Els dies 24 i 25 d’octubre de 2019 el Congrés de Qualitat de l’Aire es convertirà en l’epicentre de la gestió de la contaminació atmosfèrica a escala nacional a Fira Sabadell. Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’AMB i l’Ajuntament de Sabadell, l’esdeveniment es proposa com a fòrum per trobar resposta a una de les majors causes ambientals de mort a tot el món.

Vuit de cada deu ciutats superen els nivells màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. A Catalunya, s’han superat els nivells d’òxids de nitrogen (NOx) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) en zones molt densament poblades, com l’aglomeració de Barcelona.

Durant dos dies, el 1er Congrés de l’Aire aplegarà 95 ponents de relleu científic nacional i internacional que exposaran la darrera hora de l’estat de la qüestió ambiental, amb un total de 22 sessions de treball estructurades en set/vuit temàtiques: salut, emissions, mobilitat, urbanisme, educació i sensibilització, fiscalitat, avaluació i modelització, a més d’un seguit de ponències conjuntes.

El Congrés busca projectar els agents sectorials i donar suport a sinèrgies i aliances necessàries per afavorir l’adopció de polítiques integrals en favor de la qualitat de l’aire. També pretén reflexionar i debatre sobre les estratègies i accions necessàries per resoldre l’immens repte tècnic que tenim com a societat per aconseguir uns nivells òptims de qualitat de l’aire a l’entorn urbà, a més d’estudiar les solucions tecnològiques presents al mercat i dinamitzar la seva implantació territorial.

El moment és crucial i darrere el Congrés i en constant assessorament, hi ha la feina d’un comitè tecnicocientífic format per l’ISGLOBAL, el CSIC, l’Agència de Salut Pública, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Metropolitana del Transport i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire.

“Tenim poc temps, hem de ser intel·ligents i tirar endavant solucions efectives. No podem seguir reproduint polítiques que no funcionen.”

Parlem amb la Maria Garcia, a més de ponent del Congrés, és una de les portaveus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, i coordinadora de l’àrea de contaminació d’Ecologistes en Acció.

Per què un fòrum sobre qualitat de l’aire?

Perquè hi ha un consens social, polític i científic en que és el principal problema de salut pública. El 70% de les emissions d’efecte hivernacle provenen de les grans ciutats. I no complim amb la legalitat vigent, tot i tenir a Europa una de les legislacions més laxes segons l’OMS.

En 11 anys hem de reduïr dràsticament la contaminació: un 40% menys respecte 1990 i a les grans ciutats, un 55%. Tenim poc temps, hem de ser intel·ligents i tirar endavant solucions efectives. No podem seguir reproduint polítiques que no funcionen.

“Polítiques que no funcionen”… en quin sentit?

S’apliquen solucions per a millorar la qualitat de l’aire que alhora agreugen el canvi climàtic. Per exemple, l’ús de gas natural al transport marítim emet un 9% més de gasos que el dièsel o la benzina, no és una solució. O les superilles, són una ‘micromesura’ davant un problema enorme. La infraestructura dedicada als cotxes encara ocupa el 70-80% de l’espai públic.

En aquest Congrés volem centrar-nos en resoldre els principals focus de contaminació. En el cas de la zona del Barcelonés, Vallés i Baix Llobregat, el que seria l’Àrea Metropolitana, els principals problemes són l’ús del vehicle privat, el Port de Barcelona i la indústria.

En relació a l’ús del vehicle privat, hem vist els darrers anys iniciatives a Barcelona com declarar les rondes Zones de Baixes Emissions. Seria un exemple de solució efectiva o de política que no funciona?

Els distintius de la DGT no són realistes, els vehicles contaminen molt més del que indiquen aquests distintius. La qüestió no és canviar de cotxe, sinó de model. Dit d’una altra manera, el que no contamina és fer servir el cotxe el mínim possible i a la màxima capacitat. Les solucions efectives són aquelles que treuen espai al cotxe, que li fan la vida impossible a les ciutats.

A Estocolm van reduïr un 30% la circulació posant una taxa anticontaminació a l’entrada de la ciutat, per exemple. L’objectiu és desincentivar el desplaçament d’un vehicle de 1000kg o més per a una sola persona, i es podria aconseguir fixant una taxa de 10€ al dia, gratuïta per a vehicles amb més de 3 ocupants, gratuïta per a persones amb mobilitat reduïda o per a transportistes. Això sí, les grans companyies com Amazon, haurien de tenir una fiscalitat diferenciada, més estricta, perquè generen una gran quantitat de desplaçaments i per tant d’emissions.

Un peatge no és una mesura gaire popular…

Tampoc ho és pagar impostos, però sostenen el nostre Estat del Benestar, no va dependre d’un gest voluntari de la societat, sinó d’un acord social ampli. Hi ha solucions de baix cost com aquesta que poden donar fins i tot beneficis, i reinvertir-los en millorar el transport públic. Tenim un bon sistema de transport públic, però cal invertir en millorar especialment les freqüències i els horaris.

Són polítiques impopulars perquè suposen un canvi d’hàbits, però també ho va ser la “llei antitabac”, per exemple.

És cert, i avui ningú qüestiona que no es pugui fumar en espais públics. Així doncs, què podem fer amb els altres dos problemes: el Port i la indústria?

El Port i la indústria, a diferència dels vehicles, no generen una contaminació difusa que es reparteix per igual, sinó que afecta més a les poblacions directament exposades.

Les poblacions properes al Port estan respirant un 20% extra d’emissions. I la solució és senzillament canviar de combustible. Actualment fan servir un fuel oil pesat d’entre 1’5 i 3’5% de sofre, prohibit en transports terrestres però la legalitat és més permisiva pel que fa al transport marítim.

Haurien de fer servir un dièsel marí que millora un 50% la contaminació que provoca. De fet des de 2005 es fa servir als països del nord d’Europa, a tot el Mar Bàltic, i des de 2010 a Canadà i Estats Units. D’altra banda, també cal reduïr el volum de trànsit de vaixells. Barcelona té una concentració altíssima, de les més contaminades d’Europa, i encara plantegen construïr dues terminals més de creuers i una de contenidors.

I en relació a la indústria, cal reduïr el consum d’energia i fer una transició cap al consum d’energies renovables. Però la nostra indústria encara aposta pels fòssils. Després tenim el problema de les incineradores de residus: hem d’atacar a l’arrel del problema que és la generació de residus.

Es fan moltes campanyes en favor del reciclatge, per exemple.

Sí, s’hi destinen molts diners en fomentar el reciclatge entre els consumidors, però mai es toca la responsabilitat del productor, que és l’arrel del problema. Hauria de sortir car produïr envasos, i els d’un sol ús haurien d’estar prohibits.

En definitiva, els consumidors hem de canviar d’hàbits. No necessitem comprar tants envasos, com tampoc anar en vehicle privat sempre i sols, com també podem planejar vacances més sostenibles que no pas un creuer.

Hem de sortir d’aquest Congrés amb solucions efectives per a protegir el dret a respirar, el dret a la mobilitat i protegir el clima. Perquè el repte de la contaminació i el canvi climàtic és el més urgent que tenim com a humanitat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here