 i The Gaudí Research Institute, reuneix a 350 científics i 41 ponents durant aquesta setmana a Barcelona. Un vídeo en 3D mostrarà com quedaria la capella de la Colònia Güell en cas d'haver-se finalitzat){kind=link}
El primer congrés mundial dedicat a Gaudí, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB) i The Gaudí Research Institute, reuneix a 350 científics i 41 ponents durant aquesta setmana a Barcelona. Un vídeo en 3D mostrarà com quedaria la capella de la Colònia Güell en cas d’haver-se finalitzat
La finalitat és exposar tant descobriments inèdits com el fruit de dècades d’investigació al voltant de la vida de l’arquitecte, l’únic al món amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Entre els estudis inèdits que es revelaran en el certamen destaca una reproducció audiovisual en 3D que es projectarà aquest dimarts i que mostrarà com seria la capella de la Colònia Güell en cas d’haver-se acabat, la culminació d’un treball de recerca de 30 anys al voltant de l’edificació.
La major investigació entorn de Gaudí s’ha fet en altres països, segons va lamentar el membre de l’organització i conservador del la Diòcesi de Barcelona, Pere Jordi Figuerola, que va destacar que gran part de la seva obra segueix encara sense traduir-se al català o castellà.
“El congrés omplirà el buit sobre Gaudí que hi ha al nostre país”, va afirmar el conservador durant la roda de premsa inaugural del Congrés.
El professor Jan Molema -que porta investigant a Gaudí més de 50 anys i actualment participa en una reconstrucció de gel de la Sagrada Família a Finlàndia- va explicar que durant els anys 70 no hi havia a Espanya un interès científic entorn de Gaudí, al que el catedràtic nipó de la Universitat de Kanagawa, Tokutoshi Torii, va afegir que se’l tenia com una figura desconeguda i incomprensible.
“Per fi fem a Catalunya un reconeixement com Gaudí mereix”, va expressar Figuerola, destacant la publicació al final del certamen de les diferents ponències, així com la creació d’un cànon comú que tractarà d’establir un criteri unificat i vàlid per a les reconstruccions de les obres de Gaudí, sovint polèmiques.
A través de diferents àrees tan dispars com l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny, l’empresa, la música i l’audiovisual, entre d’altres, 41 ponents tractaran de buscar aplicacions pràctiques a aspectes de la vida i obres de Gaudí, així com crear debat i consens; entre ells, el xef Ferran Adrià portarà al seu terreny gastronòmic l’obra de Gaudí.
Més enllà del geni
La historiadora Christiane Crasemann Collins, vídua del “màxim difusor” de l’obra de Gaudí -segons Figuerola-, George R. Collins, va destacar l’alta comprensió de les matemàtiques i la geografia que evidencien les estructures de l’arquitecte -que sovint és eclipsada per la seva potència estètica-, tan sols comparables amb el coneixement d’aquestes ciències que mostraven les antigues edificacions àrabs.
Per la seva banda, Torii, un dels principals especialistes en la matèria i autor de ‘El món enigmàtic de Gaudí’, ha volgut distanciar-se d’entendre a Gaudí com un geni i, entenent-lo com un humà, ha investigat el món que l’envoltava: “En la seva època no tenia accés a tantes formes de veure la Alhambra com tenim ara, tan sols un parell de gravats; ell estudiava el que veia i després ho completava amb la seva imaginació”.
Aquest primer Gaudí World Congress, que se celebra a Barcelona des de dilluns i fins aquest divendres, amb la Univeristat de Barcelona com a seu, és el primer d’una sèrie de set congressos programats per ser celebrats bianualment, que finalitzaran el 2026 coincidint amb la finalització de la gran obra de Gaudí, la Sagrada Família.