Sanvador Espriu. El concert va anar a càrrec de la cantant Llúcia Vives, acompanyada de Sílvia Bel (veu i recitació) i un quartet instrumental. Una novetat de la commemoració ha estat el Despertaferro Toccata, espectacle sonor consistent en un repic de campanes que es va oferir des del campanar de l’església.

També es va inaugurar a Can Barraquer l’exposició Catalunya, terra d’ateneus, que repassa els 200 anys d’història dels ateneus catalans. L’exposició incorpora una secció dedicada als ateneus de Sant Boi, amb atenció especial a l’Ateneu Familiar en l’any del seu centenari.

12h Ofrenes locals

Prop d’una vintena d’entitats socials, culturals i esportives, l’Ajuntament, i diferents grups polítics van participar en l´acte institucional de la Diada a Abrera, amb l’homenatge al monument de Rafael Casanova, en el març dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Abrera. L’acte va començar amb la lectura del manifest de la Diada i tot seguit cada entitat va lliurae el seu ram de flors al monument. Posteriorment va sonar l’Himne Nacional de Catalunya “El Cant dels Segadors” i es va fer la ballada de la sardana Vila d’Abrera. En els actes de l’Onze de Setembre a Abrera també es va celebrar una ballada de sardanes i una cantada d’havaneres i rom cremat a la plaça de Rafael Casanova.

Tot i la pluja, un any més, Gavà es va sumar a la commemoració de l’11 de setembre. Així, partits polítics i entitats de caire divers de la nostra ciutat, es van trobar, a la plaça de Josep Tarradellas, per participar en l’ofrena floral davant del monument als Màrtirs del Setge de 1714. Una ofrena presidida per l’alcalde, Joaquim Balsera, qui, en la seva intervenció, va ser contundent afirmant que “tenim dret a decidir sempre dins la legalitat democràtica, el consens i la participació de tots i totes”, i va afegir que “aquests són temps de sumar, no de dividir. Són temps on s’ha de mirar el futur sense frivolitats, amb valentia, rigor, perquè venim d’una situació molt complicada com a poble, i per la greu crisi econòmica que patim”.

L’alcalde de Martorell va afirmar en el seu parlament al fossar de Sant Bartomeu que “Catalunya ha fet en un any un gran salt per assolir la llibertat”. Els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Martorell es van iniciar iniciat aquest al vespre al Fossar de Sant Bartomeu, amb la tradicional ofrena floral i les salves d’honor en memòria dels caiguts del 1714. L’acte va comptar també amb l’actuació musical de la Coral Ars Nova, que va interpretar el Cant dels Segadors amb l’acompanyament del centenar d’assistents. Els Trabucaires de Sant Esteve Sesrovires van fer les salves d’honor al voltant de les restes de l’ermita de Sant Bartomeu. Mig miler de persones van pujar ahir al matí a la muntanya de Les Torretes per enlairar la gran Estelada de 50 metres de llarg i 17,5 d’ample que va presidir la Diada Nacional de Catalunya a la població.

A Sant Vicenç dels Horts l’alcalde i també historiador Oriol Junqueras va obrir els actes de la Diada Nacional de Catalunya amb una xerrada commemorativa de l’11 de Setembre de 1714. Després d’una recreació històrica del setge a Barcelona, Junqueras va destacar que “la millor manera d’intentar ajudar la nostra gent és que siguem nosaltres mateixos els responsables del nostre destí, del nostre futur, del nostre present”. Abans de la xerrada, es va realitzar la hissada de la senyera al balcó de la Casa de la Vila, acompanyada del Cant de la Senyera a càrrec de l’Orfeó Vicentí i la Coral Jove del Centre Catòlic i la Coral Llessamí de la Societat Cultural La Vicentina. Malgrat la pluja, el programa d’actes de la Diada Nacional de Catalunya es va completar amb el Cant dels Segadors, també a càrrec de les corals del poble, i amb l’actuació castellera de Carallots de Sant Vicenç dels Horts i la ballada de sardanes de l’Agrupació Sardanista de Sant Vicenç dels Horts.

