L’ampliació i designació de noves ZEPAs marines és globalment destacable, però al delta del Llobregat trobem injustificables i clamoroses absències
La recent actualització de la Xarxa Natura 2000 marina pel Ministeri es pot considerar històrica. Amb 39 nous espais ZEPA (zona d’especial protecció per les aus), multiplica per 20 la superfície anterior i marca una fita en la protecció dels nostres mars, que sempre ha anat rere de la protecció terrestre[1].
Aquest catàleg d’àrees protegides ha comptat amb un important suport científic, mercè a laSociedad Española de Ornitología. Aquesta oenegé mitjançant un projecte Life de la Comissió Europea havia elaborat un inventari d’IBAs marines (Àrees Importants per les Aus marines), que ha constituït la base científica de treball, reconeguda per la Unió Europea i que l’Estat ha utilitzat per la delimitació de les noves àrees protegides.
Pel que fa al medi marí català la valoració és positiva, malgrat algunes rellevants absències, com una part important de la badia de Roses, la platja de Ca l’Arana i la segona colònia de cria de gavina corsa catalana, al delta del Llobregat.
L’Espai marí del Baix Llobregat-Garraf (codi: ES0000513) ha augmentat sensiblement la seva delimitació. Protegeix tot el litoral marí de Viladecans i de la platja del Prat. Tot i així, DEPANA havia presentat al·legacions demanant la inclusió de zones estratègiques per la nidificació, alimentació, hivernada i migració de les aus marines, com ara la nova desembocadura del riu Llobregat (on enguany han niat més de 600 parelles de l’amenaçada gavina corsa) i el litoral de la platja de Ca l’Arana[2].
Aquestes al·legacions han quedat parcialment recollides, en incloure de la desembocadura, però no la llera ni la colònia de la gavina corsa, ni la banda marina de l’única platja realment protegida del litoral deltaic. Quina és la raó per deixar fora precisament les zones més sensibles?
Només podem aventurar el que ha pogut passar als passadissos del MAGRAMA, però és de destacar que l’especial protecció d’aquestes zones ha sigut tradicionalment negada per la Generalitat, que és qui té totes les competències en la designació de les ZEPAs terrestres. Ja sigui per l’antiga pretensió de fer una quarta pista de l’aeroport sobre el mar o per evitar la fiscalització del procés d’ampliació del Port (hi ha el compromís d’especial protecció de la nova llera del riu inclòs a la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament del Llobregat, que la Generalitat no ha desoït durant anys). Així, no podem descartar que el Ministeri li estigui enviant un missatge als responsables locals perquè facin els seus deures, davant possibles actuacions de la Comissió Europea.
Finalment, el Decret, aporta el compromís de l’Estat d’elaboració d’un pla de gestió de cada àrea abans de dos anys. Sense gestió aquesta proposta és paper mullat, com ha passat fins ara amb les ZEPAs del Baix Llobregat-Garraf promogudes per la Generalitat el 2006.
La situació de les aus marines és crítica al litoral del Baix Llobregat/Garraf, amb molts pocs espais disponibles per la seva reproducció, com es va posar de manifest el 2013 amb l’establiment inèdit d’una colònia de cria de gavina corsa a les instal·lacions del port de Barcelona.
Aquest pla haurà de gestionar adequadament activitats com la pesca, l’extracció de sorra o l’ús públic de les platges, sobretot durant l’època de nidificació.