[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap] Catalunya la política s’ha mogut sempre, i es continua movent, a l’entorn de dos eixos: esquerra/dreta i catalanisme/espanyolisme. Sempre hi ha hagut qui ho ha intentat negar i ha mirat només una banda de la moneda; ara també passa. Partits com CIU o l’actual ERC de Junqueres, (ben diferent de la ERC d’esquerres de Carod Rovira i Ridao), voldrien que tot es valorés en funció de l’eix nacional, oblidant la crisi econòmica que patim i les polítiques de retallades que aplica el Govern Mas. A l’altra banda, el PSC es sent incòmode davant l’eix nacional i voldria que no se’n parlés gaire, tot i que tampoc s’ha sabut situar com alternativa d’esquerres a la crisi.
Però la realitat és tossuda. Ja deien Lluis Companys i el PSUC que la lluita pels drets nacionals i els drets socials és indestriable: són dues cares de la mateixa moneda. Avui Catalunya pateix una doble crisi: la nacional deriva de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut votat pel poble. Davant d’aquella agressió el PP va aplaudir i el PSC i el PSOE varen dir que no passava res. La ciutadania els hi va demostrar que s’equivocaven, amb la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010:”Som una nació. Nosaltres decidim”.
La crisi econòmica ha comportat que la dreta de sempre, PP i CIU, acatessin, perquè la compartien, la política de retallades propugnada per Merkel i Sarkozy. Així va començar el desmantellament premeditat de l’estat de benestar: educació, sanitat, pensions, serveis socials, treball digne…; tot està sotmès a les retallades. La gent també s’ha fet sentir: les manifestacions del 15- M, les impulsades pels sindicats, la vaga general… Celebrem la Diada Nacional d’enguany en aquest context de doble crisi nacional i social.
Per això és més necessari que mai que la gent surti al carrer. L’èxit de la lluita contra la instal•lació d’Eurovegas al Baix Llobregat ens demostra que les mobilitzacions serveixen, encara que el Govern de CIU i l’alcalde socialista de Cornellà no ho vulguin reconèixer . És evident que la convocatòria de la manifestació de la tarda del dia 11, tal com han dit els convocants, és per la “llibertat” i per exigir que “Catalunya sigui un nou estat europeu”, per molt que el senyor Duran i Lleida ho intenti tergiversar.
Però alhora serà un clam per la dignitat del país. Per això serà alhora una convocatòria àmplia, transversal i plural on serà legítim que la gent es pronunciï contra les dues agressions que pateix el país: l’atac a la llibertat nacional i l’atac a l’estat de benestar. El president Mas hi serà anímicament però no físicament: proveu de aplicar aquest principi al vostre lloc de treball, si en teniu, i potser sereu automàticament acomiadats. En Duran i en Pelegrí no hi anaven perquè ICV havia anunciat que també protestarà per les retallades però finalment hi van. El PSC ha decidit no anar-hi, però els sectors crítics i catalanistes, de l’Ernest Maragall o la Marina Geli a Joan Ignasi Elena síque hi seran. CCOO i UGT, i ICV-EUIA hi seran i defensaran la dignitat del país i els drets nacionals i socials units de forma indestriable.
La única sortida legítima passa per fer possible que la ciutadania s’expressi democràticament: cal un referèndum d’autodeterminació per decidir si Catalunya vol ser independent o quina forma de relació vol amb l’Estat espanyol, i cal celebrar la consulta que exigeixen CCOO i UGT sobre si cal continuar retallant drets o fer pagar la crisi als més rics a partir d’una reforma fiscal en profunditat i de la lluita contra el frau. Tot això és el dret a decidir. I després de la Diada, Catalunya, un sol poble, continuarà lluitant per exercir-lo.
Jaume Bosch, Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya