Quim Brugué: “Política és allò que ens permet viure junts quan som diferents”

Entrevista a Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, articulista d’El Punt Avui, i Vicepresident de la Fundació Nous Horitzons

[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]V[/dropcap]am conversar amb ell en  la presentació a Molins de Rei del seu darrer llibre “És la política, idiotes!”, un text que defensa el paper de la política en un moment de màxim descrèdit. Aquesta presentació, es va enmarcar en un taller sobre nova política, organitzat per Iniciativa per Molins de Rei i Iniciativa del Baix Llobregat.

Què és per a tu el Baix Llobregat?

Jo sóc de Girona, per tant a mi em queda més lluny, i no distingeixo massa entre l’entorn metropolità. Per tant, no tinc una idea diferenciada del Baix Llobregat. per mi és entorn metropolità, és l’espai on tinc molts alumnes de la universitat, perquè jo sóc de l’Autònoma, que és una universitat metropolitana. I al mateix temps, potser degut a l’època que vaig estar al Govern, és un lloc on tinc molts amics d’aquella època. No sé si és una casualitat però molta de la gent amb la que vaig coincidir venia d’aquesta zona.

[level-premium]

[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Quim-Brugue.m4v” width=”609″ height=”360″]

Et consideres un home polític?

Podria dir que polític com la major part de la gent, que està interessada en la seva comunitat, en saber el que passa a la col·lectivitat, i això és aplicable a molta altra gent. Jo crec que vaig una mica més enllà perquè em dedico professionalment a la política, o bé perquè sóc professor de Polítiques bé perquè he tingut un càrrec polític.

En aquest sentit el llibre és una reivindicació de la dignitat de dedicar-se a la política, fins i tot professionalment.

Com afecta la corrupció a la desafecció política?

Doncs molt negativament. Sobretot, si l’únic que veuen els ciutadans de la política és corrupció, doncs arriba un moment que dius, si la política és això, a mi que m’esborrin. Jo no en vull saber res. Només ens porta problemes. Només ens costa diners.

Per això a mi em sembla que al costat de la necessitat de depurar els casos de corrupció, i això vol dir fer-los aflorar, que siguin públics, i denunciar-los; al costat hi hauria d’haver una segona campanya, per dir doncs en aquest poble han obert un centre d’atenció als sensesostre, en aquest lloc hi ha una escola que està treballant amb els nens amb més dificultat, aquí hi ha un alcalde que ha iniciat un projecte de no sé què…

Ensenyar-li a la gent que a part dels casos de corrupció que hem de castigar, també hi ha tot un altre món de la política que està fent coses.

Podem prescindir de la política?

No, no em podem prescindir per una raó molt simple: som molts, vivim junts i pensem diferent, i tenim interessos i valors diferents, i per tant, necessitem alguna cosa que ens permeti conviure amb una certa pau. Hi ha una definició que jo sempre utilizo de política: “política és allò que ens permet viure junts quan som diferents”.

Doncs, som diferents, vivim junts, cada cop som més, i cada cop som més diferents, per tant cada cop necessitem més de la política.

Qualsevol política és acceptable?

No, això evidentment no. Hem de reivindicar una bona política i hem de ser implacables amb les polítiques dolentes. Durant molt de temps certa gent ha entès la política com un camp per fer carreres professionals, com un camp per aconseguir determinades prevendes, com un camp per defensar determinats interessos de forma sectorial… clar si la política és això, aquesta l’hem d’esborrar, perquè si no no podrem reivindicar l’altra.

[/level-premium]