El passat dia 28 era presentada a la Casa del Llibre de la rambla Catalunya de Barcelona, la novel·la “Salnitre” (editorial Meteora) escrita per Antoni Real i que compta entre les seves principals característiques estar ambientada a les Coves del Salnitre del municipi baixllobregatí
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]n concret l’obra narra la trobada de nou personatges a les coves on entren en contacte amb un guia atípic, Jepis. A partir d’aquí s’inicia una aventura plena de misteris a l’interior de la pròpia muntanya de Montserrat.
Antoni Real (Barcelona, 1959) és periodista, escriptor i guionista. Fa més de trenta-cinc anys que treballa en premsa, ràdio i televisió. Des de 1986 dirigeix i presenta un dels programes més antics de Televisió de Catalunya, Temps de neu i des de 2002, Temps d’aventura.
Els seus reportatges televisius han estat reconeguts amb diferents premis nacionals estatals i internacionals.
Ha publicat llibres d’història, turisme i una novel·la, Sota la neu(Cossetània, 2010). Salnitre és la seva segona novel·la.
Sinopsi
La muntanya de Montserrat es va desfent a poc a poc. Ho saben els geòlegs que l’estudien, els turistes que la visiten, els excursionistes que hi caminen, els monjos que hi viuen, els escolans que la canten i els fidels que la veneren.
Ho saben, però, més que ningú els protagonistes de Salnitre, nou curiosos visitants i el seu guia que, mentre exploren les misterioses i inhòspites coves de Collbató, es veuen sorpresos per un incident de dimensions considerables que els obligarà a fer una visita a les coves molt més entretinguda del que en principi preveien.
En un escenari d’estalactites i estalagmites mil·lenàries, envoltats de ratpenats i de foscor, aquest grup de deu persones de distintes nacionalitats tindrà molt de temps per compartir. I en la penombra afloraran llegendes, històries no revelades, fantasies, amors, alegries, pors, desesperació, resignació… i potser el gran secret de tot plegat.
Si sempre s’ha dit que la muntanya de Montserrat oculta tota mena de misteris, què no deuen amagar les seves desconegudes entranyes?