12:30h Acte institucional de la Diada

L’acte institucional de celebració de la Diada es va celebrar finalment i malgrat la pluja, al Parc de la Ciutadella. El president Artur Mas i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van presidir l’acte al costat dels consellers del Govern i representants dels partits polítics catalans, sense Ciutadans i, per primera vegada, sense el Partit Popular català.

La cultura, la història i la llengua van guiar la celebració, amb efemèrides com el centenari del naixement Salvador Espriu, a la part central de l’acte, el centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC, o la celebració dels 100 anys de l’escriptora i poetessa baixllobregatina, Joana Raspall (Sant Feliu de Llobregat, 1913).

La poetessa més veterana de les lletres catalanes ja va tenir un regal d’aniversari a l’alçada de la seva longevitat al juliol, en forma d’un acte solemne celebrat al Palau de la Generalitat per reconèixer la seva trajectòria. El 2013 va ser declarat Any Raspall a la seva localitat natal i s’han dut i es duen a terme moltes activitats entorn la seva figura.

Ahir, durant l’acte de commemoració de la Diada, la van definir com una de les lluitadores més importants i incansables en defensa de la llengua catalana, i van projectar la seva imatge ja que ella no va poder assistir a l’esdeveniment.

17:14 Via Catalana

El Departament d’Interior estima que almenys 1.600.000 participants s’han sumat a la Via Catalana a les 17:14 d’aquest Onze de Setembre. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha quantificat així l’afluència de la cadena humana matisant que si la xifra varia “ho farà per dalt i no serà en moltes persones”.

La Via, amb 400 km de recorregut de punta a punta del Principat seguint l’eix Mediterrrani, va creuar 86 municipis catalans, 7 d’aquests baixllobregatins, creuant Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Molins de Rei, Cervelló i Vallirana, i passant també per el tram de la N-340 que va des de Quatre Camins fins a la Bàscula a Sant Vicenç dels Horts.

Segons dades oficials, a Sant Just van ser 3.400 persones les inscrites per omplir els cinc trams de la Via Catalana, des del Consell Comarcal fins al carrer Josep Campreciós d’Esplugues, però a les 17h, era molta més gent la que s’aplegava pels carrers de la localitat, fet que es va donar al llarg de la comarca.

A més, les localitats van viure la jornada d’una forma festiva, i la societat civil va organitzar-se per animar la Via amb el folcklore tradicional del nostre país. Les colles de diables de Sant Feliu van tocar i la Mula -una bèstia de les bèsties de foc de la localitat- va dançar al ritme dels tambors. A Molins de Rei, també es va poder veure el Camell -bèstia de foc principal de la localitat-, amenitzant la Via molinenca.

A la resta de municipis del Baix Llobregat que no tenien tram propi, es van organitzar inscripcions per participar als trams més propers. És el cas, per exemple, de les prop de 300 persones pratenques que van cobrir el tram 293, a tocar de Bellvei del Penedès o el de la gent de Martorell.

Als participants martorellencs se’ls havia assignat el tram número 370, situat en plena carretera Nacional 340 i molt a prop del nucli urbà de Vallirana. El coordinador de l’ANC a Martorell, Sebastià Marín, va dir que “inicialment teníem la previsió de mobilitzar unes 250 persones, però ens hem vist superats, hi ha hagut més martorellencs que s’han inscrit a d’altres punts, un cop havia quedat cobert el tram de Vallirana i ben segur que hem superat el miler de participants locals”.

15 autobusos va organitzar Olesa per la Independència per poder portar a tots els olesans i olesanes que ho desitgessin a la Via Catalana per la Independència. En total, n’eren al voltant de 900 que van fer via a l’Aldea i La Ràpita. D’altres, van fer el trajecte en els seus vehicles particulars a aquestes dues localitats o d’altres, com Molins de Rei, localitat més propera a Olesa on passava la Via. També a Olesa es va organitzar una cadena humana que va encerclar l’església i la Torre del Rellotge a les 17 i 14 minuts amb la presència d’un centenar de persones.

 

 

 

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here