[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]M[/dropcap]entre l’Assemblea de les Nacions Unides ha acordat que l’aigua és un dret humà fonamental, mentre a Europa un moviment ciutadà està impulsant la primera Iniciativa Ciutadana Europea per traslladar a la Comissió Europea que garanteixi l’accés universal als serveis d’aigua i sanejament i que s’exclogui els servei de l’aigua de l’àmbit de la liberalització, el govern de Catalunya perd tota credibilitat en el seu intent de privatitzar Aigües Ter Llobregat (ATL) i deixar aquesta empresa pública en mans de multinacionals i capital financer.
Avui, el Tribunal Superior de Justícia ha denegat la petició de la Generalitat i d’ACCIONA de suspendre de forma cautelar l’efectivitat de la resolució de l’OARCC, que anul·lava l’adjudicació d’ATL a ACCIONA. El TSJC considera doncs que la privatització que va efectuar la Generalitat a favor d’ACCIONA no és vàlida, tot un reves per al Govern que la va impulsar.
Davant d’aquesta situació el conseller de Territori i Sostenibilitat ha insistit per una banda en la opció del Govern per privatitzar la companyia i d’una altra ha manifestat que la Generalitat recorrerà la sentència, una manera de convertir un servei essencial per a la vida en una lluita judicial, cosa que mantindrà la incertesa a tots nivells i posarà encara en més risc els malmesos comptes de la Generalitat. Des de la Plataforma Aigua és Vida entenem que la Generalitat de Catalunya hauria d’acceptar la sentència i retornar a la gestió pública d’ATL, que tan bons resultats ha donat per al país.
Ja n’hi ha prou de jugar amb un bé comú com l’aigua.
A hores d’ara el medi aquàtic es troba sota greu pressió, com és el cas del Ter; encara no sabem quant costaran al ciutadà aquests intents de privatització, què se’n farà de la possible indemnització a ACCIONA, i ni tan sols qui gestionarà finalment ATL, però sí sabem que abans de privatitzar la companyia es va aprovar una pujada del preu de l’aigua als municipis d’un 70 %.
D’altra banda, els treballadors d’ATL no saben qui els pagarà a final de mes i, finalment, la ciutadania pateix insegura i cada vegada més empobrida els talls d’aigua sense una legislació clara i adequada que consideri el seu dret humà d’accés a aquest servei. La baralla de les multinacionals per ATL no indica altra cosa que la rendibilitat de la gestió d’aquest bé essencial, un negoci segur pel seu tipus de gestió privada inhumana, que no manté de forma adequada les infraestructures ni vetlla per la natura ni per les famílies més desfavorides.
A Aigua és Vida considerem que ja hem perdut prou el temps, és hora d’aixecar el país, de posar en marxa els serveis públics i bàsics imprescindibles per estructurar-lo. La societat civil no pot esperar més ni acceptarà que continuï l’espoli que s’ha estat a punt de cometre. Un bé essencial per a la vida no pot estar en mans de multinacionals, sinó que ha de ser gestionat per l’administració pública de forma transparent i participativa. Sens dubte, tornar a la gestió pública es la millor opció econòmica, ambiental, social i laboral que sempre hem tingut.