[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]a mercantilització d’un dret humà com l’aigua afecta al medi ambient i als ciutadans: contaminació, indicis de delictes en la gestió i talls d’aigua. El 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, la plataforma Aigua és Vida es dirigeix a la població a través d’aquest comunicat i d’un manifest per expressar la seva enorme preocupació per les condicions d’accés a l’aigua a Catalunya
Tot i que l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat 2010 va acordar declarar l’accés a l’aigua i el seu sanejament com un Dret Humà fonamental per a la vida de les persones, a Catalunya les polítiques de gestió de l’aigua l’han convertit en una mercaderia i un negoci.
La contaminació i els cabals ecològics dels nostres ecosistemes fluvials incrementen el seu deteriorament. La conca del Llobregat està segrestada per la indústria de les mines de potassa i ni la Generalitat ni els poder judicials aturen l’abocament il·legal de sal al costat del riu ni es disposa d’un pla de restauració; al contrari, ens obliguen a la ciutadania a pagar 3M€ anuals per descontaminar la salinització produïda per Iberpotash.
A la contaminació històrica per nitrats dels aqüífers pel mal tractament dels purins, s’afegeixen ara els irracionals projectes de Fracking al nostre territori, on es pretén trencar la roca mare a més de 3000 m de profunditat amb aigua a gran pressió barrejada amb sorra i més de 300 productes químics altament contaminants a les conques del Segre, Ter i Fluvià. Aquest procés sembla, de moment, aturat gràcies al moviment social Plataforma Aturem el Fracking.
Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la màxima responsable a Catalunya del medi hídric, no compleix amb el seu deure de preservar el bon estat ecològic dels nostres rius i fonts de vida.
L’ACA està eludint les seves funcions de regulador de la gestió en alta de l’aigua, ja que, entre d’altres responsabilitats, està disminuint costos a base de no posar en funcionament la dessalinitzadora del Prat quan hauria de fer-ho segons la seva pròpia normativa, no fer els mínims controls necessaris de la qualitat de l’aigua, escanyar el funcionament de les depuradores i aturar els mecanismes que han d’evitar la salinització de l’aqüífer deltaic de Llobregat, la principal reserva estratègica d’abastament de Barcelona. Això sí, està pagant religiosament a les entitats financeres que li han refinançat l’endeutament, en lloc de rebre finançament públic com a ens responsable de serveis fonamentals als ciutadans.
Per altra banda, el passat 19 de febrer vàries organitzacions d’Aigua és Vida van presentar a fiscalia anticorrupció un informe sobre presumptes delictes de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la multinacional francesa Agbar-Suez pel que fa a la gestió de l’aigua a la majoria de municipis metropolitans. El 2010 una sentència judicial va qualificar la gestió de l’aigua a Barcelona, duta a terme per Agbar-Suez, “d’il·legítima” per no disposar de contracte ni amb l’Ajuntament de Barcelona ni amb l’AMB. Inexplicablement, l’AMB ha atorgat la gestió del servei a dit, saltant-se els principis de lliure competència i concurrència, a una empresa mixta on Agbar tindria el 85% del capital.
A més a més, pretén pagar 190 M€ a Agbar en concepte d’actius no auditats i, per acabar-ho d’adobar, atorguen a l’empresa competències que o bé pertanyen a la Generalitat de Catalunya o bé als ajuntaments. Contra la seva creació s’han interposat 7 contenciosos administratius, un dels quals de la pròpia Generalitat de Catalunya. Una mostra evident de l’interès que suscita aquest procés i la preocupació ciutadana per les irregularitats en la gestió d’un dret humà fonamental com l’aigua a Barcelona és el suport de dues mil persones a l’acció mitjançant la plataforma change.org.
També les assemblees de barri i les associacions de veïns ha endegat una recollida de signatures per sol·licitar al Fiscal que investigui i porti aquests presumptes delictes als Jutjats. Avui ja tenim notícia de que l’informe ha estat acceptat a tràmit i venim davant la fiscalia per demanar una reunió amb urgència, ja que les implicacions de la desregulació del servei estan comportant greus impactes sobre la ciutadania. A l’irregular procés de privatització de l’AMB, s’hi afegeix el de l’empresa pública de gestió en alta Aigües Ter Llobregat (ATLL), atorgada a la multinacional espanyola Acciona en un vergonyós procés on la Generalitat ha acabat demandant-se a sí mateixa.
Aquests dos processos estan provocant i provocaran a curt i mig termini uns augments de la tarifa totalment innecessaris, inadmissibles i inassumibles per la població.
Diem innecessaris perquè s’hi incorporen una sèrie de costos lucratius que no existirien amb una gestió pública de l’aigua, com per exemple els 1.600 M€ de beneficis que obtindrà Acciona o els 700 M€ d’Agbar, ambdós assegurats per contracte, beneficis que en el cas de produir-se en una gestió pública es reinvertirien en la gestió o en l’ajust de les tarifes. Els impactes d’aquestes injustes pujades de tarifa són molt preocupants si tenim en compte que les notificacions d’inici del procés de tall en el subministrament d’aigua es van triplicar entre l’any 2011 i el 2012:
Malauradament no disposem de quin percentatge d’aquests expedients arriben a executar-se en forma de talls efectius. En tot cas, aquestes dades mostren no només la crueltat de la crisi sinó també la insensibilitat de la gestió privada envers la ciutadana i la seva pressió sobre un dret humà com l’aigua.
La Plataforma ha demanat al Parlament el nombre de talls executats a totes les poblacions de Catalunya i presentarem també una petició formal a l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona perquè ens faciliti aquesta informació i acabar amb un element més d’obscurantisme en la gestió de l’aigua.
D’altra banda, estem elaborant propostes concretes per garantir el Dret Humà l’Aigua i al Sanejament a tota la població. En aquest sentit, denunciem la campanya propagandística que fa un any va llençar Agbar-Suez quan va anunciar la creació d’un fons de solidari d’1 M€ per tal d’ajudar a pagar el rebut de l’aigua a les famílies en exclusió social. De les 11.400 famílies que llavors calculaven que en podien sortir beneficiades, només van ajudar a 51. A més, recordem que és la administració pública la que ha de respectar, garantir i protegir els drets humans, i no les concessionàries. La renúncia de l’administració a les seves funcions és tal que és com si l’habitatge social depengués únicament del criteri de les promotores immobiliàries.
Finalment, com a impulsors de la Iniciativa Ciutadana Europea de l’Aigua, que demana que el Parlament Europeu reconegui que l’Aigua és un dret humà i eviti una gestió mercantil de la mateixa, demanem al Parlament de Catalunya, als municipis i als ens supramunicipals que s’hi uneixin. No només amb la paraula sinó també amb els fets, que posin fi a la descapitalizació de les administracions públiques a través de les privatitzacions dels serveis públics, que assumeixin les seves responsabilitats com a administració pública i no segrestin ni hipotequin la democràcia amb concessions de desenes d’anys; que construeixin una gestió pública i participativa de l’aigua i que defensin l’agua i la vida.